La desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Amb de 31/08/2016, us vaig fer un article sobre : Itinerari de Can Draper a Can Daví de L’Ametlla del Vallès, on deixàvem clar que la Font del Desmai : “No queda res, ni la Font, ni la Bassa, sols el cartell ”… Us passo l’enllaç de l’article :

https://fontsaigua.wordpress.com/tag/la-font-del-desmai/

A l’haver-se netejat de vegetació el Torrent de Can Diví, durant l’any 2019, hem pogut fotografiar el que queda de la Bassa de la Font del Desmai.Per anar-hi, sortireu des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de desapareguda Font del Desmai de l’Ametlla del Vallès i poc mes tard es fa carretera, seguireu amb precaució i un cop veieu la masia i abans de la rotonda, veureu un cartell a la vostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,baixareu fins el torrent de Can Diví, a poc mes hi ha l’explanada de la font de can Draper, al marge del costat dret esta la seva font.Cal seguir torrent cap a baix i a uns 10 minuts, veureu a l’esquerra el cartell d’on estava la Font del Desmai.Darrera seu i a un desnivell, es on veureu la resta de parets de la bassa de la Font del Desmai.El temps, la vegetació i les inclemències, ha fet que sols quedi aquest testimoni.El lloc es bonic amb arbres grans i destacats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners del Parc de Vallparadis de Terrassa

Com cada dissabte us passo dos articles sobre arbres

En el Parc de Vallparadis de Terrassa, tenim una varietat molt notable d’arbres que s’han aclimatat i desenvolupat plenament.Però, avui destacaré els plataners situats en l’antic torrent,on hi ha el recorregut del trenet i sota de la Casa Baumann.Forment un conjunt, uns al costat dels altres,i tot son de tronc gruixut i les branques molt altes que sobrepassant el nivell del pont situat al tocar en l’Avinguda de Jacquard.Donen a l’estiu una bona ombra i certa frescor,donat que es de pas per anar d’un cantó a un altra del Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La Palmera de can Carol de Vallcarca de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Can Carol és una masia que data de 1860, situada en el carrer de Cambrils, número 26, a la part mes antiga de Vallcarca de Barcelona i que us vaig fer un article el 25 d’Agost de 2017, en el Blog de “ Terra, aigua i Racons “.Està deshabitada i tancat el seu accés, per evitar que gent Okupa s’instal·li.En un costat lateral de la casa hi ha una Palmera, de grans dimensions, tant pel tronc gruixut  com d’una gran alçada, esta com a vigilant de l’antiga masia i dels terrenys que encara te pel seu costat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : 2 de febrer, el Dia Mundial dels Aiguamolls

Com cada divendres us presento dos articles !

El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer.Us passo dades de la designació d’aquesta data :

  • El 2 de febrer, és la data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l’Iran).
  • Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels Aiguamolls.
  • Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se.
  • L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.

Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.

La importància de les Zones Humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són :

Àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.

L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha.

A nivell estatal, destaquen :

Els parcs nacionals com Doñana (Huelva)

Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real)

Llacunes com Villafáfila (Zamora)

Gallocanta (Saragossa).

A nivell català, la llista inclou :

El Parc Nacional d’Aigüestortes

Estany de Sant Maurici,

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,

L’Estany de Banyoles

El Delta de l’Ebre.

Cuidem dels nostres aiguamolls, una resposta al Canvi Climàtic !

 

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Pou de Vilanova del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

A un kilòmetre aproximadament de Vilanova del Vallès per la carretera  BV-500, direcció a la Roca i a l’esquerra,veureu una antiga construcció en forma de Torre quadrada,és un antic Pou, probablement un molí de vent, per treure aigua per regar els camps de la propietat.Actualment, treu aigua a treves d’un motor elèctric i la deposita en una bassa rectangular.Podem veure que te unes petites finestres de ventilació en la part de darrera que toca als camps, una d’elles és en forma triangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : l’Hort familiar

L’hort familiar acostuma a ésser una part complementària d’una explotació agrícola o ramadera.Si bé, també es consideren horts familiars els que menen persones que són afeccionats a l’agricultura i sense cap tipus d’explotació agrícola connectada.Aquests tipus d’hort es dedica a l’autoconsum i si hi ha una petita comercialització dels productes aquesta és irregular i de menor importància.Fins i tot es pot donar el cas que, a causa de la petita escala amb què s’opera, siguin horts deficitaris econòmicament.Molts dels horts familiars, els podem veure en cases o xalets, en la seva part annex al jardí o substitueix a aquest,també, en terrenys de reduïdes dimensions propers a l’habitatge, per aprofitar el terreny de la seva propietat.El reg es fa per medi d’una manega o en els casos d’horts de mida molt petita amb regadores.Així, segons l’espai disponible pot tindre algun arbre fruiter repartit per l’hort.I que es pot cultivar en un Hort Familiar ? De tot una mica, segons el gust del propietari, des d’enciams, tomàquets, carbassons, pastanagues, seves, maduixots…

amb una llarga possibilitat  varietat de verdures.

Ja sabeu, si teniu un espai per destinar a un petit hort, ànims !

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Plaça i Jardins de Joan Alsina en el Barri de l’Estalvi de Cardedeu

La Plaça i Jardins de Joan Alsina,  estan situats entre l’avinguda d’Eduard Corbella  amb el carrer de Ramon Llull, en el barri de l’Estalvi de Cardedeu.Es una plaça enjardinada, principalment pels seus laterals, i que disposa d’un antic quiosc de diaris i revistes.Però, el significatiu de l’article d’avui, son els jocs infantils, que estan especialment decorats,amb motius d’un Porc senglar, els diables de Cardedeu i una Llegenda…Per tant, crec que es necessari que us passi aquesta llegenda anomenada, del Verro per completar l’article d’avui :

També, us passo l’historia del Barri de l’Estalvi de Cardedeu, en aquest enllaç :

https://veinsdelestalvi.wordpress.com/historia-del-barri-lestalvi/

Podria ser que en la revetlla de Sant Pere, si aneu pel terme de Cardedeu us trobeu, amb diables, un Verro … i molt de soroll !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font Vella de Terrassa

La Font Vella de Terrassa, esta situada en el carrer de la Font vella nº – 38; concretament està adossada a la paret lateral de l’edifici que sobresurt en aquest punt.En un plafó semi circular, hi ha el nom de la font i al centra l’aixeta de polsador, l’aigua de xarxa cau a l’antiga pica rodona. L’estructura actual de la Font Vella es relativament nova, inagurada el dia 10 de maig de 2003.

Per dades sobre la seva historia, podeu consultar a :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/01/la-font-vella.html

Text i Fotografies : Ramon Solé

Guia, fotògrafa, ornitòloga i amant de la natura de la Garrotxa

Durant mes de dos anys Dora Salvador, ens ha ajudat a nivell fotogràfic i amb moltes hores empleades a la recerca de temes que us he fet articles; però qui és Dora…? Ella mateixa ens ho explica,

Per situar-nos explica’ns qui ets ?

Visc a la ciutat d’Olot, sóc col•laboradora d’aquest bloc aportant fotografies, principalment de fonts naturals, així com altres temes relacionats amb l’aigua dolça, el medi natural, i que trobo fen camí coneixent racons de la Comarca de la Garrotxa.

També, pertanyo al grup Tècnic de Urianguies de Muntanya (wwwurianguies.com) i tinc coneixements com Guia titulat de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Que t’agrada fotografiar ?

La meva passió però són els ocells, mirar-los, fent-los fotos, sàpiguen de la seva vida sense molestar-los.

De vegades passo hores perquè aquell dia en falta veurà algun de habitual. També, em poso hores buscant aquell ocell que sols ens visita  en una època de l’any concret, com l’Abellerol a l’estiu, l’Estornell a l’hivern.

Las vides dels ocells son apassionants, de vegades casi humanes, com serien, naixements i cria dels polls, infidelitats, baralles per territori o per una femella….

Tenim els sedentaris (Pit-roig, Merles) o els grans nòmades (Cigonyes, Graules).

Podeu seguir la seva afició al seu blog :

https://dorapajareranovel.wordpress.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Que es pot fer o visitar per Olot i la Garrotxa en general?

Des de la Garrotxa us invito que vingueu a veure no sols aquestes meravelles en plomes, sino també :

  • Geografia volcànica des d’un volcà amb ermita a dins el cràter (Santa Margarida), el volcà trencat (Croscat) , el volcà amb grans vistes i un Pi gros a tocar (Aiguanegra) entre molts altres .
  • Pedra Tosca, una zona ideal per nens o per qui no vulgui caminar gaire. Sabeu que són las Artigas? . I un Bufador?.
  • Fagedes, no sols la famosa amb tast de iogurts sostenibles i solidaris, és un indret espectacular tot l’any.
  • Parc Nou de Olot. Historia, arbres bicentenaris, Jardí Botànic, Museu dels Volcans.
  • Fonts naturals de tot tipus, a destacar Deus, Recs, Pous, de la zona de la Moixina, totes en no més de 3 km. Sabeu la història de las Indianes? Os l’explicaré amb molt de gust i perquè té molt a veure en La Moixina.

Si us interessa gaudir d’una jornada plena d’aspectes directes amb la natura d’aquesta Comarca, us podeu posar en contacta amb Dora Salvador, que us indicarà el preu per persona i adaptarà el tipus d’activitat que esteu interessats a realitzar, a continuació us passo el telèfon de contacte.

Gràcies, Dora per col·laborar durant aquest temps amb els dos Blocs Rasola.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Grèvol d’Olot

Com cada diumenge avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Grèvol  us cal que primer aneu a la Font de Les Tries, per tant agafeu l’avinguda Pere Badossa a Olot, passareu per davant de la porta de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.

Font de les Tries

Cal que agafeu el camí principal que va paral·lel a riu, tot seguin les aigües avall, direcció a la N-260z, d’Olot a Girona, i que no arribareu pas.Una vegada pasada l’antiga finca de mas Tries, passareu per una filera de bonics plataners,teniu que fitxar-vos on hi ha un boix grèvol en el mateix camí,es on esta mig amagada per la vegetació aquesta font,actualment és seca.Nota : Podeu seguir el camí que us portaria per sota de la carretera N-260z, per un pont, on arribaríeu a can  Solanic i de nou al riu Fluvià i des d’allí podeu tornar a Olot.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador