Camí medieval de Savassona de Tavèrnoles

S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,

El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)

És de possible cronologia medieval i,

en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.

Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.

És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.

Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.

Fotografia: Albert Bosch

A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…

Recull de dades: Diba. i propi

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc

Pedra Gentil de Vallgorguina

La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.

Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.

El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.

Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.

Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.

Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La importància de les Caixa niu per Ratpenats

A la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han detectat unes 12 o 13 espècies potencials de quiròpters o ratpenats. Tot i que cada una d’aquestes espècies té requeriments diferents respecte al tipus de refugi, alimentació i reproducció, dominen les espècies que es refugien en escletxes i fissures, estructures que abunden a les ciutats. Els parcs amb arbres pocs madurs no ofereixen bons refugis, ja que els arbres joves no tenen gaires forats ni clivelles, tot i que són importants perquè proveeixen aliment a aquests éssers vius, sobretot a les zones on hi ha basses d’aigua, que és el medi on es concentren moltes de les seves preses. Per contrarestar la falta de refugi, s’instal·len caixes niu que ofereixen espais aptes com a refugi i lloc de cria per als quiròpters (tenen en compte el tipus d’entrada de la caixa, la superfície d’aterratge, l’aïllament de la llum exterior, l’orientació al sud, etc.).

Informació : Àrea Metropolitana de Barcelona

———————————————————————————————————————–

En primer lloc, perquè els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària. A més a més, actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu. Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres. És per això que les caixes nius col·locades estratègicament no només serveixen perquè els ratpenats puguin nidificar sense cap dificultat, sinó que també permeten estudiar les espècies que ocupen aquestes caixes niu i afavorir la seva conservació.

Informació : casesdecolonies@fundesplai.org

Fotografies: Ramon Solé

Imatges de Terrassa

Caseta de la Biodiversitat a Sant Hilari Sacalm

La Caseta de la Biodiversitat, esta situada en el parc de la font Vella de Sant Hilari Sacalm i,

Del camí que porta a la Font del Pic, fen un recorregut d’uns 45 minuts.

La Caseta de la Biodiversitat, es tracta d’una estructura de fusta

que reuneix diverses funcions:

  • un refugi de ratpenats.
  • un “hotel d’insectes” perquè espècies d’insectes hi puguin criar.
  • a la part superior, un refugi de grans dimensions per a un rapinyaire nocturn o mamífer de bosc (òliba, gamarús, fagina…).
  • finalment, la caseta també incorpora diverses menjadores per a ocells.
  • i alguns mamífers més (mallerengues, esquirols…).

No només ajuda a recuperar algunes d’aquestes espècies, insectes i aus, en fort retrocés,

sinó que són un element importantíssim pel control de plagues com els mosquits en trams d’aigües més o menys estancades, els ratolins…d’una manera sostenible.

Respecteu la Caseta de la Biodiversitat , així com tot l’entorn natural.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm

A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situat el Menhir de la Pedra Llarga, a tocar de la Font dels 7 brocs, i fa com un petit jardí.

Està format per un bloc de pedra de granit, amb les dimensions de 2’03 x 0,57 x 0’50 m, amb un perímetre de 2’10 m i d’una tosca secció circular que havia tingut una creu de ferro damunt.

Joan Martorell que va ser qui va donar a conèixer en l’any 1875 i veïns del poble van retornar-ho al seu lloc original el 1886.

La Pedra Llarga és un monument megalític en forma de menhir que encara que de cronologia incerta es podria atribuir al moment cultural anomenat calcolític o eneolític a l’entorn del 2500-1800 aC,

període de transició entre el neolític i l’edat del bronze, se li atribueix una funció funerària.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que és un Cossol o Fites de pedres?

Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica. Es troba normalment en terres altes, en erms, en cims de muntanyes o prop de cursos d’aigua.

Varien de petites piles de pedres soltes fins a elaborades obres d’enginyeria.

En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s’anomenen cossol o piló.

En els prats de muntanya d’Andorra i com en diversos llocs de Catalunya, el cossol és una petita piràmide de pedres destinada a marcar un límit. Sempre està situada en un lloc visible, una cresta, un coll, una pastura d’estiu o un pla en un cim.

El cossol no té la mateixa valor que la creu de terme, que és la marca indeleble del límit. Es pot completar el marcatge de la trenca entre les creus, com els segells, o bé delimita espais pastorals a l’interior d’una parròquia, per exemple, entre una pastura comuna i un quartó, entre un territori d’ús compartit (empriu) i un territori d’ús exclusiu.

A la Catalunya del Nord, del Rosselló a la Cerdanya, el terme més utilitzat és el piló per a designar aquestes marques de límits construïdes amb pedres seques o, de vegades, amb calç i sorra. El cossol de vegades és modest, de 50 cm a un metre d’altura, uns altres són més alts i amples.

És una moda que ha vingut d’altres països, cada persona que hi passa, hi deixa una pedra més o menys gran.

Del Diari de Barcelona i publicat el 28 d’agost de  2022, en informa que és millor no fer-ho, us passo l’article:

https://www.diaridebarcelona.cat/-/per-qu%C3%A8-no-has-de-fer-piles-de-pedres-en-platges-rius-ni-muntanyes-

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cada dia menys espai destinat a conrear carxofes del Prat de Llobregat

Si entrem per la carretera B-250, a El Prat del Llobregat, una vegada passada l’empresa “Nissan” i la gran rotonda, arribarem a les primeres cases del Prat del Llobregat.

en aquesta zona veurem a l’esquerra, que no hi han conreus de can Serra, ara s’estan en pocs mesos construint carrers i fent serveis,

per posteriorment fer habitatges… on abans eren caps de conreu, en especial de carxofes.

Les obres estan a tocar de l’antiga masia de can Bonic,

L’extensió de conreu de carxofes delimita amb la resta de masies, com cal Jaume del Bitxot, cal Negre, cal Trilla, cal Nani, entre algun altre…

Totes amb una extensió destacada pel cultiu de les carxofes….

Però, veiem que cada vegada aquesta extensió es va reduint en el pas dels anys en aquesta zona.

Com diem, s’estan obrin nous carrers,

ja disposa de clavegueram, infraestructures varies, xarxa elèctrica,…

que en poc temps veurem aixecar nombrosos habitatges i,

on havien camps ara estan les terres sense cultivar.

Aquesta part del Prat, és molt visitada per la gent del Prat, per caminar, passejar o amb bicicleta principalment,

sobre tot pel carrer de la Carretera de la Bunyola, cap a la platges properes i altres llocs con el delta del Llobregat…

Esperem que no és redueixin mes els camps de les carxoferes, que tanta qualitat tenen..!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

El Dia Mundial de l’Aigua es celebra principalment el 22 de març de 2023.

El Dia Mundial de l’Aigua 2023 té com a objectiu accelerar el canvi per resoldre la crisi de l’aigua i el sanejament.

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

Us passo mes dades :

https://www.diba.cat/es/web/xarxasost/dia-mundial-de-l-aigua

Recull de dades: Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Cova de les Toixoneres del Paratge de les coves del Toll de Moià

La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.

La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.

La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.

Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.

Per a mes informació podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_les_Toixoneres

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pèlag Gran de Vilobí del Penedès

Per anar al Pèlag Gran deixareu el Parc dels Talls, seguiu el carrer Talls, tot passant entre vinyes i bosc, veureu a l’esquerra una zona habilitada com aparcament, on es necessari deixar el vehicle, seguiu a peu fins arribar a l’entrada del Pèlag Gran.

Una cadena no ens permet seguir amb vehicle, però si a peu.

Es el Pèlag més gran de tots els cinc.

A la llarg de las seves rodalies disposa de varis miradors que us poden donar idea de la seva grandària.

Va ser l’últim d’extreure el guix per la seva comercialització.

A les seves pròximes explanades trobareu llocs per fer un àpat.

Vigileu si porteu criatures, que no caiguessin a dins de l’aigua.!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero