El Parc de Bonavista esta situat al finat del Barri del mateix nom, entre el carrer de Godua i el carrer de la Quintana on comença zona de bosc.
En un del seus costats, hi la seva nova Font,
Amb dues aixetes que surt aigua de xarxa local i cau a una pica, a cada costat hi ha adossat un seient.
Al costat disposa d’una taula i bancs allargats.
També, hi han jocs infantils en aquest parc.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
El Parc Marianao està situat en el carrer dels Lledoners, 1 de Sant Boi de Llobregat.
Es tracta d’un parc d’estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.
Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.
El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d’heura en alguns indrets i té un sistema d’aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.
La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una “autèntica sensació d’oasi”, per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d’accés al mateix, que està en un estat lamentable.
Estava inclosa dins el Pla d’enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.
És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.
Treballada imitant un fantasmal tronc d’arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d’una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt. La part de sota és buida amb diferents sostres.
El primer, a l’alçada del primer tram d’escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.
L’element està en un cert estat d’abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l’escala i per l’entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.
De propietat municipal des de 1974, convertint-se en parc públic.
És un parc públic del barri de Marianao inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al voltant del Palau Marianao.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Aquesta Font i abeurador situada a les afores de Lidón, es considera un dels mes grans abeuradors que el municipi disposa, és de construcció moderna.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El santuari de Sant Ferriol està situat a tres quilòmetres de Besalú, sobre la vessant dreta del Fluvià, dins el terme del veïnat de Fornells de Besalú. Es té notícia de la seva existència a partir del segle XII, malgrat que la construcció és d’un gòtic decadent del segle XVII.
El Santuari de Sant Ferriol és una obra del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.
La Font del santuari de Sant Ferriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Trobem tres inscripcions:
“DOMER : FRANCESCH”; “OB/PERACAULAS” i “RES/VICENS : BOQV?”.
Font situada dins d’una arcada i que este de baixar uns esglaons, tot el conjunt es fet de pedra,
creiem que es una cisterna interior on recull l’aigua de les filtracions del terra.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Parc de can Solei de de ca l’Arnús, es la unió de dues finques agrícoles de Badalona.
Es conserva l’antiga entrada que anava a la masia de ca l’Arnús, on podem apreciar uns plataners de gran bellesa i centenaris,
amb un gran brancatge i fan de bon passejar a l’estiu amb una fresca ombra.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta antiga Font de La Remunta de l’Hospitalet de Llobregat, està situada en un lateral de l’edifici i al costat d’unes escales.
Font de sortidor i de caient, deuria ser molt bonica, actualment molt deteriorada i seca.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Font de l’Arquet es troba a pocs metres de l’embassament del Sitjar, que recull aigües del riu Millars, en Ribesalbes de Castelló de la Plana.
Font d’aigua generalment abundant amb un lloc agradable per fer un àpat.
Podeu accedir al Video de la font: https://youtu.be/xwB_TqzzQ6E
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Jordi Mig
En mig de rams de flors virtuals.
Entre missatges de desconeguts
i els dels amics retrobats.
En fotos d’aquells llocs bonics
on un dia vam gaudir,
o en els que s’esdevindran.
Entre paraules senzilles i tendres
o en convencions més formals,
a les emoticones i els avatars.
Entre tantes coses a dir
que sabem i callem,
en allò que no fereix.
Al polsim de llum
que ens mou a mirar,
i al dolor que descobrim
La primavera és el brot
d’allò que l’hivern amagà,
un niu on vam fer caliu.
El caliu que ha fet,
del meu cos,
un lloc on estimar.
Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La laguna del Tobar es una laguna meromíctica española, situada entre El Tobar, en el término municipal de Beteta, y Masegosa, en la provincia de Cuenca, en la comarca del Alto Tajo.
Es una laguna de montaña, de tipo cárstico, que tiene la particularidad de estar formada por dos cubetas; una es la cubeta grande, de 12 m de profundidad, de tipo holomíctico; otra es la cubeta llamada del “cerebro”, de 19 m de profundidad, de tipo meromíctico, formada por hundimiento debido a la disolución de un estrato del Keuper. Esta cubeta profunda tiene unas características meromícticas debido a que sus aguas profundas son de extremada salinidad, tres veces más saladas que el agua del mar. No se conoce a qué se debe este fenómeno.
Las aguas del mixolimnion de la laguna son bicarbonatadas cálcico-magnésicas, con una conductividad de 0,6 mS/cm; mientras que las del monimolimnion son clorurado-sódicas, con una conductividad próxima a los 200 mS/cm.
La laguna está alimentada naturalmente por un manantial que aflora en su lado este, con un caudal medio anual de unos 240 l/s. Artificialmente, recibe las aguas desde la presa de Santa María del Val (del río Cuervo) por una conducción subterránea de 7 km que entra en la laguna por el lado sur, alterando las características tróficas de las aguas de la laguna y creando una zona de circulación desde el punto de entrada hacia la salida por el oeste, donde las aguas se renuevan mucho más que en el resto de la laguna.
Las orillas de la laguna tienen una banda de vegetación de macrófitos en las zonas más someras, especialmente en las orillas este y oeste, cubiertas por Chara, Myriophyllum, Potamogeton y Nymphaea.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Parraga
L’itinerari avui serà amb cotxe que us permetre fer aquest recorregut. Inicieu a la Població de Sant Celoni direcció al Cor del Montseny ”Santa Fe”. A pocs quilometres i direcció a Viladrau, agafareu la pista forestal ben conservada i indicada, que s’inicia al costat de l’edifici conegut com el Convent.
Des d’aquí, seguireu direcció el Coll de Té, desprès aproximadament un quilòmetre, trobeu una corba forta teniu a la vostra dreta la Font del Conill, no es de gran cabal.
A uns dos quilometres , trobeu la cruïlla que deixeu a la dreta que porta a la Masia, avanç restaurant, del Coll de Te, a poc de tocar una caseta esta la Font del Prat
A l’esquerra i a peu de camí,.us cal pujar un caminet fins la Font del Coll de Té.
La seva aigua sobrant va canalitzada fins la propera bassa. ( Molta gent creu que l’aigua es la mateixa) Compta en caure !, es una forta pendent que us porta fins la font. En la tardor, la humitat i les fulles us podent fer relliscar !
Torneu a Can Prat, seguiu el camí que fa una certa baixada i al trobar una pedra gravada com “camí particular de Can Garolera “, parareu i deixareu el cotxe, per fer les dos fonts properes a peu, donat que el camí es molt pedregós.
Agafareu el camí de l’esquerra que anirà fent una certa pujada durant uns 20 minuts, fins la Font de Maria negre.
Te tres brocs amb molta aigua cada un d’ells. Esta la font en un lloc molt bonic. A pocs metres hi ha el Salt i Sot de Maria negre.
Seguiu la pista uns deu minuts, fins una corba, agafeu un sender més tapat per la vegetació, que baixa al sot de les Agudes , remunteu per el sender, a poc, teniu de fitxar-vos l’altre costar del torrent i a uns 15 metres per de munt, esta la Font d’en Pistola.
Es difícil arribar-hi, a poc a poc i amb precaució, us aproximareu fins la font, amb una forta pujada.
Teniu de tornar al cotxe pel mateix camí. Seguireu per la carretera particular de Garolera. Tranquils sense corre !, teniu moltes corbes en aquesta pista, el paisatge, la vegetació val la pena seguir camí a vall. Arribem a la Masia de Garolera, seguim, i trobeu a prop, en una corba del camí a la dreta la seva Font.
La pista segueix, fins la part nova de la zona industrial d’Arbúcies.
Son moltes les fonts del Municipi, com del Molí de les Pipes, Corbadora, del Ferro…
Mina l’Aulet
i a dins del mateix poble, molts Fonts – Pou.
Font d’en Vila a Arbucies
El recorregut el podem fer en una matinal amb cotxe. Arbúcies disposa de molts Restaurants que podeu gaudir de la seva cuina casolana. També, direcció a Hostalric trobareu una Àrea de Pic Nic.
Text i Fotografies : Ramon SOLÉ
fonts naturals, aigua, muntanya i més 