Llibre Recomanat : 1001 Curiositats del Parcs Naturals de Muntanya de Catalunya. Descobriu les seves Històries i Anècdotes i les millors excursions a fer

Publicat el per
Respon

Ficha técnica

Nº de páginas: 320

Editorial: L ARCA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa dura

ISBN: 9788494928673

Año de edición: 2019

Plaza de edición: ES

Resumen

Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.

De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.

A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.

Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.

Recull del llibre : Ramon Solé

Fem safareig : Rentador de Can Carreras de Serinyà

Publicat el per
Respon

Per visitar aquest rentador, cal sortir del poble de Serinyà pel carrer Joan Carreras en direcció est.

Aviat creuem el rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra el vell rentador de Can Carreras.

És un rentador gran i de planta rectangular, possiblement abans era més llarg perquè ara hi passa un carrer just a sobre. La llosa de rentar està feta de pedra de Girona. S’hi poden veure nummulits (Pedres fóssils).

Encara avui en dia s’utilitza per fer-hi la bugada.

Recull de dades : Consell Comarcal

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Jordiars de Llanars

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Jordiars de Llanars, us cal que des del poble aneu pel camí rural que us porta pel agrupament de cases disseminades,

com mas La Badia, can Galló, cal Marxant, cal seguir per la pista de més a l’esquerra, fins arribar a prop del Torrent de la Bona Font.

Esteu sota del Serrat dels Pins, us cal pujar unes feixes de camps sempre verds,

i allí trobareu la Font de Jordiars.

La font és feta de roques, en el costat esquerd hi ha un gruixut tub amb aigua abundant,

aquesta cau directament a un abeurador, per bestiar de la zona.

A un nivell inferior hi ha un segon abeurador, aquest  és metàl·lic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Arbres de la vida a la mort / 1ª Part #

Publicat el per
Respon

Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final  la seva mort.

El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.

També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.

Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,

 i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.

En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.

Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,

començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,

amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.

Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,

en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.

Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:

Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,

De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els horts urbans de Can Mercader de Cornellà de Llobregat

Publicat el per
Respon

Els horts urbans de Can Mercader estan situats en la Ctra. de l’Hospitalet, 141. (al costat de Parc Can Mercader)

Compten amb 52 parcel·les de cultiu de 60 m2,

de les quals 50 són per a persones de més de seixanta anys,

una per activitats educatives

i una altra per cultiu.

Les parcel·les estan envoltades de camins de sorra i equipaments.

Es cultiva pràcticament tot l’any.

Recull de dades : Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Poema : Yace (a la sombra que la gran montaña…)

Publicat el per
Respon
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 39262820_10216839594332398_8964304591722119168_o.jpg

Yace (a la sombra que la gran montaña

las dos Castillas, árbitro de hielo,

divide altiva en el hisperio suelo)

florido un valle que Pisuerga baña.

Aquí tu aurora espíritu acompaña,

Grabiel tan vivo que, mudando cielo,

pudo su pluma, con inmenso vuelo,

del sol de Italia ser Faetón de España.

Si el carro de oro no conduces solo

no te aguarde el Erídano Occidente;

por su eclíptica vas de polo a polo.

Sigue sus paralelos felizmente,

sol castellano del latino Apolo,

que a su lado tendrás eterno Oriente.

Autor :  Lope de Vega  

Recull del poema : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Santa Maria de Terrassa

Publicat el per
Respon

Està situada en el torrent Monner del Parc de Vallparadís, en el mur de la tanca i a sota les esglésies de Sant Pere, però antigament estava en la cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i tenia el nom de la Font del Single.

L’Arquitecte Puig i Cadafalch va ser qui va dissenyar la nova font, en l’any 1921.

En l’actualitat no hi raja aigua donat que no te les suficients garanties sanitàries.

Text  i Fotografia : Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Aqüeducte de Segovia

Publicat el per
Respon

L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.

L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.

Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.

Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.

A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.

Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.

En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.

Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.

Us passo la llegenda d’aquest pont :

https://www.elnortedecastilla.es/segovia/leyenda-cuenta-acueducto-20190126190938-nt.html

L’any 1985 fou nomenat, juntament amb el centre històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fitografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges antigues : Arxiu Rasola

Itinerari per Fonts Naturals de Terrassa

Publicat el per
Respon

Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.

Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.

A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.

Des de fa molts anys està seca.

El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs

Cal que us aneu  al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.

Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.

Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.

Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.

Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.

Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.

Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.

Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de  “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb  una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.

Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.

A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.

L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.

Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.

Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.

 

Text i Fotografies :  Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canova de Serinyà

Publicat el per
Respon

Per visitar La Font de la Canova cal sortir de Serinyà pel carrer Joan Carreras , passarem pel rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra els rentadors de Can Carreras i arribem a un encreuament de carrers; dels tres possibles seguim pel del mig, el carrer de Figueres i els carrer de Borriol, que dona nom al Barri de cases, seguim a prop d’una hípica que ens dona al bosc,

cal buscar un sender a l’esquerra on ens baixarà fins la mateixa Font  de la Canova.

La Font es feta d’obra casi d’estructura quadrada.

Es del tipus de cisterna, raja en poques ocasions durant l’any, surt per un broc de ferro corbat,

Si netegem una mica el terra sota el broc, trobarem restes de la pica.

A dalt hi ha gravat l’any de la construcció de la font, posa 1911.

Es destacada la gran vegetació d’aquest bosc, que fa difícil de trobar.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador