Arbres – Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta de La Roca del Vallès

Publicat el per
Respon

Avui us presento Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta, del municipi de La Roca del Vallès.Estan situats pràcticament al voltant de la Creu de Terme de la Torreta, aquesta, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Forma com un petit jardí amb bancs a l’ombra dels xiprers.Un cartell ens informa :

“Els xiprers de la Creu de Terme de la Torreta han sigut declarats arbres d’interès local …” Va ser el 28 d’abril de1988 en un Ple de l’Ajuntament de La Roca del Vallès.Com a sentinelles guardant la Creu de Terme, com un tresor d’aquesta població.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Vilamarí d’Avià

Publicat el per
Respon

Des de Avià agafarem el carrer que porta Santa Maria d’Avià , no obstant molt abans ens derivarem a una pista de terra que porta a la casa de Vilamarí.Seguirem el camí direcció a la masia de Les Vinyes de Vilamarí, fins a una cruïlla de camins, a prop del Pla de la Serra, en el fondal  hi ha el Pantà de Vilamarí.Bàsicament recull l’aigua de pluja de dos torrents.De fet aquest Pantà no disposa d’un mur, es fet per l’amuntegament de terra suficient tant d’amplada com de llargada que impedeix que l’aigua es perdi pel torrent sec.Hi ha en un costat una certa baixada  a dins del Pantà per alguna embarcació i poder fer treballs dintre de l’aigua.El Pantà de Vilamarí no es massa gran, era per les necessitats pròpies de la finca, sobre tot el regatge.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

 

Poema : Balada de un día de Julio

Publicat el per
Respon

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Dónde vas, niña mía,

De sol y nieve?

Voy a las margaritas

Del prado verde.

El prado está muy lejos

Y miedo tiene.

Al airón y a la sombra

Mi amor no teme.

Teme al sol, niña mía,

De sol y nieve.

Se fue de mis cabellos

Ya para siempre.

Quién eres, blanca niña.

¿De dónde vienes?

Vengo de los amoresY de las fuentes.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

¿Qué llevas en la boca

Que se te enciende?

La estrella de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en el pecho

Tan fino y leve?

La espada de mi amante

Que vive y muere.

¿Qué llevas en los ojos,

Negro y solemne?

Mi pensamiento triste

Que siempre hiere.

¿Por qué llevas un manto

Negro de muerte?

¡Ay, yo soy la viudita

Triste y sin bienes!

Del conde del Laurel

De los Laureles.

¿A quién buscas aquí

Si a nadie quieres?

Busco el cuerpo del conde

De los Laureles.

¿Tú buscas el amor,

Viudita aleve?

Tú buscas un amor

Que ojalá encuentres.

Estrellitas del cielo

Son mis quereres,

¿Dónde hallaré a mi amante

Que vive y muere?

Está muerto en el agua,

Niña de nieve,

Cubierto de nostalgias

Y de claveles.

¡Ay! caballero errante

De los cipreses,Una noche de luna

Mi alma te ofrece.

Ah Isis soñadora.

Niña sin mieles

La que en bocas de niños

Su cuento vierte.

Mi corazón te ofrezco,

Corazón tenue,

Herido por los ojos

De las mujeres.

Caballero galante,

Con Dios te quedes.

Voy a buscar al conde

De los Laureles…

Adiós mi doncellita,

Rosa durmiente,

Tú vas para el amor

Y yo a la muerte.

Esquilones de plata

Llevan los bueyes.

Mi corazón desangra

Como una fuente.

Autor : Federico García Lorca

Si voleu saber la biografia del poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Garc%C3%ADa_Lorca

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres singulars

Publicat el per
Respon

Segur que quan heu fet un tom pel bosc heu trobat algun arbre que us ha cridat l’atenció, algun arbre “singular” per la seva forma, característiques diferents… i no cal dir a la ciutat, també hi ha algun que ens pot deixar bocabadats… Us passo una mostra que m’he trobat jo mateix :

  • Una alzina desarrelada
  • Alzina surera amb base gruixuda
  • Pins ven marcats pel porc senglar
  • Pi en forma d’arc
  • Un tronc encaixat al mig de dos plàtans
  • Dos plàtans joves fent canvi de “ la pell”
  • Varis plàtans germans de soca
  • El tronc d’una palmera que acull petites plantes diferents
  • Un arbre que el seu tronc esta vuit per dintre i esta ven viuA veure si trobeu algun arbre singular  vosaltres !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

De vacances a : Cortes d’Arenós de Castelló

Publicat el per
2

Font Morron – Vista general

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i no deixar de visitar el poble de Cortes d’Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi del País Valencià a la comarca de l’Alt Millars a Castelló.

Font Carranchosa

Font Carranchosa

Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), hi ha importants plantacions de pins i rebollars, conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d’antiguitat, que és el més vell de l’estat.El seu terme municipal limita amb els de La Pobla d’Arenós, Montanejos, Aranyel, Sucaina i Vilafermosa.

Tradicionalment els veïns de Cortes han viscut de l’agricultura, però la seua economia s’ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l’empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l’activitat del poble. Cal destacar l’activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.

Planta Embotelladora : Aguas de Cortes

Hi ha en el municipi diverses fonts naturals, com la de la Teja, los Berros i Collara, entre moltes altres.

Font Calera

Font Calera

Cal destacar els Llavador o Safareigs :

  • Un és situat a l’entrada del municipi en el paratge conegut com la font del Pilar

    Font del Pilar

    compta amb un petit parc amb jocs infantils.

    Safareig de la Font del Pilar

  • L’altre Safareig situat en el nucli urbà va ser restaurat en 1998 per l’Escola Taller.En el seu interior s’ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.Part de l’aigua de les fonts esta conduïda al safareig, sota de cada tub hi ha el nom de la Font de on prové.

Font el Recollon

Font Collara

 

 

 

 

 

 

 

Font La Hambrienta

Font de la Hoya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font La Calera

Font de La Teja

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts Calentes

Son terres que a la vista semblen de secà, i és tot lo contrari son abundants en aigua.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Prevenció de Incendis Forestals – 2018

Publicat el per
Respon

2018 ha sigut generós en pluges i neu, durant l’hivern i sobre tot a la primavera, el bosc ha esta molt verd, i em pogut gaudir d’ell.

Cartell de la Diputació i Generalitat de Catalunya

No obstant, la calor des de finals de Juny ha arribat i en força, les temperatures s’han elevat bruscament i la sequera es evident.Ja s’han produït els primers incendis, primers en camps secs i en el bosc .Cal que entre tots tinguem cura i si veiem una columna de fum que sospitem d’un incendi cal avisar al 112.Us passo un enllaç amb la Prevenció d’Incendis i l’autoprotecció  :

http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_naturals/incendi_del_bosc/

Esperem que sigui un estiu sen se incendis !

Poster INFOCAT – Generalitat de Catalunya

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Jordi Serra

Nota: Les Fotografies que il·lustren el text, son de l’any 2017 ( Arxiu Rasola)

Avui destaquem : Font dels Monjos del Monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

Publicat el per
Respon

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :

http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres – Els dos Xiprers de l’Església de Les Franqueses del Vallès

Publicat el per
Respon

L’església de Santa Eulàlia de Corró d’Avall, municipi de Les Franqueses del Vallès, farà 78 anys el proper 13 de desembre l’inici de la seva construcció, per tant es una obre “recent”, va ser destruïda durant la guerra civil.Avui destaques els dos Xiprers que com a sentinelles estan en l’entrada del recinte. Son majestuosos, alts i grans, llàstima que un comença a estar malat, observem en les branques mes altes estan seques.Hi ha d’altres en les rodalies d’aquesta Església, per ho no son tant destacats.Aquest dos Xiprers, si poguessin parlar, quan i que …ens dirien ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font del Rector de Santa Eulàlia de Ronçana

Publicat el per
Respon

La Font del Rector, esta situada al barri de la Sagrera, darrere de l’església parroquial de Santa Eulàlia, des d’aquí és molt fàcil d’anar-hi, cal agafar  un camí de terra paral·lel a petit torrent del Rector per un costat i per l’altra, la carretera que va a la Urbanització Puigdomènech, i us porta directament.Aquesta Font us vaig fer un article sobre ella fa dos anys, concretament  el 24 de Juliol de 2016, on podíem veure que feia temps que no hi sortia aigua, estava eixuta.

la Font del Rector – eixuta

La bona noticia ha sigut que gràcies a les pluges de l’hivern i sobre tot d’aquesta primavera que ha sigut molt generosa, l’aigua ha tornat a la Font del Rector.

La Font del Rector – a finals de Maig de 2018

Ven segur que a la llarg de l’estiu amb poca o nul·la pluja, la font tornarà a sacar-se… No obstant, em pogut comprovar que la Font del Rector encara la podem considerar que pot reviure !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit d’aigua de l’Estació RENFE de Granollers – Canovelles

Publicat el per
Respon

L’estació de Granollers-Canovelles (PK 28,7 de la línia Barcelona-Vic-Ripoll) es situa al terme de Canovelles, a la zona sud-est d’aquest i molt propera a la capital del Vallès Oriental, Granollers.El tren va arribar a Canovelles el 1886 amb la posada en servei de la línia des de Les Franqueses a Barcelona.Per aquest motiu es va construir una Torre – Dipòsit d’Aigua per les locomotores de vapor que necessitessin el subministrament d’aigua al seu pas.Encara avui en dia, i com a testimoni d’una època ja passada, quedant en diferents estacions de RENFE i FFCC de la Generalitat, alguns d’aquests dipòsits d’aigua similars el de Canovelles,com en els casos de Sant Celoni, Sant Martí de Centelles, Les Franqueses, Ripoll, entre altres.

 

Recull de Dades : RENFE.

Text i Fotografies : Ramon Solé