El Matagalls i la Creu, és tot un simbolisme

Publicat el per
Respon

Pujar fins el Matagall per un català és tot un simbolisme i casi una obligació de fer-ho com a mínim una vegada a la seva vida.Gent gran, pares i fills, parelles, o grups excursionistes o d’amics… tots a una fan la pujada, hi ha dies que es forma un verdader formiguer… gent a munt i a vall.El recorregut pot durar mes o menys segons persona o llocs a visitar, si sols es pujar fins la Creu, mirar la gran vista que observem, com a Montserrat, el Pirineu, Collserola, la plana de Vic, … i baixar, serà com a tres hores o algo mes.Podem sortir de diferents llocs, els mes habituals son des de Sant Marçal i l’altre, des de Collformic.Des de Collformic, cal deixar el vehicle, ben aparcat i anar a agafar el camí de la masia de Santandreu de la Castanya, fent un rodeig, cal seguir cap a munt, cada poc trobarem cartells o pals indicador per el corriol a seguir o altres llocs a visitar, com Sant Segimon que es va  per un camí ample, diverses fonts …Quan mes a dalt, mes ens costa pujar, es pedregós el terreny, per ho com en moltes ocasions l’esforç val la pena, la Creu del Matagalls cada vegada esta mes a prop i ens dona ganes i amb mes fal·lera d’arribar-hi.Podeu veure l’origen de la Creu, Historia i mes,  a la Web dels  Amics Aplec Matagalls :

https://www.aplecmatagalls.cat/historia%20aplec/origen%20de%20la%20creu.htm

Hi ha un dia que aquesta Muntanya s’omple de gent, és l’Aplec del Matagalls, amb missa i distincions, també, hi ha una estona per inaugurar una nova font o la seva recuperació, axó és fa cada any; aquest any serà el diumenge 8 de juliol.Informació sobre l’Aplec del Matagall – 2018 :

http://claretians.cat/2018/06/15/aplec-del-matagalls-celebra-la-69ena-edicio-el-8-de-juliol/

Nota : La Creu de Collformic, està tot just al poc de començar el itinerari de pujada al Matagalls.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Parc de la Creu de Terme de La Torreta en La Roca del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc de la Creu de Terme de La Torreta en La Roca del Vallès,és un Parc construït fa pocs anys, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.Concretament venint de Granollers La Creu de Terme, esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta.Es un Parc amb molts i diversos tipus d’arbres i gespa, que donen ombra i frescor a l’estiu.Els arbres mes destacats son,  la Pollancre, Xiprers, Pi pinyer, entre altres i per les rodalies Pi Blanc i destaca un conjunt de Figueres que semblen d’una de gran.Amb varis seients repartits pel Parc i fonts d’aigua potable.Disposa d’un espai amb jocs pels mes petits.En definitiva, un Parc tranquil i frec per passar-hi una estona fora del soroll del tràfic.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre recomanat : Guia para Sobrevivir en la Naturaleza

Publicat el per
Respon

Dades generals :

De CHRIS MCNAB , 2014

Nº de páginas: 320 págs.

Encuadernación: Tapa blanda

Editorial: PAIDOTRIBO

Lengua: CASTELLANO

ISBN: 9788499105628

Comentari :

Sobrevivir a una emergencia en plena naturaleza implica, sin duda, un buen grado de suerte. Sin embargo, conocer ciertas técnicas militares de supervivencia puede, con toda seguridad, equilibrar la balanza a tu favor. Este tipo de habilidades evitarán que tomes decisiones erróneas en momentos créticos y permitirán que te centres en los objetivos primordiales de preservar tu salud y mantenerte a salvo.

Este libro te ayudará a adquirir las capacidades que necesitas desarrollar para hacer frente a una emergencia cuando esta se produzca.

Este libro proporciona el consejo de expertos en el campo de la supervivencia.

Este manual introduce las herramientas y las habilidades necesarias que son necesarias desarrollar para sobrevivir en la naturaleza. Con consejos y técnicas basadas en las prácticas de las fuerzas especiales de elite de las mejores unidades militares del mundo.

El libro se divide en siete capítulos que tratan el equipamiento y la vestimenta, el agua y los alimentos, cazar y pescar, refugios y técnicas de acampada, los peligros, los primeros auxilios y la navegación.

 

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de la Salut de La Roca del Vallès

Publicat el per
Respon

Per arribar-vos a La Font de la Mare de Deu de la Salut, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c.Abans de creuar el riu Mogent, i a la vostra dreta hi la Urbanització de Can Borrell, cal que seguiu pel carrer del sector de can Borrell que fa una certa baixada direcció a la deixalleria, poc abans, a la vostra dreta i a peu d’un petit bosc, hi ha La Font de la Mare de Deu de la Salut.Aquesta font des de sempre ha sigut molt abundant de cabal d’aigua.De fet es una mina, l’aigua surt a l’exterior per un tub ample i cau a una pica ovalada.D’amunt de la porta de la mina, hi trobem una capella amb la imatge de la Mare de Deu de la Salut.A banda i banda de la font uns allargats bancs de pedra ens invitant a estar una estona de repòs o fer un àpat.També, trobareu en un costat , una antiga taula de pedra.Des de la urbanització un camí baixa a la font i a la vegada, porta a la població de la Roca tot travessant per un pont peatonal el riu Mogent.Sols cal dir, que podeu arribar a peu de la Font, amb el vostre vehicle o per medi de transport públic que teniu la parada a l’entrada de la citada Urbanització.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall

Publicat el per
Respon

Els Plàtans del Passeig de l’Església de Lliçà de Vall, formen una gran renglera banda a banda del passeig que porta a l’Església de Sant Cristòfol.On abans passava la carretera ara es una llarga zona de caminada peatonal i per a bicicletes.Per l’altra costat  i en paral·lel al passeig, hi ha la nova carretera.Esta format per nombrosos plàtans, vaig intentar contar-los… i vaig desistir perquè em descomptava…Aquesta filera de plàtans segueix fins i tot, una vegada arribats a l’església, i finalitza a prop d’un important restaurant de Lliçà de Vall.La gran majoria de plàtans, son de notables dimensions i disposant d’una bona salut.Es un lloc molt freqüentat per la gent gran i ciclistes de la població; on disposant d’un recorregut fres a l’estiu i sol a l’hivern, amb bancs, papereres i amb alguna font d’aigua potable.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort en un lloc diferent, en les Escoles

Publicat el per
Respon

He parlat en aquests anys que porto fent articles en aquest Blog, de diferents horts, la seva ubicació, públics, per gent gran…Avui, serà l’Hort en l’Escola, dirigit als mes petits i és cultivar per educar.!Cada temporada escolar, s’inicia al respecta a l’Hort, amb les explicacions prèvies de com es un hort, quina finalitat te, a qui va dirigit, el que es cultiva, on es vent , … i molt mes.Com que ha passat tot l’estiu i ningú l’ha regat i cuidat, els nens i nenes, es trobaran l’espai destinat a l’Hort, ple de males herbes i de seques…i a partir d’aquí s’iniciarà la recuperació de l’Hort escolar, per la nova temporada.Son petits espai dividits en verdures, fruita i plantes medicinals – aromàtiques.En molts des casos, és posa amb cartells, del nom de cada producte que s’està cultivant.On els nens i nenes aniran veien el procés durant els mesos de primavera i a finals de curs, amb les explicacions dels seus professors.Mireu aquest excel·lent treball que us pot entusiasmar tant com a mi :

http://dspace.uvic.cat/bitstream/handle/10854/2526/trealu_a2013_font_ester_us_educatiu_hort.pdf?sequence=1

Com us deia, és un hort en un lloc diferent, en les Escoles…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies dels Horts de les Escoles de Cànoves, Cardedeu i Viladecans

Poema : Preludio de Primavera

Publicat el per
Respon

Ya viene la galana primavera

con su séquito de aves y flores,

anunciando a la lívida pradera

blando engramado y música de amores.

Deja ¡oh amiga! el nido acostumbrado

enfrente de la inútil chimenea;

ve a mirar el sol resucitado

y el milagro de luz que nos rodea.

Deja ese hogar, nuestra invención mezquina:

ven a este cielo, al inmortal brasero;

con el amor de Dios nos ilumina

y abrasa como padre al mundo entero.

Ven a este mirador, ven y presencia

la primera entrevista cariñosa

tras largo tedio y dolorosa ausencia

del rubio sol y su morena esposa;

ella no ha desceñido todavía

su sayal melancólico de duelo,

y en su primer sonrisa de alegría

con llanto de dolor empapa el suelo.

No esperaba tan pronto al tierno amante,

y recelosa en su contento llora,

y parece decirle sollozante:

¿Por qué si te has de ir vienes ahora?

Ya se oye palpitar bajo esa nieve

tu noble pecho maternal, Natura,

y el sol palpita enamorado y bebe

el llanto postrimer de tu amargura.

«¡Oh, que brisa tan dulce! –va diciendo-.

»Yo traeré miel cáliz de las flores;

»y a su rico festín ya irán viniendo

»mis veraneros huéspedes cantores»

¡Que luz tan deliciosa! es cada rayo,

larga mirada intensa de cariño,

sacude el cuerpo su letal desmayo

y el corazón se siente otra vez niño.

Esta es la luz que rompe generosa

sus cadenas de hielo a los torrentes

y devuelve su plática armoniosa

y su alba espuma a las dormidas fuentes.

Esta es la luz que pinta los jardines

y en ricas tintas la creación retoca;

la que devuelve al rostro los carmines

y las francas sonrisas a la boca.

Múdense el cierzo el ábrego enojosos

y andan auras y céfiros triscando

como enjambre de niños bulliciosos

que salen de su escuela retozando.

Naturaleza entera estremecida

comienza a preludiar la grande orquesta,

y hospitalaria a todos nos convida

a disfrutar su regalada fiesta.

Y todos le responden, toda casa

abrase al sol bebiéndolo a torrentes,

y cada boca al céfiro que pasa,

y al cielo azul los ojos y las frentes.

Al fin soltó su garra áspera y fría

 al concentrado y taciturno invierno

y entran en comunión de simpatía

nuestro mundo interior y el mundo externo.

Autor del poema: Rafael Pombo

 Si voleu saber mes d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Pombo

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 17 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Vaig trobar aquest ocell (esplugabous), en la parada de l’autobús direcció a Cànoves, fent-me companya,al final no el van deixar pujar al transport públic, donat que no portava targeta de la Zona…i va volar…
  • Vaig veure un Sant que ensenyava la cama, ehiii

Que s’ha havia fet un tatuatge… ?

  • No seus ocurreixi pensar que son pilotes i donar una petada…Ull, que son de pedra…!
  • Vaja, on esta el pont o la passera ? hi ha un problema per passar a l’altre costat…
  • Mireu on a arrelat aquest pi, en una gran roca i es veu ben sa…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt de la Mala Dona de Cabrera d’Igualada a Canaletes

Publicat el per
Respon

Cal que aneu a Cabrera d’Anoia, concretament a Les Canaletes, la ruta està catalogada com a Espai d’Interès Natural i que recorre l’entorn de les petites valls i torrents de l’Anoia amb varis Salts d’aigua.Us cal que sortiu a peu des de Les Canaletes, seguint el camí asfaltat que passa per la masia de La Bleda, es la pista que mena al Bedorc.Passada la casa, a 50 m cal agafar un camí a l’esquerra, a continuació seguir 50 m més avall , i desprès un altre també a l’esquerra, aquest  amb una forta pendent que portarà fins al fons de la clotada.Poc abans de situar-nos al llit del torrent, observem a mà dreta un camí mig tapat per la vegetació.Seguir-lo fins trobar un altre trencall a l’esquerra. Aquest no està en massa bon estat, a uns 100 m ens s’arriba al cingle que forma el Salt de la Mala Dona.On podeu baixar per un corriol fins a sota mateix del salt, aquest té una alçada d’uns 15metres, és el mes alt de la vall i si baixa aigua abundant, també, és el mes bonic salt de les rodalies, forma un grog al seus peus.“La llegenda diu que una dona farta del seu marit, el va matar allí.”La seva aigua va a parar al riu Anoia.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Abans i ara, de la Font de can Pujol a Palau de Plegamans i Solita

Publicat el per
Respon

En les dècades dels anys 1970,1980,1990 …  havia sigut la Font de can Pujol de Palau de Plegamans i Solita, un lloc de trobada de famílies, amics, gent que molts dissabtes i/o els dies festius hi anaven a passar el dia, i és repartien per grupets de gent amb taules i cadires en les seves rodalies, a fer fontades, … i pot ser que seriant les últimes fontades en aquest municipi de forma tant general.La gent anava a la Font de can Pujol a recollir la fresca aigua que rajava per un gruixut tub i que omplia la Bassa – Safareig  del seu costat, un aigua “Bona”…La Font de can Pujol, estava i està situada a peu de bosc i al costat del camp conreat, a l’esquerra  de l’ antic camí que porta a la masia des de Palau de Plegamans, pel costat de la riera de Caldes.Un lloc amb diversitat d’arbres, destaca a sobre de la font, un pi molt allargat, per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure…entre altres tipus d’arbres.“ En fa recordar quan el meu pare i jo a principis dels anys noranta del segla passat, i era un dia festiu amb molta gent per aquesta zona, se’ns va demanar per part d’una senyora molt nerviosa que feia moltes hores que havia perdut el seu home i dos fills pels bosc…en menys de mitja hora els vàrem localitzar i senzillament estaven no massa lluny, buscant bolets…”El bosc de can Pujol, connecta amb el bosc de can Marimon, no son uns boscos espessos de vegetació, tot el contrari, son molt planers. per ho així mateix, son molt bonics, ja vàrem dedicar un article fa poques setmanes.Parlem de la Font de can Pujol en l’actualitat, com en molts dels casos, la mancança de pluges durant aquest últims anys, ha fet que aquesta font abundant, ara com ara, sigui un rajolí minso d’aigua o estigui bona part de l’any seca.Així també, podem veure en l’actualitat que la Bassa – safareig, esta seca i plena de herbes, en lloc de plena d’aigua en aquells temps, és podia regar els camps de les rodalies de la finca de can Pujol, ara ja ni pensar-ho…Cal dir que les rodalies de la Font de can Pujol, continua sent un bon espai per poder fer una estona de parada durant una excursió o caminada per les rodalies, i gaudir d’una certa tranquil·litat i escoltar com cantant els ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé