Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

Publicat el per
Respon

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Publicat el per
Respon

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres : La Palmera datilera de la Casa Ardiaca de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Palmera datilera de la Casa Ardiaca esta situada en el carrer  de Santa Llúcia, 2 (Casa del Ardiaca) de Barcelona.En el pati està plantada la palmera al costat de la Font, és una gran Palmera datilera que data aproximadament de l’any 1873 i que està declarada arbre de interès local, mideix uns 25 metres d’altura.Us passo la Web de l’Ajuntament de Barcelona, on trobareu la fitxa tècnica d’aquesta palmera :

http://w3.bcn.es/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/indexa77b.html?vgnextoid=d385fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0a3aed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES

“ Diu una llegenda :  Que es mes alta que els edificis per veure al seu amor, l’altra palmera situada en el claustre de la Catedral, que es troba a l’altre costat de carrer.”L’any 2009 va estar a punt de ser talada per culpa d’una tempesta, deixant-la molt malmesa en la seva part superior.Veieu un article del diari El Mundo, de com es va evitar la seva tala  :

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/22/barcelona/1232652770.html

I el treball d’enclatge de la Palmera durant l’any 2017:

http://www.doctorarbol.com/es/category/palmeras/

Esperem que duri molts anys…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Aigua, pagesia i institucions. El Canal de Pinyana

Publicat el per
Respon

Dades generals :

Autor: Vicedo Rius, Enric

ISBN: 978-84-9975-917-3

384 pàgines

Tapa dura

170 x 240 mm

Col·lecció: Monografies Nº 89

Data de publicació: Novembre 2017

Preu : 25,00 €

Comentari sobre el llibre :

Aquest llibre té un doble objectiu. En primer lloc es tracta de presentar un estudi amb una estructura coherent i clara que aporta nous coneixements, incorpora també resultats d’altres estudis propis i inclou elements d’altres historiadors. El segon objectiu del llibre és facilitar que els i les regants s’endinsin en la història dels recs de Pinyana i Fontanet, històricament gestionats conjuntament, per a la qual cosa, a més del text, s’inclouen alguns documents d’arxiu a través de citacions així com de pàgines seleccionades de la documentació estudiada. Un conjunt d’imatges, quadres i gràfics faran més real aquest viatge cap al passat.

L’estat de la qüestió sobre els recs i una cronologia històrica, amb un anàlisi tant dels condicionants mediambientals com de les etapes medievals, modernes i contemporànies, des de les Prohomenies de Segrià i Fontanet o la Junta de Sequiatge fins a les comunitats actuals.

La lectura dels diversos capítols i alguns documents reproduïts com a il·lustracions aproparan encara més a la realitat històrica dels recs als qui vulguin fer el viatge que proposem.

Inclou nombroses fotografies, quadres i gràfics.

Informació sobre l’Autor del Llibre

Enric Vicedo Rius (Reus, 1952), doctor en història, catedràtic d’història econòmica al Departament d’Història de la Universitat de Lleida, ha publicat diversos estudis sobre la Catalunya occidental, principalment amb relació als canvis de les societats agràries i el creixement econòmic; la producció i el mercat; la petita pagesia, la diferenciació social, les solidaritats pageses i la conflictivitat, i sobre recursos, organització del rec, treball agrari i transformacions territorials. El paper del regadiu ha estat analitzat en diversos treballs i en articles. Altres estudis han estat Els moviments socials contemporanis. Treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida (amb Jordi Soldevila, 2015); i la participació en obres col·lectives com Terra, treball i propietat (1986), Història de Lleida (2004), o Història agrària dels Països Catalans (2006).

 

Recull de la informació : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

Publicat el per
Respon

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

El nom de les masies

Publicat el per
Respon

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Josep, esta dins del recinte del Reial Santuari  de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.El Santuari, està situat en l’ Avinguda del  Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 , i carrer de  Sant Cugat del Vallès, 16-20 de Barcelona.Es una Font, poc coneguda, esta en uns jardins al costat de l’edifici principal,  sobre de la Font hi ha la figura de Sant Josep i el nen Jesús.Aquesta  Font de Sant Josep, es diu que era d’aigua natural i molt bona a principis del segle passat quan es va construir el Santuari.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font de les Olletes de Sant Privat d’en Bas

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de les Olletes, us caldrà sortir des de Sant Privat d’en Bas, podeu fer un tram amb el vostre vehicle, fins l’Àrea Recreativa “ELS PINS”, on hi ha un Pàrquing.Ara a peu us dirigireu al Restaurant Can Turó, fins una cruïlla amb pal indicador, que marca la direcció a les “Olletes”/ Santa Magdalena. Travessem el Torrent de Can Turó i el camí fa pujada.Es important seguir el camí principal i que trobareu indicadors fins el Santuari de la Mare de Déu de Les Olletes, de camí es algo mes d’una hora.De fet la verge esta dins d’una cova feta en una gran roca, una reixa protegeix la Mare de Deu.Segons la llegenda,  la imatge de la Mare de Deu, fou trobada dins una de les moltes cavitats en forma d’olla que es troben en les roques dels voltants.En un arbre, veureu un cartell que us indica el senderó que teniu que agafar per baixar fins La Font de Les Olletes. L’aigua com podreu veure, es la que baixa del petit torrent.Podeu completar el itinerari visitant l’Ermita Santa Magdalena del Mont i Refugi Emili Triadú, que es trobant a prop.  

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé