Antic Pou i ara Font de la Vila de Copons

L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.

Historia:

  • L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
  • Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
  • Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
  • La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.

Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.

Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.

Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.

A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.

Observacions: 

Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre de l’aigua de Trens de Granera

La Torre de l’aigua de Trens  está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.

Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.

Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Cal Bassacs o del Tirai de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Gironella

La Font de Cal Bassacs o del Tirai esta situada al peu de la carretera que comunica  el barri de Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z.

Historia:

  • El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera.
  • La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX.

L’estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l’església des d’aquest indret.

El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra.

El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís.

Entre l’arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l’interior de l’estructura que defineix hi havia el dipòsit d’aigua. En el frontal hi ha l’aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor.

Damunt plaques indicatives, una d’aigua no potable, i l’altra, que assenyala que l’aixeta és d’aigua clorada i el tub d’aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero