Arxiu d'etiquetes: berenador

Bassa de la Font de la Grípia de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,

des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada fins la Font.

Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.

L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.

L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,

a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.

Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,

En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.

Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos,  sargantanes…

Si aneu per la  tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Avui destaquem : La Font del Balç de Casserres

Publicat el per
1

La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.

Historia:

  • En aquest espai, va ser primer un Berenador.
  • Posteriorment, un Restaurant.
  • Des de fa uns anys, l’Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de “B de gust”; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s’organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S’organitza el primer diumenge de juliol.

Font que raja per un broc de ferro de 7’5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d’una cinglera de pedra sorrenca.

La vegetació d’heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font.

L’aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres.

La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d’esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d’un establiment comercial.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Com era el berenador de La Font de Les Planes de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La Font de Les Planes, es podria dir que és el Berenador que a conservat mes tradició i permanència de tots els que estaven construïts al costat d’una font i que li donaven el nom.

A l’estar l’estació de Ferrocarrils de La Generalitat tant propera, la gent de benestar anava al Restaurant de “Moda” L’Electric, i la gent obrera, decidia anar a fer una costellada o botifarrada al berenador de Les Planes, que estava i segueix estan a prop.

Durant la seva primera etapa, era molt senzill, una caseta on es preparava menjar i es venia begudes, i taules amb bancs de fusta a l’exterior, disposava d’un espai força gran.

Disposava de dues fonts, una al costat de l’edifici principal que a mitjans del segle passat a fer remodelacions per engrandir-ho i passar a ser mes un Restaurant, va quedar dins de l’edifici en la part de darrera, i es va assecar la font.

L’altre font, estava al costat d’una caseta a una certa distancia de l’edifici principal, i s’ocupava a una ampliació de taules,

Font secundaria de Les Planes 3 – 1985

Mes tard, es va modificar i van fer una sèrie d’aixetes amb una pica allargada.

Actualment, manté l’aire de Berenador i de Restaurant amb una bona cuina !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font de la Manigua de Vallvidrera de Barcelona ?

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us passo dos articles

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll , editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…Font de La Manigua – A unos ocho minutos del apeadero, siguiendo aguas abajo el curso de la riera, se halla esta Fuente, una de las más antiguas del valle. Son en gran número las familias amantes del bullicio campestre que acuden a este merendero, donde al son de los altavoces se come y se baila”…

Com d’altres Berenadors de les rodalies, es podia arribar amb tren o carreta; disposava a prop de la Font, i d’una caseta on es dispensaven les begudes i menjar.

Disposava de taules i bancs de fusta, alguns sota d’un cobert, per evitar els rajos del sol sobre tot a l’estiu.

També, hi havia fogons per fer carns o peix a la brasa.

Era un lloc de bon ambient, i a les tardes del festius, havia música en directa i la gent s’animava a ballar al so de la música de l’època.

Ja no hi queda res que ens pugui indicar de la seva existència, ni berenador, ni la Font de la Manigua !.

 

Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La situació del  Berenador de la Font dels Pins de Vallvidrera  era darrera de la cua del Pantà de Vallvidrera de Barcelona, on acaba el camí del Pantà.

Des d’aquest punt hi ha un camí a l’esquerra tot pujant paral-lel al torrent de l’Espinagosa, i passant per la Font de l’Espinagosa, i s’arribaría a can Cuias i d’allí a Vallvidera superior.

Pues, el Berenador de la Font dels Pins, estava a l’inici i a la dreta del torrent de l’Espinagosa  situat dins d’un bosc de pins pinyers.

De la Guia de “Fuentes en las montañas de Barcelona” de X.Coll editat a mitjans del segle passat, hi llegim :

“…  Font del Pins – Al ensancharse el valle después de la zona más angosta de can Llavallol, se encuentra en la margen derecha el viejo merendero de esta Fuente , muy concurrido a primeros del presente siglo” … ( el segle es referia al XX)

El berenador estava compost inicialment per un edifici, era una caseta on es servien begudes i menjars, i en cada costat havien taules i seients de fusta,

en un d’ells estava tapat amb un cobert rudimentari fet de troncs i canyes, per donar mes ombra.

El diumenges i algun festiu es feia musica i es permetia ballar entre les taules, mentrestant els nens i nenes jugaven per les rodalies,

era un lloc molt tranquil i lloc de partida per poder fer alguna excursió propera.

Amb el pas dels anys es va fer mes edificacions, fins que va tancar,

també l’aigua de la font es va sacar.

Imatge de 1999 – Arxiu Rasola

Va tindre èpoques de soledat i abandonament i d’okupació, fins que no fa masses anys, va ser desmantellat per l’ajuntament de Barcelona  i es van portar a terme unes obres en aquesta zona.

Com podem veure i gaudir, va ser un dels Berenadors de Vallvidrera i les Planes més fotografiat, per axo ens permet poder conèixer-lo millor.

Berenador i Font a finals dels anys 1990 – Arxiu Rasola

Text, fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era el Berenador de la Font de l’Arboç de les Planes de Vallvidrera a Barcelona

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo dos articles

Cal situar-se en la Ctra. de Vallvidrera a les Planes BV-1462, passem per sota de la E-9 o C-16,  a l’esquerra on hi ha normalment un lloc per contenidors, un caminoi va a una caseta de serveis que dona al front del mur de la Autopista de Montserrat,  darrera,

i a pocs metres mes enllà, estava la Font de l’Arboç i Berenador . La Fotografia es de finals dels anys 80 del segle XX.

El berenador, estava a la llarg i al costat de la riera de Vallvidrera, també, se’l coneixia com la Font de Sant Joan d’ Arboç.

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Arboc – Se encuentra esta Fuente – merendero en el fondo del torrente. Desde la estación de Les Planes se encuentra a ocho minutos, siguiendo el curso aguas arriba. Goza del favor del público y, como las de todos estos alrededores, está rodeada de espeso bosque…”

Sols ara es un record de la gent molt gran i que de nens havien anat al berenadors amb la seva família.

 

Text, Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé – Axiu històric Rasola

Com era el Berenador de la Font de l’Alba de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
1

Com cada divendres us presento dos articles

El Berenador de la Font de l’Alba estava situat a uns 15 minuts aigües avall de l’estació dels FGC de Les Planes, en el Terme Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Berenador de la Font de l’Alba

Quan vàrem fer la fotografia a principis de 1990, estava en un mur del pati d’una finca particular en aquells moments semi abandonada, en l’actualitat la casa es va rehabilitar i es una vivenda particular.

Font de l’Alba a principis dels anys 90 del segle passat

Sembla que la font realment estava en un principi a tocar de la paret de la muntanya, i al fer el Berenador es va portar l’aigua a tocar.

Font de l’Alba

Del llibret: “Fuentes en las Montañas de Barcelona”. Editorial Alpina, de X. Coll, podem llegir :

“… Font de l’Alba  – Situada en un meandro muy cerrado de la Riera de Vallvidrera, a unos 20 minutos de aguas abajo de la estación de las Planes. Es el último del grupo de merenderos escalonados a lo largo del curso, cuyo acceso se verifica en general des de la citada estación, y participa tambien el bullició y movimiento que caracteriza todo este sector del valle.”…

Un grup d’amics a la Font de l’Alba de les Planes als anys 20 del segle passat.

Fotografia apareguda en Faccebok : Postals i Fotografies antigues de Sant Cugat del Vallès –  

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text, Fotografia i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Històric Rasola

Com era el Berenador de la Font de la Teula de Vallvidrera de Barcelona?

Publicat el per
1

Com cada divendres us passo dos articles


De veritat, no us puc ensenyar com era La Font de La Teula de Vallvidrera, no he trobat cap imatge,

però si hi ha de moltes a nivell del berenador que acollia la font.

Podem llegir en la Guia de Fuentes en las montañas de Barcelona de X Coll de la Editorial Alpina, impresa a mitjans del segle passat :

“… La Font de la Teula – Se encuentra cerca de la iglesia de Vallvidrera , bajo unos bellos y frondosos árboles, casi a pie del apeadero del ferrocarril. Tiene renombre tradicional por su agradable ambiente y por disponer  de facilidades de cantina, mesas y fogones, aunque es de lamentar que a veces no mane agua”…

Efectivament, en les imatges podem veure que era un lloc que la gent hi anava a dinar tot passant el dia festiu i molt animat.

S’arribava o be amb el tren o amb el carro, de cotxes pocs, junt amb tota la família o amics, omplien les taules i bancs.

Com aquest Berenador de la Font de la Teula, ni havien d’altres fonts que també disposaven d’un petit berenador, entre Valvidrera i Les Planes.

 

Text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Una Font històrica, La Font de Can Grau i Can Falguera de Les Fonts de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

La Font de Can Grau i Can Falguera  tenia cinc brocs dels que sortia aigua natural.

antiga font de Can Grau i Can Falguera

L’antiga font es trobava a sota de la masia de Can Falguera, molt a prop del Quiosc d’En Grau, que anys més tard es va convertir en el Berenador de Can Grau; la família Grau va ser una de les primeres a instal·lar-se a les Fonts i va ajudar a la urbanització i més tard es va convertir en el restaurant Ca L’Eduard.

Antic Berenador de Can Grau

Estem parlant de fa mes de cent anys en rere i que en les fonts era tot masies, camps i bosc, amb moltes fonts per les rodalies.

Camps on ara es Les Fonts

La Font actual de Can Grau i Can Falguera està reconstruïda amb pedra de riera, actualment té cinc aixetes polsador.La  restauració va ser inaugurada pels alcaldes de Sant Quirze i Terrassa el dia 9 d’octubre de 1999, en el mateix lloc on havia estat la font primitiva.A principis del segle passat, era visitada per molta gent per recollir aigua, i també, fer les tradicionals costellades en el Berenador de Can Grau.

  Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pop i la seva Àrea de Lleure de Can Ruti de Badalona

Publicat el per
Respon

dscn8078_01A Badalona i propera a l’Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), trobareu la Font del Pop, que es molt antiga i popular, també coneguda com la Font de beu i tapa.

la Font del Pop - Any 1989 - Arxiu Rasola

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

És aquest indret un lloc habitual d’esbarjo familiar a Badalona donat que hi ha un Berenador  o Àrea de lleure de Can Ruti.dscn8079_01Que disposa d’un aparcament, servei de Bar, taules i cadires de fusta, alguna d’elles adaptades per a gent amb cadires de rodes, dscn8081_01unes 15 barbacoes i una amplia explanada per jugar.dscn8066_01Per accedir-hi, cal pujar pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32, ens cal agafar la carretera de can Ruti i abans d’arribar al tanatori de l’Hospital, veureu a l’esquerra els aparcaments i varis camins baixes fins el Berenador.dscn8068_01També, podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona o des de Barcelona, Santa Coloma i Montcada, us portaran fins l’Hospital de Can Ruti i allí sols cal baixar per la carretera a Badalona ja esmentada.dscn8067_01La Font del Pop, està situada al marge mateix de la riera de Pomar, ens caldrà anar a peu, un dels camins mes freqüentats, és baixar des del Berenador, paral·lel a la riera, passarem per sota de la carretera,dscn8069_01 i a pocs metres trobarem a la dreta l’edifici on esta la Mina de la Font del Pop.dscn8070_01La Font  del Pop, neix en una mina d’aigua

la Font del Pop - Any 1989 - Arxiu Rasola

Mina de la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

i va canalitzada per dins de la riera i surt per un tub a l’exterior, s’ha fet com una petita rampa,dscn8072_01 on baixa l’aigua fins la riera on es perd…dscn8076_01 Això s’ha fet per evitar que no és pugui agafar aigua, evitant el seu consum i/o que s’utilitzi per rentar vehicles, com passava molts anys en rere.dscn8074_01

la Font del Pop - Any 1989 - Arxiu Rasola

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

Podem veure en les fotos antigues, com l’aigua sortia com a sobreeixidor, en l’estructura del costat de la mina

la Font del Pop - Any 1989 - Arxiu Rasola

la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

i també, en el mateix lloc on actualment surt, això si, amb un broc llarg de ferro gros.dscn8071_01Malgrat la sequera d’aquests últims anys, sempre raja i amb quantitat, l’aigua recordeu, no és potable.

El lloc era presidit per un arbre centenari i al fons podem intuir la Font del Pop - Any 1989 - Arxiu Rasola

El lloc era presidit per un arbre centenari i al fons podem intuir la Font del Pop – Any 1989 – Arxiu Rasola

Avui, l'arbre centenari es sols un gran tronc situat al terra a prop de la Font, testimoni d'un passat. !

Avui, l’arbre centenari es sols un gran tronc situat al terra a prop de la Font, testimoni d’un passat. Hi ha d’altres arbres que han ocupat el seu lloc, La natura es així… !

Es un lloc proper a grans ciutats, molt agradable per passar-hi el matí o tot el dia amb família, poden fer varies excursions per les rodalies i visitar altres fonts que estem publicant.

Text i Fotografies : Ramon Solé