Aquest destacat Roure esta situat en el carrer Moià (davant nº 160) de Castellterçol,
en un dels accessos principals de l’àrea nord del municipi.
No es tracta d’un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé
El Mirador de can Salavert esta en el carrer Joaquim Roger s/n. de Castellterçol.
En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula
i una font de pedra.
En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó.
Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d’un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l’Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta
i les zones forestals del municipi;
i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé
Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats
Aquesta Alzina destacada esta situada al carrer Alzina (davant nº 21) en Castellterçol.
Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) centenària de grans dimensions.
Destaca especialment per un tronc gruixut i la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals.
És un arbre monumental, un dels més grans del municipi,
que dóna nom al carrer en el que es troba.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç
La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 4 està situada a uns 200 m al nord-oest de l’ermita de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.
Historia:
Es tracta de les restes d’una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula.
Només en queda part de l’estructura soterrada, d’uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d’alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d’obertures de que disposava.
Observacions:
Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç
La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 3 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.
Historia:
Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra.
Presenta les obertures tapiades amb lloses i ciment i està coberta de vegetació, fet que impedeix la seva descripció precisa. Per comparació amb les altres poues, probablement la part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.
Observacions:
Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès. El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. L’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l’anomena “Pou de glaç 3”.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç
La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 1 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.
Història:
Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda.
És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra.
No se’n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.
Observacions:
Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dels Pous o Poues de Glaç
La Poua del Vapor Vell esta a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est sobre un turonet.
Historia:
La poua del Vapor Vell és una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç.
És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.
Com a característiques pròpia destaca la cúpula nervada: és a dir, amb dos arcs construïts amb blocs de pedra tallats regularment que reforçen la cúpula feta de maçoneria amb la resta de la poua.
La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l’un de l’altre, construïts amb blocs de pedra.
Les dues obertures que disposa són zenitals (estan col•locades a dalt de la cúpula en direcció vertical)
malgrat que actualment no s’observen gaire bé perquè part de la cúpula està ensorrada.
Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l’alçada total de la poua és de 7,86 m.
Es tracte d’una poua de dimensions més reduïdes que les de les seves veïnes, com de “la font de la vinyota”.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa : Virgínia Cepero González
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
En altres ocasions m’he referit a la Font de la Blada de Castellterçol, però avui us voldria presentar les seves “Llàgrimes gelades”.
A l’hivern l’efecte és espectacular, ja que els degotalls en ple fred intents, es gelen i formen com estalactites d’aigua congelades per tota aquesta zona, sobre tot com les que podem veure en la Font de la Blada.
Us passo les imatges fotografiades aquest passat diumenge :
Si aneu, compta en fer una relliscada…!
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mercè Manzano
Aquesta Font està situada a prop de la casa del Pla de Gaià o de la Masia Nova dins del terme Castellterçol.
Actualment no raja i esta en un estat de semi abandó.
En canvi, el paratge es divers i molt bonic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mercè Manzano
Està situada en el sector occidental del terme de Castellterçol amb Granera, a prop de la fita quilomètrica número 4 de la carretera local BV-1245.
Aquesta carretera fa tot el tomb a la masia, pel costat de migdia.
Una mica enlairada damunt de la carretera, aquesta masia és molt característica del paisatge en el qual es troba.
És una gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós.
El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis.
La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada.
En destaca la finestra d’arc conopial situada a ponent.
El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.
L’accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l’interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa.
En destaca un pou al costat nord-est,
i una pallissa amb un arc de mig punt.
Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mercè Manzano
fonts naturals, aigua, muntanya i més 