La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.
Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.
D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.
A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.
Te un tronc molt gruixut i alt.
Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.
Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.
Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,
com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.
Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses branques molt gruixudes,
que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…
Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…
Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,
i una alçada aproximada de 25 metres.
També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.
A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.
Historia:
Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.
Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.
A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.
Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,
al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.
Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,
a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.
Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.
En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.
Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.
Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.
Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.
En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.
L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,
Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.
També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.
La Resclosa i l’inici del Canal es situen uns 500 metres al nord de Viladomiu Vell, per accedir a la zona de la resclosa cal creuar el canal per la passera i seguir per el camí.
Historia:
El maig del 1868 l’empresa “Viladomiu e Hijos”, propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l’aprofitament d’aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc; a partir d’un projecte del mestre d’obres Joan Camps Prats.
La concessió per part del govern civil arribà el juliol del mateix any, permeten construir una presa de 6m.
A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l’alçada, concedint-se permís a finals d’any, actuació que va suposar comptar amb una presa de 6,45 m d’alçada.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Viladomiu Vell es situa uns 500 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de ponent més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal.
La resclosa està feta de grans blocs de pedra, amb la cara sud del mur força vertical.
KODAK Digital Still Camera
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura de control de la comporta de pas de l’aigua.
Al llarg del recorregut del canal hi ha diverses comportes de desguàs.
Així com nombrós horts dels residents de la Colònia.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 