Arxiu d'etiquetes: era

Arbres: Alzina del Mas de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Per arribar a la masia anomenada El Mas situada en la demarcació de Castelltallat, cal en la C-25, sortida 114. Cal continuar per la carretera BV-3009 i seguir pista a Castelltallat. Poc abans d’arribar pista N-W 1500 m, dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat.

Es troba en un petit promontori vora l’era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l’entorn.

Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d’agroturisme.

Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l’actual, que ja tenia unes dimensions considerables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero