L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883,  però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé