Bon dia de Nadal !!!
El 24 d’octubre de 2019, vàrem dedicar un article al riu Congost al seu pas per la ciutat de Granollers.
Us passo més imatges properes al riu i
que podeu fer per medi d’un passeig en un dia solejat d’hivern.
Per el Parc Fluvial del Congots (Granollers)
Tant sigui caminant
O en bicicleta
Poder fer un descans en els seients que hi ha en el recorregut
Passar per alguna passera el riu Congost
Veient els ocells
Gaudint del paisatge proper al riu…
Text i Fotografies: Ramon Solé
Bona i Feliç nit de Nadal !
Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.
S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.
Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.
Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.
És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.
Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.
Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.
La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.
El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.
Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.
També hi ha alguns sectors de roureda.
Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.
Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).
A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).
Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.
En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.
L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.
Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).
La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera
Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
Les coves del Toll són unes coves prehistòriques situades al municipi de Moià, al Moianès.
Es divideixen en dos sectors:
La galeria sud (108 m), zona ocupada per l’home prehistòric.
La galeria est (80,55 m), que voreja sobre un curs fluvial intermitent.
En total fan 1.148 m de profunditat, no obstant això la part visitable, en forma d’ela, és de 180 m.
És una de les coves prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes.
S’hi han trobat restes fòssils d’hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc.
També s’han descobert restes d’un foc i d’alguns estris de sílex corresponents al Mosterià,
les quals demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat).
Les troballes, relatives a l’Epipaleolític, al Neolític i a l’edat de bronze, mostren canvis en l’activitat dels pobladors.
S’hi va trobar un individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí,
del qual s’ha trobat l’enterrament i que s’acompanya d’un fermall metàl·lic d’origen centreuropeu.
Actualment totes les restes arqueològiques que s’hi han trobat s’exposen al Museu de Moià.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’Agència Catalana de l’Aigua té assumides les funcions de planificació hidrològica i un dels objectius és vetllar per la conservació i manteniment de la xarxa fluvial catalana i pels ecosistemes vinculats al medi hídric.
Malgrat això, segons una llei del Pla Hidrològic Nacional, les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen als mateixos municipis.
Per tant és important i necessari el manteniment de la vegetació i neteja dels marges dels principals cursos fluvials que transcorren per sòl urbà.
A les rieres on s’acumulen canyes, tot tipus de vegetació i a vegades fins i tot, escombraries les fan perilloses per les pluges de tardor i hivern, que podent formar taps en el desguassos i provocar inundacions i desbordaments que afectin a sol urbà amb danys materials…
Us passo un article de Alfredo Vega, aparegut el 22/10/2019 en elmón.Terrassa :
https://elmon.cat/monterrassa/opinio/37707/que-fem-amb-les-rieres-de-terrassa
Per tant, es indispensable dur a terme tasques de neteja en els municipis en rieres, torrents propers, cuidant que les rescloses i saltants de rius i rieres estiguin netes de vegetació i objectes que entorpeixin la lliure circulació de l’aigua,
és important fer-ho els mesos previs a les grans pluges de la temporada.
Recull de dades : Varis
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
Les imatges són a la Riera de Palau al seu pas pel Barri de can Boada de Terrassa
Avui us presento dos articles
Les Gorgues de mas Badia es localitzant al costat del camí i a sota del mas Badia del municipi de Verges.
Les Gorgues del mas Badia estan formades per dues basses d’origen natural, sembla que les dues llacunes es formaren als anys 1940 com a conseqüència d’una avinguda del riu Ter.
Actualment ocupen una superfície total d’1,5 hectàrees, que gracies a la proximitat del curs fluvial del Ter, facilita la filtració d’aigua freàtica i la seva inundació permanent.
Les comunitats vegetals més característiques són els canyissars i els creixenars amb glicèria.
Pel que fa a la vegetació forestal es troba algun arbre de ribera dispers sense arribar a formar una comunitat definida. L’espai destaca també per la presència d’herbassars de Potamogeton pectinatus sota les aigües.
En relació a la fauna, la llacuna petita és un punt important per a la reproducció d’amfibis, mentre que la llacuna gran ofereix refugi a anàtids i ardèids a més d’allotjar una variada fauna piscícola.
En definitiva, es tracta de dues llacunes de notable singularitat on l’aspecte més interessant és la conservació de macròfits.
Les Gorgues del mas Badia es troven incloses a l’espai de la Xarxa Natura 2000.
Recull de dades : Viquipèdia i propi
Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé
Com tots el diumenges avui us presento dos articles
El riu Ripoll compta al llarg del seu curs pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, o pel exemple a Barberà del Vallès,
d’espais als seus marges destinats al pas de vianants i ciclistes i amb llocs d’estada.
Alguns trams dels marges de la llera estan urbanitzats i/o acullen activitats industrials.
El projecte d’ampliació de la zona de passeig i del que ja gaudeix la ciutadania, s’ha basat principalment en adequar les amplades dels camins a la seva funcionalitat, obtenint unes millors condicions de seguretat vial, per els vianants i ciclistes.
Hi ha un lloc, conegut com el Bosc de la Verneda, que està situat al final del carrer Monturiol, on teniu que passar per una amplia zona industrial de Barberà del Vallès.
Una vegada que passeu el Tanatori Municipal, el carrer fa una baixada, i us cal en la primera corba deixar-lo per seguir per un camí ample de terra que surt per l’esquerra,
i que us entra al Bosc de la Verneda.
Aquest petit bosc, esta format bàsicament per alzines i pins, amb matolls de diferents especies vegetals.
El camí va perdent nivell, fins arribar a la cota baixa, front els horts municipals.
Si aneu amb vehicle millor deixeu-lo en la zona que està paral·lela al riu Ripoll.
Unes cadenes, no permeten accedir amb vehicles a motor, per dins del Bosc de la Verneda.
En aquets espai natural, disposa de varies taules i bancs de fusta, per fer un àpat, papereres i contenidors,
fins i tot per deixar les bicicletes, tot aquest material es fet de fusta per ser mes respectuós amb el medi ambient.
El Bosc de la Verneda, és un espai natural, que esta molt cuidat i la major part del dia disposa d’ombra dels arbres o llocs per gaudir del sol.
Cal dir que no es pot fer foc en el bosc de la Verneda, en cap època de l’any i no disposa de barbacoes.
Si aneu a aquests Bosc, tindre cura en deixar-lo net i ser respectuós amb la natura,
Des d’aquest punt podeu fer varis recorreguts que ja us he descrit en altres articles del municipi de Barberà del Vallès.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
L’Ajuntament de La Garriga, a millorat les dues lleres d’aquest riu, s’ha fet neteja de vegetació invasora i de tot tipus de brutícies que arrastra el riu, sobre tot en temps de forta baixada de l’aigua.
Potenciant així la vida de la fauna i la vegetació autòctona de les ribes del riu Congost.
Us recomano que feu una passejada per el camí Fluvial del riu Congost al pas per La Garriga.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Son diversos els articles que he dedicat al riu Ripoll, sobretot , al pas per Sabadell i per Castellar del Vallès, avui el dedicaré al municipi de Barberà del Vallès.
El Pla director del Ripoll mitjà, aprovat l’any 2000 pels ajuntaments de Castellar del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès. 
Té com a objectiu principal establir actuacions conjuntes, harmonitzar el tractament urbanístic i paisatgístic de la conca del riu i configurar un àmbit fluvial unitari.
Per protegir la fauna, millorar la llera i bosc de ribera del riu Ripoll pel pas de Barberà del Vallès, durant els anys 2002 i 2003, es va fer una actuació que podríem dir important en el seu tram.
Es va eliminar un assut i millorar tot el tram fluvial.
Actualment podem veure mes ocells fent niu per les vores del riu i una vegetació mes apropiada al seu curs.
El pla de millora, va contemplar més d’una dotzena de projectes, millorant la funcionalitat ambiental, hidràulica i morfo-dinàmica del riu Ripoll, així com la recuperació paisatgística de diferents entorns.
Amb un espai ple de vida, de lleure i esbarjo, proper a la ciutadania i del que podem gaudir tots.
Us passo diferents accions portades a terme per l’Ajuntament de Barberà del Vallès de llocs naturals per les rodalies del riu Ripoll :
http://www.bdv.cat/espais-naturals-barbera
Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 