CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ d’Horta-Guinardó de Barcelona

Recuparem la Cantata sobre la Font de la Llet de Barcelona –  Lletra: Albert Sampablo

PRIMERA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

SEGONA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

Lletra: Albert Sampablo

Fotografies: Ramon Solé

El Pou a prop de Mas La Costa de Santa Pau

Per visitar aquest destacat Pou, seguiu la mateixa ruta que us vaig indicar per anar a la Font de la Llet,

Per tant, cal que aneu per la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau, a l’altura del restaurant de cal Xel, us caldrà desviar-vos

i girar pel primer camí forestal de la dreta, un cartell posa “mas la Costa” dedicada al turisme rural.

Cal seguir la pista i en arribar a Mas la Costa, us cal que baixeu a la riera,

allí esta aquest important Pou.

Esta en un paratge sempre verd i amb abundant vegetació.

Vigileu que esteu en una zona molt humida i el seu terra ple d’aigua

i us podeu mullar el peus sense anar amb un calçat adequat.

Text. Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.

Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.

Agraïm molt aquestes comunicacions.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia

Avui destaqueu : La Font de la Llet de Santa Pau

Per visitar la Font de la Llet, cal que aneu per la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau, a l’altura del restaurant de cal Xel, us caldrà desviar-vos

i girar pel primer camí forestal de la dreta, un cartell posa mas la Costa dedicada al turisme rural.

Cal seguir la pista i en una corba destacada hi ha la Font de la Llet, situada a prop de Mas la Costa.

Disposa d’una aixeta polsador, per així regular la seva aigua.

De munt seu, una portella nova de fusta, tanca l’accés a la deu d’aigua.

Donat que la font està a un nivell superior a la pista, cal accedir com dos graons de pedra de la seva mateixa estructura.

L’any passat es va portar a terme la seva restauració.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador