Arxiu d'etiquetes: futbol

Parc del Vaixell de Montgat

Publicat el per
Respon

El Parc del Vaixell és un espai natural de recent creació al Pla de Montgat.

Es pot accedir pel carrer Caterina Albert i Para o carrer Margarita Xirgu en Montgat.

El Parc del Vaixell té una ubicació privilegiada per la seva orientació i vegetació existent.

Bàsicament  és un punt de trobada, lloc per festes infantils i actes. 

Destaca el Vaixell que li dona nom al parc, formada per una gran estructura de fusta en forma de vaixell pirata perquè els infants hi puguin jugar.

El Parc compta amb jocs pels nens i nenes, així com per a joves, joc de gronxadors varis

zona d’estructures d’equilibri,

tobogans

tirolina

casetes de fusta

Destaca per una pista poliesportiva amb nous usos lúdics i esportius a aquest espai privilegiat de Montgat.

A la pista s’hi poden practicar jocs de pilota, tant de forma individual com col·lectiva en un espai tancat on poder jugar a futbol, bàsquet, handbol, vòlei i hoquei, i s’incorpora una cistella de bàsquet exterior.

Te bancs per seure, font, papereres repartides pel parc,

disposa d’una àrea de pícnic amb taules i cadires, a la ombra dels arbres,

principalment de pi pinyer.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de can Servitge de Rajadell

Publicat el per
Respon

Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.

Historia:

  • Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
  • Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
  • Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.

Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.

Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.

El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.

En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.

Observacions:

Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Publicat el per
Respon

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem : La Font del Comú d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.

Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.

Historia:

  • Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
  • Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
  • Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).

Entre els horts podem veure algun pou.

Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.

La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.

A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.

A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.

La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.

A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.

L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.

Observacions:

Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero