Massís del Pedraforca

El massís del Pedraforca és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S’hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d’Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També hi arriba la carretera que passa per TuixénJosa de Cadí i Gósol (C-563).

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional,[1] i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Cultura i història

Dins el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca es troben molts elements del patrimoni històric i cultural entre els quals destaquen:

  • Arquitectura religiosa: Són molt nombroses les esglésies d’origen romànic escampades per la majoria de pobles o en indrets ben amagats, tant dins el Paratge com en els seus entorns. En destaquem algunes com el Santuari de Gresolet (Saldes), Santa Maria del Castell (Saldes), Sant Martí (Saldes), Sant Andreu de l’Espà (Saldes), Sant Sebastià del Sull (Saldes), Sant Ponç de Molers (Saldes), Santa Maria del Castell (Gósol), Santa Margarida (Gósol) i Santa Eulàlia de Bonner (Gósol).
  • Fortificacions: Durant l’edat mitjana la zona del massís del Pedraforca i els seus entorns eren controlats pels comtes de Cerdanya que utilitzaven els castells de Saldes i Gósol per protegir els seus territoris. Aquestes fortificacions van ser l’inici d’ambdós pobles, però actualment es troben apartades i parcialment en ruïnes.
  • Camins tradicionals: Són diversos els camins tradicionals que transcorren pel Paratge, sobretot pel que fa a camins ramaders, ja que a la zona i als seus voltants s’hi concentren àrees de pastura d’alta muntanya molt importants a Catalunya. Aquests camins conserven construccions annexes destacables com murs de pedra, pletes, ponts, hostals i cortals.
  • Art: L’estiu de l’any 1906 Pablo Ruiz Picasso va visitar Gósol, on va transformar el seu estil i va esdevenir molt productiu. Passat l’estiu, Picasso va marxar de Gósol, passant el Cadí pel pas dels Gosolans, per arribar a París, on va iniciar la seva època cubista. El record de la visita del geni és inesborrable per als gosolans, els quals disposen d’una Sala Picasso amb reproduccions de les obres pintades per l’artista en aquesta població del Berguedà.
Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pipa de Gósol

La Font de Cal Pipa o Font de la Pipa esta situada en el carrer de la Canal 12 de Gósol, i adossada a la façana lateral d’una caseta de Cal Pipa.

La Font de raig continuo esta dins d’una construcció d’obra amb un arc de mitja punta, l’aigua cau a una pica rectangular, al seu costat hi ha un banc de forma rectangular de la mateixa obra de la font i adossada a ella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Dona dels Pans de Gósol

La Dona dels Pans esta situada en la Plaça Major de Gosól.

És una peça esculpida per Josep Ricard Garriga que evoca el quadre pintat per Picasso, i l’estada d’aquest artista al municipi de Gosól, durant la primavera de l’any 1906.

L’escultura esta a sobre d’una columna que de fet es una font de diversos brocs, l’aigua cau a una gran pica de sis cantonades.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La muntanya del Pedraforca

El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Terrers de Gósol

La Font de Terrers de Gósol, pot ser una de les mes representatives d’aquest municipi, a l’estar poc mes de vint minuts del poble i de fàcil accés,  tant es pot  anar a peu,  com amb vehicle.

Cartell

A peu sortirem des de la Plaça Major de Gósol i agafarem  el GR (marques vermelles i blanques) direcció nord, caminant uns 25 minuts fins a la font.

Amb vehicle pujarem per la carretera C-563, direcció al Coll de Josa, ens fitxarem per agafar un trencall de terra a la nostra dreta que ens portarà en poc temps a la font.

Ft. Tarrers 1 - GOSOL

Es molt recomanable anar-hi a qualsevol època de l’any, el lloc es tranquil  al peu del Pedraforca i disposa d’una àrea recreativa, amb taules i bancs de fusta i barbacoes.

???????????????????????????????

La Font de Terrers, disposa de tres brocs on surt abundant aigua tot l’any, en cas de molta sequera sols funcionen els dos principals.

Ft. Tarrers  2- GOSOL

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Fem safareig…al rentador de Gósol

En aquest petit poble al peu del Pedraforca, que no a volgut creixa i a mantingut l’estil de les seves noves cases amb les antigues, hi trobem, en cara, el rentador que feien servir les nostres avies i mares…

Sefreix 2 - GOSOL

Es de forma rectangular amb teulada per evitar mullar-se en un lloc de Catalunya que es molt freqüent que en poc temps plogui o nevi, segons l’època de l’any.

Sefreix - GOSOL

L’aigua sobrant del rentador, dona a un abeurador,

Abeurador abans de la seva restauració

Abeurador abans de la seva restauració

per el ramat que pastura per les muntanyes properes al Pedraforca i que feien i fan, passar per el poble.

Un cop restaurat

Un cop restaurat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé