Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Poema : Cobles de la Mare de Déu del Roure

Verge del Roure

de Pruit estel,

feu-nos-hi ploure

gràcies del cel.

Sota una branca

d’un roure ombriu,

coloma blanca,

féreu lo niu.

Tan alt niàreu

per veure el pla,

pla que rosàreu

bé florirà.

Quan se moria

l’arbre envellit,

per vós, Maria,

ha reverdit.

Si el vent l’espolsa,

pom de verdor,

com arpa dolça

llença remor.

Des de Cabrera

fins a Rupit

rosa més vera

no hi ha florit.

Rosa boscana,

blanc gessamí,

feu d’eixa plana

vostre jardí.

Les cogullades

i el rossinyol

vos fan albades

al sortir el sol.

Les pastoretes

vos porten rams,

rams de floretes

d’aqueixos camps.

Nois i donzelles,

portau-li flors,

portau-li amb elles

los vostres cors.

En eixa plana

tothom vos diu,

oh Sobirana,

que ens beneïu.

Beneïu serra,

poble i conreu,

i aqueixa terra

plena de Déu.

I eixes masies,

horts catalans

de satalies,

d’hèroes i sants.

Estau, Maria,

vora el camí

per ser la guia

del pelegrí.

Al cel guiau-nos,

estel de Pruit,

i a Jesús dau-nos

que és nostre fruit.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé