Arxiu d'etiquetes: pagès

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font d’en Pagès de Celrà

Publicat el per
Respon

La Font d’en Pagès la seva  deu es troba a la muntanya del Congost, a uns 300 metres al NO de l’actual font.

Anys en rere brollava uns 12 litres d’aigua per hora. Als anys 50 el propietari va traslladar la font on és ara i al cap de deu anys la va tallar.

Recull de dades: Ajuntament de Celrà

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Dites i Refranys del mes de Maig

Publicat el per
Respon

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Refranyer sobre l’aigua del mes de gener i altres

Publicat el per
Respon

Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també

Aigua al gener, tot l’any va bé

Aigua de gener emprenya l’oliver

Aigua de gener mata l’usurer

No diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui.

Aigua de gener, millor que la de febrer 

Aigua de gener omple la bóta, la gerra i el graner

Cadascú tira l’aigua al seu molí i deixa en sec el del veí.

Aigua de gener omple ses bótes i es paner

Aigua de gener per tot camp va bé

Aigua de gener prenya l’oliver

Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola.

Aigua de gener, porta el blat al graner

Aigua de gener, sempre fa bé

Aigua de gener, tot l’any va bé

Aigua del gener, poc blat al graner

L’aigua fa la vista clara

L’aigua al gener, omple el graner i emprenya l’oliver

L’aigua de gener cucala sol ser

Pluja de Cap d’any, duu mal averany  

El mal any entra nedant  

Gener amarat, mig any assedegat 

Aigua de gener, barba d’or al pagès

Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler

Aigua de gener, bona pel sementer

Pel gener boires, pel maig pluges fortes 

Si pel gener plou, es desperta el cargol 

L’aigua sempre corre cap avall.

Recull : Refranyer i Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

El nom de les masies

Publicat el per
Respon

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé