Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataner de la Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner  esta ubicada a la llera dreta del torrent del Carner. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

Cal destacar sobre tot un dels plataners, es de tronc gruixut, alt, amb branques allargades cap a munt.

A pesar que no esta cuidat, presenta un bon aspecte.

Cosa que dona molta ombra a l’estiu, en es va posar taules i bancs cal dir que la font no hi ha aigua i esta abandonada…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.

Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.

Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.

Historia:

  • Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
  • El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
  • Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
  • De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
  • Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
  • Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.

A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.

A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.

Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit de Sant Pere de Molanta d’Olèrdola

Situeu-vos en el petit poble d’Olèrdola, seguiu  per la carretera BV – 2415, direcció l’Arboçar, entre vinyes,

fins l’església de Sant Pere de Molanta situada a la dreta, veureu a l’esquerra aquest curiós dipòsit.

En un tancat, sobresurt l’edifici que amb quatre columnes fetes de totxanes aguanta el Dipòsit.

De fet, hi ha una plataforma i a sobre el dipòsit, una barana el rodeja.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la plaça Major de Balsareny (Bages)

La Font de la plaça Major esta situada en dita plaça en Balsareny.

Us passo la seva historia:

  • La font commemora la gesta de l’arribada d’aigua, a partir del Llobregat, a la població.
  • Aquest fet s’esdevingué sota la iniciativa de l’alcalde Escalé.
  • L’aigua era conduïda a dues fonts.
  • Aquesta font, aixecada l’any 1903, es va treure del lloc original i s’hi restablí l’any 1980.

La font s’assenta sobre una base de pedra, enlairada sobre el paviment, formant una plataforma circular que fa de pica. D’aquí arrenca una columna prismàtica de vuit cares, de ferro colat, amb motllures als angles fins a una alçada d’un metre aproximadament. Un peveter, decorat amb cadenes, rostres de personatges de factura clàssica i una imitació de flames, corona la font.

La Font de la plaça Major és una obra del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Que es un Pantalà ?

Si mirem al diccionari, veurem la seva descripció de Pantalà :

  • Embarcador edificat sobre columnes o pilars que s’endinsa lleugerament al mar.
  • Plataforma per on els vaixells carregats de cru i els seus derivats desembarquen o carreguen els productes que necessita o genera la indústria.
  • Moll bastit sobre pilons.
  • Moll de descàrrega de vaixells grans, com els petroliers, que no poden entrar en un port.

Així mateix, si en una gran Bassa artificial en terres a dins, hi ha un embarcador per a gent, se li pot dir o considerar-ho com un Pantalà.Tal com és el Pantalà del Parc Central de Santa Perpetua de Mogoda. Nota : Demà us presento aquest Parc i el seu Pantalà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé