Arxiu d'etiquetes: Pou

Pou de Can Robert de Matadepera

Publicat el per
Respon

El Pou de Can Robert està situat tot just a l’entrada del bosc en El Pla d’en Pere Barata i front l’aparcament de can Robert de Matadepera.

L’emplaçament és en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a can Robert.

No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta i amb brancatge d’arbres al damunt.

Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable.

Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments.

Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pica en una casa en Sant Pau d’Ordal de Subirats

Publicat el per
Respon

En el carrer de Sant Pau hi ha l’església de Sant Pau d’Ordal, front mateix es troba l’antiga masia de Can Mata de la Plaça (cognom documentat des de 1497)

i té el seu origen al segle XIV, tot i que l’actual edifici es correspon més aviat als segles XVI-XVII. de Sant Pau d’Ordal al terme municipal de Subirats.

masia de Can Mata de la Plaça

En el edifici del costat podem veure una molt antiga pica de pedra adossada a la paret de la casa. Desconeixem la seva procedència, però és ven curiosa.

Va ser una font ?…. Una pica d’un pou ?…

Si algú ho sap, agrairia que m’ho fes arribar la informació per poder completar aquest article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de glaç de Palol de Farga de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Publicat el per
Respon

Per anar al Pou de glaç de Palol  cal sortir del veïnat de Palol de Farga i seguir el camí que va fins a tocar la torrentera de la Farga, a prop està el pou situat dins del bosc.

Història :

  • Els pous de glaç foren emprats per emmagatzemar el gel durant tot l’any.
  • Els blocs de gel eren serrats de les geleres, generalment situades prop d’un riu o d’una bassa, i des d’aquí transportats fins a un pou de glaç proper. Per mitjà d’una corda o politja eren baixats fins al fons del dipòsit, on eren acuradament col•locats. Entre les capes de blocs es posaven bolls de blat, branques, o bé terra per evitar-ne la fusió. Un cop era omplert el dipòsit, es segellava hermèticament per tal de mantenir una temperatura baixa en el seu interior.
  • A la comarca la majoria de pous de glaç els podem datar dels segle XVII-XIX.
  • En conservem diferents exemples a Serinyà, Crespià, Vilamarí, Cornellà del Terri i Palol de Revardit.

Pou de glaç amb dipòsit de planta circular excavat en el subsòl. El seu perímetre exterior és de 30 m. Probablement tenia la coberta semiesfèrica, ara desapareguda.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

En el mur perimetral circular no s’aprecia cap mena d’obertura d’accés. La maçoneria de la part interna és amb pedruscall irregular lligat amb morter.

La seva fondària actual és notable, de prop de 6-7 m. Un farcit de terra i pedra cobreix el fons i no és possible determinar-ne la fondària exacta.

Una frondosa vegetació cobreix bona part de l’estructura.

El Pou de glaç de Palol Farga és una obra de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou – Font de Viver de Viver i Serrateix

Publicat el per
Respon

Aquest Pou – Font de Viver, està situat al costat esquer de l’església de Viver, tot mirant a la porta principal.

Tota la seva estructura es de nova instal·lació.

L’aigua surt gracies a fer moure una calanca de bombeig, que cau a una gran pica de pedra de granit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de la Barata de Matadepera

Publicat el per
Respon

El Pou de la Barata esta en el punt quilomètric 9 a la dreta de la carretera de Terrassa a Talamanca, en front de la casa de La Barata.

Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí.

Dades del Pou :

  • El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m.
  • En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua.
  • La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.
  • Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses.

El pou pertany al mas de la Barata.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la casa de Santa Maria de Cornet de Sallent

Publicat el per
Respon

Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa o masia del costa, allí trobareu la font i un pou.

La font decorada amb trencadís de rajoles a colors que fan la silueta d’un peix i d’una estrella,

al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica de pedra rodona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de la Casa Gran de Sant Llorens d’Hortons

Publicat el per
Respon

El Pou de la Casa Gran, s’arriba per la pista que va a les Bodegues Sant Joannes de Sant Llorens d’Hortons, on hi ha l’ermita de Sant Joan Samora, concretament, el pou que ens referim està situat al centre d’una vinya, front de la casa.

Esta fet d’antics totxos prims, disposa d’una coberta semi circular en la seva part superior.

Disposa de l’obertura on poder extreure l’aigua, amb cada costat hi ha com uns petits seients.

Cal destacar, que esta lleugerament pintada de varis colors en diferents parts de la seva estructura.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de glaç d’Horta d’Avinyó (Bages)

Publicat el per
Respon

El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.

Us passo la seva Història:

  • És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
  • Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.

Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.

Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.

El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Sant Cugat del Racó de Navàs

Publicat el per
Respon

L’església de Sant Cugat del Racó esta al costat dret de la carretera de Navàs a Castelladral.

Trobem un vell Pou al costat d’una de les cases i front l’església.

Una canonada recull l’aigua de la teulada i la porta directament al Pou;

L’antiga portella d’accés per recollir aigua, actualment es tapiada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de San Juan de Montdarn de Viver i Serrateix

Publicat el per
Respon

Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l’any 922. Sembla que fins a l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.

De l’església original en queda ben poc: l’absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.

S’anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba en front.

Durant els segles XIX i XX. Va ser un Hostal.

La Masia Cor del Roure en la façana que dona a la carretera podem veure un cilindre d’obra amb una teulada en la seva part superior.

Creiem que podria correspondre a un antic Pou; si algú ens ho pot confirmar i donar més dades, podríem completar aquest article.

Text i Fotografies: Ramon Solé