Pou de cal Jaumina (Marata) de Les Franqueses del Vallès

Aquest Pou esta situat en un costat de la propietat de can Jaumina, on darrera esta l’Església de Santa Coloma de Marata de Les Franqueses del Vallès.

Es un Pou molt ben restaurat, està totalment cobert i una portella nova de fusta, tanca l’accés.

Com esta dins de propietat privada, cal respectar el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou Vell de can Carner de Gallifa

El Pou Vell de can Carner està situat en el costat dret del carrer de la Font de Santa Quitèria de Gallifa.

Imatge : Pou antic

De fet esta a un nivell inferior al carrer, es un edifici quadrat.

Ha sigut arranjat recentment tota la seva estructura donant un aire més adaptat amb medi natural de la zona.

Amb rajoles hi posa el seu nom “ Pou Vell de can Carner “. En la part dreta inferior hi ha una font d’aixeta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de ca n’Amat d’Ullastrell

El Pou de ca n’Amat  està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.

Es conserva la seva estructura  relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.

El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.

En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.

Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.

La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,

així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.

Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Santa Maria del Grau de Fals de Fonollosa

A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha el Mas El Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,

al costat esquer del mas hi ha l’ermita de Santa Maria del Grau, en una paret exterior on forma un angle hi ha el Pou,

és sec i ven antic, fins i tot, dins hi ha crescut  una jove figuera.

El Pou esta semi cobert i construït amb pedres grans , i relativament  ben conservat.

A sota de l’ermita, hi ha un espai que es agradable, amb un alzinar i font que fa de bon estar,

recordeu que esteu en una finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de glaç del Solar del Vilar de Sallent

El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.

Us passo la seva historia:

  • Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
  • Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
  • Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.

Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.

Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Corts de Cornella de Terri (Pla de l’Estany)

Corts es un grup de cases depenent de Cornellà de Terri.

Te pocs carrers, aquest antic Pou en una entrada a unes cases a prop de l’església.

Te cobertura plana i en un costat hi ha uns esglaons per arribar a la finestra d’accés per pujar l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pou de Can Robert de Matadepera

El Pou de Can Robert està situat tot just a l’entrada del bosc en El Pla d’en Pere Barata i front l’aparcament de can Robert de Matadepera.

L’emplaçament és en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a can Robert.

No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta i amb brancatge d’arbres al damunt.

Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable.

Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments.

Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pica en una casa en Sant Pau d’Ordal de Subirats

En el carrer de Sant Pau hi ha l’església de Sant Pau d’Ordal, front mateix es troba l’antiga masia de Can Mata de la Plaça (cognom documentat des de 1497)

i té el seu origen al segle XIV, tot i que l’actual edifici es correspon més aviat als segles XVI-XVII. de Sant Pau d’Ordal al terme municipal de Subirats.

masia de Can Mata de la Plaça

En el edifici del costat podem veure una molt antiga pica de pedra adossada a la paret de la casa. Desconeixem la seva procedència, però és ven curiosa.

Va ser una font ?…. Una pica d’un pou ?…

Si algú ho sap, agrairia que m’ho fes arribar la informació per poder completar aquest article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de glaç de Palol de Farga de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Per anar al Pou de glaç de Palol  cal sortir del veïnat de Palol de Farga i seguir el camí que va fins a tocar la torrentera de la Farga, a prop està el pou situat dins del bosc.

Història :

  • Els pous de glaç foren emprats per emmagatzemar el gel durant tot l’any.
  • Els blocs de gel eren serrats de les geleres, generalment situades prop d’un riu o d’una bassa, i des d’aquí transportats fins a un pou de glaç proper. Per mitjà d’una corda o politja eren baixats fins al fons del dipòsit, on eren acuradament col•locats. Entre les capes de blocs es posaven bolls de blat, branques, o bé terra per evitar-ne la fusió. Un cop era omplert el dipòsit, es segellava hermèticament per tal de mantenir una temperatura baixa en el seu interior.
  • A la comarca la majoria de pous de glaç els podem datar dels segle XVII-XIX.
  • En conservem diferents exemples a Serinyà, Crespià, Vilamarí, Cornellà del Terri i Palol de Revardit.

Pou de glaç amb dipòsit de planta circular excavat en el subsòl. El seu perímetre exterior és de 30 m. Probablement tenia la coberta semiesfèrica, ara desapareguda.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

En el mur perimetral circular no s’aprecia cap mena d’obertura d’accés. La maçoneria de la part interna és amb pedruscall irregular lligat amb morter.

La seva fondària actual és notable, de prop de 6-7 m. Un farcit de terra i pedra cobreix el fons i no és possible determinar-ne la fondària exacta.

Una frondosa vegetació cobreix bona part de l’estructura.

El Pou de glaç de Palol Farga és una obra de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou – Font de Viver de Viver i Serrateix

Aquest Pou – Font de Viver, està situat al costat esquer de l’església de Viver, tot mirant a la porta principal.

Tota la seva estructura es de nova instal·lació.

L’aigua surt gracies a fer moure una calanca de bombeig, que cau a una gran pica de pedra de granit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero