Per anar a la Bassa deLa Font de Clara o de Ca l’Olivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats, cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales fins al Torrent de la Font Clara.
Allí esta la Font de Clara, a pocs metres hi ha la bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern.
Ha estar reparada fa pocs anys.
De fet, a principis del segla passat, eren dues les basses de l’antiga propietat de Ca lOlivella que havien en aquest lloc,
per així recollir i tindre aigua per les necessitat de la finca.
Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,
cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales
fins al Torrent de la Font Clara.
Historia:
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.
Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.
La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.
L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.
L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.
L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.
La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Parròquia de Sant Pere (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta) s’hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d’Anoia a Sant Pau de l’Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots.
En la paret externa d’una de les dependències, hi ha adossada una senzilla Font.
L’aigua surt per una aixeta polsador, i cau sobre d’una roda de molí. Sobre hi ha una imatge de rajoles a color de la verge.
El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,
És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.
D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,
algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.
Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
En el carrer de Sant Pau hi ha l’església de Sant Pau d’Ordal, front mateix es troba l’antiga masia de Can Mata de la Plaça (cognom documentat des de 1497)
i té el seu origen al segle XIV, tot i que l’actual edifici es correspon més aviat als segles XVI-XVII. de Sant Pau d’Ordal al terme municipal de Subirats.
masia de Can Mata de la Plaça
En el edifici del costat podem veure una molt antiga pica de pedra adossada a la paret de la casa. Desconeixem la seva procedència, però és ven curiosa.
Va ser una font ?…. Una pica d’un pou ?…
Si algú ho sap, agrairia que m’ho fes arribar la informació per poder completar aquest article.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 