Avui destaquem: La Font de la Soleia de Matadepera

La Font de la Soleia  es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.

Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.

Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.

Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”

A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.

Observacions:

Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts del Paratge de les Coves del Toll de Moià

De fet no hi ha en aquest paratge Fonts Naturals, a accepció de les surgències que sols hi ha en èpoques de grans pluges.

Donat aquesta manca de fonts, es van habilitar en punts concrets una fonts d’aigua potable de xarxa.

En una s’ha posat en un tronc on hi ha una aixeta de maneta, l’aigua cau a una pica no massa gran rodona.

Una segona font surt d’una roca i amb aixeta polsador.

Front seu hi ha un roc pla

que pot fer de taula i dos bancs fets d’un tronc d’arbre..

També, una font similar situada on esta l’aparcament de recepció al Parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

  • El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
  • La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
  • La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
  • És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
  • La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
  • El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
  • La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
  • De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

  • La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
  • Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les covetes del Toll de Moià

Les covetes, de fet es tracta de dues Balmes i dues covetes,

situades mes avall de la principal cova del Toll.

També cal destacar la Balma del Torrent Mal amb 65 metres de recorregut,

amb una surgència intermitent, i una bonica cascada.

(Quan vàrem anar estava seca per manca de pluges).

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgències d’aigua dolça de Punta de Port Ginesta de Sitges

Port Ginesta, es un conjunt, de port marítim, cases, petits comerços relacionats en la mar, embarcadors i platja lliure. A pesar  que esta ubicat en la part sud de Castelldefels, pertany al Municipi de Sitges.gAl no ser soci del club de Port Ginesta, ens caldrà accedir a peu per la barrera de control d’entrada per un pas peatonal, fet axó, ens dirigirem a la platja , per un camí molt a prop de la muntanya, ens fitxarem que trobarem com unes basses, son l’aiguabarreig de l’aigua dolça que surt de les dues surgències i l’aigua salada del mar.hEl terreny del Massís del Garraf, es molt calcari, i l’aigua de la pluja se infiltra per unes .grietes fins les falla i va avançant fins arribar a l’exterior. Hi ha varies a la llarg de la costa, per ho a Port Ginesta són aquestes les mes fàcils de poder veure -les.iUns cartells ens permeten informar-nos de com es van originar aquestes surgències i que us reprodueixo en aquestes dues fotografies. També, podrem localitzar  en mes precisió, els dos punts on l’aigua surt a l’exterior.aEls responsables administratius de Port Ginesta, a l’ampliar el Port van sapiguer, amb bon encert, respectar i mantenir viva aquesta surgència natural.

 

Text i Fotografies

Ramon Solé