A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

• Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
• Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
• La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
• Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero