Roure gran de Castellnou del Bages

Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.

Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,

Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.

Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.

Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.

A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataner de la Font del Carner de Castellbell i el Vilar

La Font del Carner  esta ubicada a la llera dreta del torrent del Carner. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.

Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.

Cal destacar sobre tot un dels plataners, es de tronc gruixut, alt, amb branques allargades cap a munt.

A pesar que no esta cuidat, presenta un bon aspecte.

Cosa que dona molta ombra a l’estiu, en es va posar taules i bancs cal dir que la font no hi ha aigua i esta abandonada…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Un plataner i el seu forat curiós a Ullastrell

Ja ens em referit varies vegades dels plataners de l’entrada de Ullastrell tot venint per Terrassa.

Es una filera de plataners com aviant en moltes carreteres de fa uns dos segles en rere.

En fitxem en un d’ells, amb tronc gros on hi ha una obertura rodona gran, a dins veiem que te un niu artificial, una bona ocurrència !!!

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure de Salo de Sant Mateu de Bages

El Roure de Salo, es situat a l’entrada d’aquest petit poble del terme municipal de Sant Mateu de Bages.

ES un roure molt destacat per la seva corpulència,

Disposa de llargues branques formant una gran copa.

En la seva part mes baixa del tronc hi ha una mal formació segurament per alguna plaga d’insecte que l’esta afectant.

Disposa sota d’ell d’un banc de fusta, que a l’estiu es una meravella per la seva fresca.

Text Fotografies del Blog : Ramon Solé

Arbres : Roure de cal Ramons de Gironella

El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.

El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.

Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé

Arbres : Roure de Cal Pons de Puig-reig

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Roure de Cal Pons està situat en un costat del Passeig Ernest Lluch cruïlla Carrer de Cal Biel en la Colònia Pons de Puig-reig.

El roure (Quercus cerriodes) és un arbre d’aspecte majestuós, tronc robust i dens follatge verd que cau en arribar l’hivern. Té les fulles oblongues amb profundes incisions a les vores i les flors masculines s’uneixen en penjolls que oscil·len amb la força del vent, mentre que les femenines apareixen en grups més reduïts i la seva base està envoltada de petites escames que, amb el pas del temps, recuperaran una consistència llenyosa, i al soldar-se les unes a les altres formaran la caputxeta típica de les glans.

La seva fusta és dura, resistent i pesada. El roure viu molts anys, i només quan les seves arrels li resulten insuficients per a alimentar-se o la seva espessa copa no deixa arribar la quantitat de sol necessari a totes les fulles, aleshores envelleix lentament i acaba morint-se. El roude de Cal Pons és un dels que formen el conjunt de vegetació autòctona integrada al que fou jardí i bosquet de la colònia Pons.

Observacions:

La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l’interès i l’estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. Seria convenient iniciar els tràmits per declarar Arbre Monumental aquest excepcional roure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : Alzina al carrer Alzina de Castellterçol

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

Aquesta Alzina destacada esta situada al carrer Alzina (davant nº 21) en Castellterçol.

Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) centenària de grans dimensions.

Destaca especialment per un tronc gruixut i la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals.

És un arbre monumental, un dels més grans del municipi,

que dóna nom al carrer en el que es troba.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : El Pi Gros de Begues

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Pi gros era un pi majestuós, però va morir fa uns anys, sols queda el tronc sec.

Per anar- hi cal situar-se al final del carrer Tajo, on el carrer s’acaba al tocar d’un petit torrent,

des d’aquest punt cal anar a peu per un antic camp, fins l’entrada del bosc,

en aquest punt podreu veure la silueta seca del Pi Gros.

El tronc es d’un gruix molt considerable.

Arbre catalogat com històric. Símbol del municipi de Begues.

Aquest Pi esta en la propietat de Can Sadurní, d’uns 400 anys d’edat al morir.

A prop, hi ha un altre, que la gent li diu el Pi Germà, no tant gran ni gros, però un bonit exemplar.

Recull de dades: Natura Local

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de La Coma de Sant Jaume de Moià

Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.

Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí

i són de destacades dimensions,

el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Pins de La Coma de Sant Jaume de Moià

Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.

Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,

dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.

El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,

i qualificats com sans.

Text i Fotografies : Ramon Solé