Avui destaquem : La Font de l’Espatllat de Molló

Publicat el 23/02/2020 per Rasola

La Font de l’Espatllat és una de les més properes al poble de Molló, per anar-hi us cal seguir el mateix camí com si anéssiu a la Font d’en Tonet i a la Font del Rossinyol i que ja us he fet els seus articles corresponents.

Font del Tonet

Per tant cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet, cal seguir ara ja per un camí de terra, abans d’un kilòmetre haureu arribat a la masia de can Pletis i a la Font del Rossinyol que esta a tocar de la masia i a peu de camí.

Font del Rossinyol

Continueu pel camí, ara planer, fins que arribeu a una cruïlla, agafeu el camí de més a la dreta; trobareu una tanca electrificada pel bestiar.Entre camps, us cal fer mig kilòmetre fins arribar al bosc que entrareu, a poca distancia veureu a mà dreta i a un nivell mes baix una caseta d’obra, on al seu costat hi ha La Font de l’Espatllat.Per baixar a peu de la font, cal fer un revolt en direcció al Torrent de l’Espatllat, vigileu que hi ha una tanca i no caiguéssiu.

Torrent de l’Espatllat

Un petit corriol us adreçarà a peu de la Font; es molt senzilla, està adossada en una paret de pedra on hi ha un broc de ferro per on surt l’aigua que cau directament al terra, donat que no te pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui : Una Font pels Jocs Olímpics de Barcelona

Publicat el 23/02/2020 per Rasola

Respon

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Per als Jocs Olímpics, es van instal·lar en diferents llocs de la ciutat de Barcelona una sèrie de noves fonts commemoratives, elaborades per l’escultor Juan Bordes en col·laboració amb els arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz.Se’n van fer un total de vuit a reu de la ciutat de Barcelona, una d’aquestes fonts, és una figura de bronze d’un nen, a dins de l’aigua jugant amb una Pilota,està situada en l’avinguda del Paral·lel, en front mateix del Portal de Santa Madrona.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un Pi singular a Vallparidis a Terrassa

Publicat el 22/02/2020 per Rasola

Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Aquest Pi és singular per la seva forma de com s’ha desarrollat,està situat entre el pont de l’Avinguda de Jacquard i la part de darrera de l’Hospital de Sant Llàtzer, a tocar en una zona enjardinada als límits en aquest lloc amb el Parc.Es veu mes perquè esta solitari en aquesta zona.És un Pi pinyer, que segurament a l’estar en una important inclinació del terreny, les branques s’han dirigit unes cap a vaig i les altres en sentit contrari, per equilibrar el pes i estar així subjecta millor al terreny,també, podria ser que simplement és una curiositat en la formació d’aquest Pi singular…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Arbres de les rodalies del Santuari de la Salut de Sabadell

Publicat el 22/02/2020 per Rasola

Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El Santuari de la Salut de Sabadell, es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.L’Església està voltada de bosc, principalment de Pins, alguns d’ells d’una alçada considerable.També cal destacar en les zones ombrívoles i en les parts mes baixes, hi ha Plataners de considerable alçada i gruix de tronc.En les rodalies del Santuari, hi ha arbres de diferents tipus i són molt mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Grup de Defensa del Ter

Publicat el 21/02/2020 per Rasola

Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Font de la Verge- Manlleu

Avui fem ull a una gent entusiasta i voluntària com són, El Grup de Defensa del Ter (GDT), i en la seva Web llegim :

“Va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de recuperar la vida i l’entorn de la Conca del Ter.

A partir de l’interès pel riu i de la preocupació per totes les problemàtiques que hi fan referència, el GDT ha ampliat l’àmbit de la seva actuació a multitud de temes relacionats amb el medi ambient.

Actualment podem dir que el seu àmbit d’actuació territorial va més enllà de la Conca del Ter…”

——————————————– —————————————-

Font de la Cadarnera de Manlleu

Cal dir que fan un control de la qualitat de l’aigua de totes les Fonts Naturals d’Osona i el Lluçanès i moltes activitats relacionades amb les Fonts, us passo l’enllaç :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Font Alzina Bonica de Puig-Oriol

També, us passo l’enllaç on podreu veure les activitats que han estat portant a terme en els últims 11 anys :

https://www.gdter.org/

Font d’en Cristo de Borgonya

Des del Blog de Les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes… els animem a continuar aquesta important tasca que porten a terme.!

Font de la informació: Grup de Defensa del Ter

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc Nou d’Olot, diferent a altres…

Publicat el 21/02/2020 per Rasola

Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal.Disposa de dues entrades el Parc Nou, una per la plaça Amèrica i l’altra per l’Av. Santa Coloma.

Aparcament

Us passo la seva historia :

Antic molí de la torre Castanys del segle xix.
Procedeix d’una deixa disposada a favor de l’hospital de Sant Jaume per la senyora Sabina Sureda l’any 1932.
L’any 1940, l’hospital vengué la finca a l’ajuntament d’Olot, qui tenia pensat destinar-la a parc públic.
A tal efecte, el 1942 es redactà un avantprojecte.
Que es transformà definitivament en parc municipal el 1943.

Hi ha una petita roureda natural de roure pènol, de gran interès botànic i ornamental, amb alguns exemplars força vells.També hi ha boix (Buxus sempervirens) i grèvol (Ilex aquifolium) de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustivesi un jardí de plantes medicinals.Moltes son les aus i altres petits animals que habitant dins del parc.Tambe, de molts insectes Al Parc Nou, hi ha la Torre Castanys amb el Museu dels Volcans,

cartell museu dels volcans

i la secció de ciències naturals del Museu de la Garrotxa, inaugurat l’any 1991.El Parc Nou és una obra d’Olot protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.Es pot gaudir en aquest Parc de quatre hectàrees, d’una passejada en un paratge d’alt interès botànic i una gran bellesa paisatgística.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Lladó d’Argentona

Publicat el 20/02/2020 per Rasola

Respon

La Font del Lladó , es situada en una cantonada formada pels carrers de Josep Soler, Lladó i Riudemeia, dins del nucli antic d’Argentona. La Font està adossada a la paret de l’antiga finca de can Calopa.Està enrajolada i al centre hi ha un cartell amb el nom de la Font; disposa d’un aixeta de polsador, l’aigua va una pica rectangular de pedra picada gran amb uns taulells de pedra a cada costat.A principis del segle XX, hi havia un abeurador per animals. Actualment, l’aigua es de xarxa pública, hi ha hagut períodes que no ha rajat aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Gorg d’en Pèlags de Caldes de Montbui

Publicat el 19/02/2020 per Rasola

Respon

El Gorg d’en Pèlags, està situat a uns 40 minuts de Caldes, per anar –hi passareu per l’esportiu i agafareu el camí de terra que passa per unes granges fins a una cruïlla de camins, al poc i a sota en el torrent hi ha la Font de les Escales,

Font de les Escales

vosaltres agafareu a la dreta, per un camí ara ample i desprès s’enfila pel bosc fent-se més estret, fins arribar a la Font del Gorg d’en Pèlags.

Font del Gorg d’en Pèlags

En un punt estratègic, mirareu el petit torrent on veureu, el Salt , en aquest punt hi ha una gran dent de pedra tosca, que sembla que ens senyala el petit gorg al fons del torrent.Es molt bonic veureu el conjunt del verd, la tosca i l’aigua, sobre tot quan a plogut molt i esta molt revingut el torrent.En el cas que la vegetació hagi crescut molt, no podreu veure la pedra Tosca.Si voleu anar fins el mateix Gorg d’en Pèlags, cal retrocedir pel mateix camí de pujada fins on hi ha una vella canal d’aigua, girareu a la nostra esquerra, cal que la seguiu fins on s’inicia la recollida de l’aigua. Allí i per un caminoi molt tapat a vegades per la vegetació, en pocs minuts us arribareu fins el Petit Gorg d’en Pèlags.

Fotografia de mitjans del segle XX

Si no coneixeu tot aquest conjunt , us animo anar-hi un dia.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Refranys sobre el temps – Costumari Català

Publicat el 18/02/2020 per Rasola

Respon

Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes

Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou

Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana

Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut

Quan canta molt el gall, aigua s’apropa

Quan canten els gripaus senyalen pluja

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell

Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred

Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n’escapa

Quan el vent baixa de Port, no hi falta mai neu a Sort

Quan la Quaresma entra seca, surt seca

Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupíQuan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats

Quan les roques porten caparró, pluja en abundor

Quan l’octubre està finit, mort la mosca i el mosquit

Quan pel març trona, l’ametlla és bona

Quan plou i fa sol, passeja el caragol

Quan plou per un, plou per tothom

Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l’hivern dura 40 dies més

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes

Recull del refranys i Fotografies : Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé

Cartells pels amos dels gossos – 2ª Part #

Publicat el 17/02/2020 per Rasola

Respon

Els cartells que trobem en les ciutats i pobles, aconsellant i /o prohibeixen amb normes establertes, amb possibilitat de sanció,i no van dirigits els gossos, ells no saben llegir, van dirigits als amos d’aquests…Està clar que no hi ha una unificació del tipus de cartell, cada ciutat o poble, disposa de les seves ordenances al respecta, que en casi tots el casos son similars,però expressant-ho i redactant-ho cada municipi ho fa a la seva manera segons criteri de la regidoria.Us passo diferents cartells d’arreu de municipis de Catalunya, a dins del cas urbà :