Arxius mensuals: Abril de 2020

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’anellament d’ocells

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

L’anellament d’ocells és una tècnica utilitzada en l’estudi dels ocells salvatges, afegint una petita etiqueta de metall o plàstic, amb un codi numèric, a les seves potes o ales.D’aquesta manera diversos aspectes de la vida dels ocells poden ser estudiats gràcies a la possibilitat de retrobar el mateix individu anellat.Alguns d’aquests aspectes poden ser: migració, longevitat, mortalitat, estudis de població, territorialitat, comportament alimentari, i altres aspectes que són estudiats pels ornitòlegs.Els ocells són anellats al niu o després de ser atrapats en una fina xarxa japonesa entre altres mètodes de captura usats.Quan un ocell es captura, es col·loca un anell d’una mida adequada (normalment fet d’alumini o algun altre material lleuger) a la pota de l’ocell. Aquest anell conté un número únic, així com una adreça de contacte. L’ocell sovint és pesat i mesurat, examinat segons quines són les dades rellevants del projecte d’anellament en qüestió, i llavors és alliberat.Els anells són molt lleugers i estan pensats perquè els ocells no pateixin cap efecte advers. De fet, tota la base del sistema d’anellament per obtenir informació sobre els ocells és que els ocells anellats no tinguin cap problema en comportar-se de la mateixa manera que els ocells sense anells. Així doncs, els ocells anellats poden ser identificats un cop recapturats o trobat morts.Quan un ocell anellat és trobat i el número d’anell és llegit i enviat a l’anellador o a l’organització corresponent, s’anomena recuperació de l’anell o control. L’ornitòleg que troba l’ocell pot contactar a l’adreça de l’anell, donar el número únic, i saber quins han estat els moviments de l’ocell.L’entitat organitzadora, a través de la posada en comú de diversos informes, pot determinar els patrons de moviment dels ocells per grans poblacions. Científics i investigadors poden obtenir també informació per utilitzar en les seves recerques relacionades amb ocells.Us passo mes informació al respecta :

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/index.html

Un taller d’anellament d’ocells, normalment va a càrrec de un anellador i ornitòleg, en moltes ocasions és una activitat familiar i gratuïta, per tal de mostrar la tècnica de l’anellament d’ocells, que serveix per fer seguiment de les aus silvestres del nostre entorn.A veure si us animeu i participeu en una tasca important com la de promoure l’anellament d’Ocells Salvatges. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Tito Garcia

 

Les Curiositats de l’entorn – 35 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un grup de cases ven curioses a Barcelona
  • Un bolet nascut sobre un tronc tallat d’arbre
  • Una escultura natural a Terrassa
  • Una nuvolada extraterrestre
  • El Drac o dinosaure fet de trossos de cotxes a Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Mare de Deu del Roser de Les Fonts municipi de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font de la Mare de Deu del Roser, esta en un petit jardí al costat de l’Església parroquial de Les Fonts, en el carrer de la Mare de Déu, 2.

Font molt senzilla, amb aixeta de polsador, feta bàsicament de totxos i una pica semi circular.En un costa un mosaic de colors i en l’altre amb el nom. L’aigua es de xarxa municipal.

Placeta dedicada a un mossen de la parroquia

Placeta dedicada al mossen que va ser rector de la parroquia

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Publicat el per
1

L’entrada Parc Natural dels Aiguamolls, es realitza per El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6 de Castelló d’Empúries.El Parc Natural disposa d’un Centre d’Informació i Documentació, una estació meteorològica, un aparcament de pagament, entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, amb una superfície aproximada de 4800 ha.

És el segon Parc Natural més important de Catalunya.

Els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i sobre tot en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.

Les millors hores per observar  i gaudir dels ocells, són el matí i el capvespre,

i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.

La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal com a Parc Natural.

Es una bona opció per anar i visitar el Parc dels Aiguamolls i gaudir d’un dia en Família o Amics.I se ‘es a la primavera i l’estiu, podeu anar a les platges properes a prendre el sol i fer uns banys.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La petita presa o resclosa de Sentfores de Vic

Publicat el per
Respon

Com a continuació dels articles d’aquests dos dies últims, avui us presento la petita Presa o resclosa de Sentfores de Vic.Per anar-hi, cal que des del final del carrer del Call, on vàrem veure ahir el Pou, aneu a la dreta per un camí que passa per darrera d’una casa,fins a una arbreda, en el seu costa hi ha la Presa o resclosa de Sentfores.Per poder veure el saltant d’aigua, cal baixar fins la Font del Ferro, que ja us vaig descriure el passat diumengei seguir uns metres pel costat del curs del riu, en acabat es pot veure prou be el saltant d’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Antic Pou de Sentfores de Vic

Publicat el per
Respon

Com a continuació dels dos l’articles d’ahir diumenge, avui ens fitxarem amb el Pou de Sentfores, però abans us vull descriure com és aquest barri de Vic amb entitat pròpia.Us passo dades destacables de Sentfores :

  • L’església de Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem ponent del terme, fou consagrada el 1150.
  • Al segle XVIII fou abandonada i es va erigir una altra església al raval de la Guixa.
  • Al terme hi ha les ruïnes del castell de Sentfores.
  • Des de l’any 1932 és un barri del municipi de Vic, a la vall del riu Mèder.
  • Sentfores, dit popularment la Guixa.

El Pou de Sentfores, es un antic pou situat al final del carrer Call. Fa anys era totalment abandonat amb aspecte que no dures massa mes anys…Però es va portar el seu arranjament, posant la maneta rodona d’extracció d’aigua, arrebossar tota l’estructura consolidant-la, i reparant la cara d’on sortia l’aigua, per últim també es va voler recuperar l’abeurador de dos compartiments.Aquest Pou ara és sols simbòlic, donat que no esta connectat perquè sortí aigua, que seria no potable; però en el seu moment donava aigua per la gent de les cases d’aquest barri de Vic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Ferro de Sentfores, municipi de Vic – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.L’entorn de la font està força ben cuidat.L’any 1999 l’Ajuntament  de Vic hi va construir  unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de  la  resclosa,  es  tracta  d’una  zona ombrívola  i  molt  humida  amb  acàcies  i molsa,en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.S’explica que la resclosa era propietat  del  Marquès  de  Cànoves  i  que servia  per  canalitzar  aigua  als  molins  del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.

També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de La Talaia de Sentfores, municipi de Vic – 1ª Part #

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us passo dos article,  avui relacionats entre ells

Per anar a la Font de La Talaia, tot sortint de Vic, en arribar al mas Sagalés situat a la dreta de la carretera, després de passar per sota la variant de la C17, és pren un camí sense asfaltar que segueix la riba del riu Mèder.De seguida que aquesta pista hagi travessat el Mèder, la font ens queda a la nostra dreta, al costat del riu, abans d’arribar el conjunt de cases del Blanqueig.L’aigua surt amb abundància a l’exterior per un gruixut tub, cau  i s’escola per un enreixat de ferro i va a una gran i antiga pica i d’aquí per una canonada al riu.En un costat disposa com un seient de pedra fet de la mateixa estructura de la font.L’entorn de La Font de la Talaia hi han uns magnífics oms, que fan un lloc agradable,  la llàstima que hi ha camps femats molt a prop i no és l’aigua apta pel consum humà.Per  la  seva proximitat amb Vic, aquesta font va ser molt  concorreguda a principis del segle XX, a fer fontades i agafar-hi aigua per ús domèstic.La Font de la Talaia que hi ha actualment, es va construir sobre una antiga font a mitjans de l’any 1936, quan s’hi va fer una intervenció per portar aigua a la casa de la Talaia.Us passo informació d’aquesta zona de Sentfores:Podeu seguir aquest mateix camí fins La Font del Ferro, que serà el segon article d’avui…

 

Recull de dades : Ajuntament de Vic

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina del Baixador de Torrebonica de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

L’Alzina del Baixador de Torrebonica, esta situada pròpiament darrera de l’antiga estació de Torrebonica de Renfe., al municipi de Terrassa.És un Arbre amb dimensions destacables, té uns 2,20 m. de perímetre mesurat a 1,30 m. del sòl. Projecció aproximada de la capçada 20 m.El tronc presenta parts  sense escorça. La seva capçada té puntes seques i defoliació pel seu costat.Sensible a les compactacions excessives del terreny degudes al accés de vehicles a la zona d’arrels, se ha limitat encerclant el seu perímetre per la seva protecció i conservació.Les masses forestals que envolten la plaça són de pi blanc amb sotabosc d’alzines.Al seu costat hi ha una Àrea d’Estada per la gent senderista, passeja el gos, ciclistes que recorrent  els diversos camins que hi ha en aquest lloc.

 

Recull de dades : Anella Verda i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners de la Font del Mig d’Argentona

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articlesEls Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona. està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé