Arxius mensuals: Mai de 2020

Que és el Grand Tour i qui l’organitza ?

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Grand Tour és un projecte del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.

És una ruta a peu d’uns 250 – 300 km i tres setmanes de durada que els participants comparteixen amb molts artistes de totes les disciplines: música, dansa, arts visuals poesia. Compartim la ruta amb un artista o un grup d’artistes que han preparat una proposta per als caminants en funció del lloc per on es passa i del seu patrimoni local material i immaterial.

El camí que fem dibuixa una espiral en el territori de manera que cada vegada és diferent i recorre tant paisatges urbans com rurals, naturals, camins de pla, de mar o de muntanya.

El viatge està obert al públic en tots els formats: es pot caminar cada dia, o dos o tres, un dia, o simplement anar a un punt de trobada i gaudir del que l’artista ofereix en aquest moment.

Grand Tour és un projecte per a tot tipus de públics; famílies amb nens, artistes, caminants experimentats o principiants. Un aspecte interessant és la capacitat del viatge per afavorir la participació creativa i inclusiva respecte de la creació i del territori.

També tenim moltes sorpreses amb els nostres amfitrions ja que a tothom li agrada mostrar la pròpia terra i allò que estima. Hem estat sempre molt ben acollits per pagesos, artistes i artesans locals, grups ecologistes, caminants i tota mena de persones que s’estimen els camins.

Finalment el Grand Tour també ens dona l’oportunitat de triar lliurement allò que mereix ser mirat, escoltat i compartit d’una manera més democràtica i distribuïda, posant un segell de des-jerarquització en el patrimoni i la cultura. Això posa l’accent sobre les persones i no tan sols sobre les “pedres” i transforma el turista en tourista. Sembla poc, però és immens.

GRAND TOUR – 2020 DE TÀRREGA A FARRERA DE PALLARS

Aquest any la ruta que es fa per sisena vegada sortirà de Tàrrega per travessar el Montsec, la Conca de Tremp i el Pallars fins al Parc Nacional de l’Alt Pirineu.

Sortirem el 8 d’agost i arribarem a Farrera el 30. És un viatge i una experiència per a tothom, tothom pot participar i és una nova forma d’acostar-se a l’Art Contemporani.

Això sí, per les circumstàncies actuals tan especials aquest any podrem caminar molt poquetes persones alhora, per la qual cosa, si esteu interessats a participar ho haureu de reservar i repartirem els llocs el millor possible.

A www.elgrandtour.net hi trobareu una guia d’etapes on es pot veure a on es va i què es fa cada dia.

També podeu demanar informació al correu electrònic: grandtour@elgrandtour.net

 

Text : Clara Garí Aguilera – Directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.

Fotografies : Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.

                                              ——————–

Vull donar les gràcies a Clara Garí per el present article i poder conèixer que és el Grand Tour !

Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : El Safareig d’Almenara a Castelló

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

En la població d’Almenara de Castelló, hi ha un Safareig o Rentador molt antic, que s’ha volgut conservar.

Està situat darrera d’un antic Molí, que ara es el Museo de l’arròs i el servei d’informació de Turisme d’aquesta població, a la cantonada del carrer Llavaner amb el carrer de Sant Marc,

Aquest safareig, va ser construït en 1763,està  format per dos files allargades de pedra, on les dones anaven , i alguna encara avui en dia hi va, a rentar la bogada.

Disposa d’un cobert, com esta més baix que el nivell del carrer, cal baixar per unes escales, en els dos accessos que disposa, un en cada extrem.

L’aigua que passava pel molí, també era la del Safareig.

En l’actualitat esta molt ben conservat gràcies a les obres de manteniment realitzades, hi ha la data en una de les bigues de fusta de l’entrada que així indica :

“ 20-12-1996  Casa de Oficios de Almenara – Carpinteria E. Barelles “

Us recomano visitar Amenar, que és una població molt tranquil·la.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero

Vista aèria : Google.

Avui destaquem : La Font del mas El Peiró de Sant Pau de Segúries

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta font esta situada dintre de la propietat de “El Peiró”, un antic mas de Sant Pau de Seguries, en cas d’anar a aquesta font, us recomano ho feu caminant.

Desprès de passar el poble de Sant Pau de Seguries cal seguir la carretera C-38 direcció a Camprodon, una vegada creuat el riu Ter pel pont de la Rovira, hi ha un aparcament on podeu deixar el vehicle.

Teniu que entrar per una llarga avinguda d’arbres i tot abans d’arribar a Mas El Peiró, a l’esquerra esta la Font de El Peiró.

Aquesta font, anys en rere estava molt abandonada amb molta vegetació que la rodejava.

L’estructura de la font es quadrada i amb una teulada a dues besants, ens recorda a una casseta.

De la paret i en el seu centre hi ha un tub, que no raja aigua, disposa d’una pica.

Adossada a la paret frontal, una imatge de la Verge de Núria i els pastors fet amb rajoles a color.

En cada costat hi ha un gran banc de pedra formant un semi cèrcol.

La Font disposa  en front seu d’una taula rodona i varis bancs de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Sant Antoni de Vilamajor, terra de Pous

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles


Sant Antoni de Vilamajor, des de sempre ha sigut una terra de Pous, antigament era la forma prioritària de poder subministrar-se aigua les masies del municipi,com es un terreny pràcticament planer era fàcil aprofundir al terra per trobar aigua i construir un pou.En els terrenys de cultiu, també per regar el camp o les hortes s’utilitzava i encara s’utilitzen els pous.Tenim dos exemples prou clars en el municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  i que son ven coneguts,un es el pou que esta en la masia annexa a l’ermita de Sant Lleir, i que no es pot accedir-hi.el segon pou, és situat en la mateixa cruïlla del carrer de l’ermita de sant Lleir amb carrer de l’era, el carrer d’Arriba i el camí de Sant Lleir,al costat d’un destacat Plataner i que ja us vaig presentar en Arbres.I axí podríem fer una gran llista de pous que estant dins de finques privades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’arbres de l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles 

No és ara com ara, aquesta Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs molt freqüentada per la gent i podríem dir esta algo descuidada.

Situada al costat del torrent i a sota de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs.

Cal destacar el conjunt d’arbres on esta ubicada, sobre tot dos Pins i una Pollancres, per les seves dimensions.

Un del Pins es amb una copa ven arrodonida i esvelt.

El segon, a prop de la Pollancre, es de tron recta i es bifurca en dos branques principals en forma de V.

Hi ha varies Pollancres però una destaca per la seva corpulència sobre les altres.

Un lloc tranquil per poder fer un àpat en les taules i bancs de fusta que disposa l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

La Moixina y +

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Publicat el per
2

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Que es una Dansa de Natura ?

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé