Arxius mensuals: Juny de 2020

La Bogada, també es feia al riu !

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Un Hort diferent : L’hort al mes de juny

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

És el mes que deixem la primavera per entrar a l’estiu, amb molt mes hores i mes calor durant el dia.

Axo es bo pel hort, si l’hem preparat adequadament,  tindreu una gran varietat de verdures,  axó si, teniu que valorar com va anar la pluja en maig i com es presenta juny, perquè si no ha plogut prou, caldria intensificar el rec amb l’aigua pròpia.

En una collita normal en aquest mes, tindríeu de recollir :

Bledes, api, carbassons, cogombres, cebes, espinacs, enciams, patates, porros, ravenets, mongeta tendre, tomàquets, remolatxes, pastanagues, alls, i tomàquets.

Podeu plantar:

Api, cebes, cols, coliflors, enciams, porros , mongetes, carbassons, blat, raves, remolatxes, pastanagues, i mes tomaqueres per fer la collita al setembre.

Es un mes que caldria fer prevenció de tractament  del Bt en tomaquera i  hidròxid de coure, en  mongeta tendra, cogombre, albergínia.

I res, a seguir treballant que l’hort us agrairà amb moltes i diverses verdures.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Torre de l’aigua del Cementiri Nou de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El Cementeri nou va ser construït durant  l’any 1928,  segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.

Per aquest motiu ens caldria suposar que  l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.

Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,

i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font Gran de Monistrol de Montserrat

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articlesLa Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .

Us passo la seva historia:

  • Fins al segle XVI era denominada Font de la Resclosella, però també se la coneix com la Font Major o la Canaleta.
  • L’any 1923, l’arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però finalment no es dugué a terme.
  • L’any 1926 es va començar la intervenció per a la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l’objectiu de l’obra era la captació i conducció de l’aigua per a la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol.
  • Va ser durant aquestes obres que es va remodelar la cisterna de la font, igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna.
  • El dia 25 de març de 1928 es va fer l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble.
  • Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça, que va agafar la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.

La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.

Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.

A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.

A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.

E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya

Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,

així com per l’antic safareig.

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

Font Gran – 1910

Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.

La Font Gran – 1976

La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Molí del Collell d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fotografia : Generalitat de Catalunya

El Molí del Collell esta situat al costat del riu Fluvià, s’arriba fàcilment des d’Olot, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts, arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

us caldrà que travesseu  el riu Fluvià per una passera i acte seguit trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell.

És un Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-, i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.

Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l’habitatge, i el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que feia com a graner i golfes.

Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns vint  anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres., per evitar que la gent hi entri.

Són remarcables les tres llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí :

  • A la porta de l’antic molí hi diu “AVEMARIA / JOAN COLEL [ornament] 1784 [ornament] ME FECIT”.
  • Al balcó del primer pis s’hi pot llegir “17 † 84”.
  • A la finestra de l’antic molí hi ha la inscripció “16 IHS 89”.

A l’exterior, si ens fitxem, entre la vegetació podem distingir per on sortia l’aigua un cop utilitzada

i el rec, que tornava l’aigua al riu Fluvià.

La conca del riu Fluvià van ser les més afectades per l’aiguat del mes d’octubre de1940, tota la família que vivia en el Molí del Collell d’Olot van morir pel desbordament del riu.El Molí del Collell és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Ruta pel Riu Mergançol, els seus ponts, gorgs i molins

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fitxa tècnica

Autor : Josep Heras Gomis

Idioma: Catalán

ASIN: B07KX2RFLD

Preu : 13,83 euros

Distribució : amazon.es

Descripció

Aquest llibre ha estat redactat recopilant informació després de llargues rutes al llarg dels anys i complementat amb informació més tècnica extreta d’altres llibres relacionats amb aquesta temàtica.

En aquest llibre podeu trobar una ruta d’uns 25 km de llarg per fer amb cotxe i algunes caminades, d’aquesta manera en un dia podem abastar tota la distància del riu i caminar només pels trossos de més interès. La majoria de camí és per carretera, els camins de muntanya que s’han de fer solen estar en bones condicions, amb qualsevol cotxe el podem fer, no cal que sigui tot terreny.

Si es fa tota la ruta i totes les visites són cap a 6 hores, 1 de conducció i 5 de visites.

Passarem pels punts més interessants del Riu Mergançol, visitarem tots els antics molins que utilitzaven la força de l’aigua per funcionar, així com els diferents ponts per creuar el riu, i els gorgs més importants i bonics.

Recomanem fer la ruta a l’estiu, d’aquesta manera podem remullar-nos en alguns dels seus magnífics gorgs.

Ruta d’uns 25 km de llarg per fer amb cotxe i algunes caminades pels punts més interessants del … molins, ponts i gorgs.

 

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Coromina d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Mas Corominola és una masia d’Olot, també, se la coneix com Masia Coromina,

situada al costat de la carretera de el Trial, una desviació hi porta directa al mas.

La Font, està situada en un bosquet proper a la casa on hi ha un camí secundari que hi porta.

És com una estructura d’obra quadrada amb una gran portella de fusta vella al centre, esta tancada, ens recorda a un pou…

Al seu costat hi ha una antiga pica rectangular de pedra, tota plena de terra i fullaraca.

No hi ha signes que tingui aigua.

La Font, es troba ombrejada per arbres per les seves rodalies.

A poca distancia ens crida l’atenció un forat malt tancat per una balla o enreixat de fusta…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’ànec d’Olot

Publicat el per
Respon

Avui diumenge us presento dos articles

En el Barri de Sant Roc, hi ha la plaça de l’ànec, on disposa de la seva particular font.

Aquesta plaça, no és massa gran i està enjardinada, situada entre els carrers de Rocamora, Sant Feliu i Málaga.

La Font, es quadrada, amb una aixeta de polsador en cada banda, on l’aigua de xarxa pública cau a la respectiva pica, de munt  seu hi ha una figura d’un nen jugant amb un ànec.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador