Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major de Besalú

Avui divendres us he preparat dos articles

Aquesta font esta adossada en la paret d’una columna de les arcades d’una casa de la plaça Major de Besalú.

Feta d’obra de forma rectangular amb una certa coberta de teulada, no tenim informació de la seva data de construcció.

L’aigua de xarxa, actualment surt per una aixeta de polsador, però antigament deuria ser diferent, disposa d’una pica en forma de semicircumferència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

 

Poesia – La Font del Faig de Camprodon

Oh vianant, que et vens a recollir

al dolç recer d’aquest paratge bell

on joguineja alegre el Ritortell

i l’euga campa a pler amb el seu pollí:

gaudeix la pau del lloc camprodoní

deliciós, entre el verd del pradell

i el blau del cel fistonat per l’ocell,

vora de l’antic camí de Font-rubí.

Natura aquí desplega un ric adreç

lluint pomposa el roure, el vern el beç

i acolorint les flors d’abril i maig;

i, complaguda en ço dels dos germans,

curulla d’aigües fresques i abundants

el doll que brolla al peu dels amples faigs.

 

Autor : Jaume Medina – Primavera del 2011

 

Per a conèixer informació d’aquest Poeta, us passo un enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Medina_i_Casanovas

 

Recull de la poesia : Ramon Solé

Fotografies  de la Font del Faig de Camprodon : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de les Herbes de Camprodon

La Font de les Herbes, també és coneguda per la Font d’en Guasch, es dedicada al poeta Joan Maria Guasch.

Es fàcil de localitzar, està situada al costat de la carretera GIV-5264 que va de Camprodon a Setcases, a l’esquerra, tot surtin de la població.

És una moderna Font, realitzada en l’any 1994, a la paret  hi ha un poema de Joan Maria Guasch,

la font està en un costat i forma  una arcada on hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a un enreixat a ran del terra.

Disposa d’un mur en el seu perímetre no massa alt de pedra que fa com a seient .

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Botàs de Camprodon – 2ª Part #

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font del Botàs esta a tocar de la carretera que va de Camprodon a Font Rubí, en la Roureda de Llandrius.

L’estructura de la font esta adossada a un mur amb quatre columnes a la part alta i un banc de pedra a la dreta allargat.

L’aigua surt per un broc gran de ferro i cau en una pica de pedra quadrada

i fa desguàs per una canal a una bassa.

L’espai disposa d’una taula rodona i altres bancs de pedra.

En un cartell podem llegir :

  • La construcció d’aquesta font va ser propiciada pel Patronat de la Fundació Germans Vila Riera i s’inaugurà l’any 1990.
  • Segons Cèsar August Torras (1852- 1923), l’aigua de la font procedeix d’una antiga font situada a la falda de Sant Antoni, anomenada font de Sant Josep.

Es un lloc que invita a poder fer un àpat o descansar una estona, disposa d’una variada vegetació i nombrosos arbres.

Forma part de la ruta de les Fonts d’aquesta part de Camprodon.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixarem : La Font de Mas Ventòs de Camprodon

Aquesta Font és coneguda també com La Font Àrea Lleure can Ventos de Camprodon.

Està situada en el parc de Mas Ventós, aquesta en el que fora seus terrenys.

A l’habilitar la zona de lleure, van arranjar la font amb un aire totalment modern, l’aigua surt d’un llarg canaló metàl·lic i cau a una pica arran de terra on d’allí desguassa.

L’Àrea disposa de taules i seients per fer un àpat amb una gran explanada.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de cal Jover de Súria

Avui dissabte us presento dos articles

Per anar a la Font de cal Jover de Súria, una vegada que deixeu Súria, seguiu per la carretera C-1410z direcció a Cardona, anireu paral·lels amb el riu Cardener, al poc teniu d’agafar una pista asfaltada a l’esquerra que uns cartells us indiquen varies industries, una vegada passeu per sota de la C-55, arribareu a una cruïlla de camins, el de la dreta va directa a can Jover, cal seguir per l’esquerra.

Quan arribeu a peu de l’edifici, a la dreta, i adossada al mur de la casa hi ha Font de cal Jover.

La paret esta plena de pedres rodones de riera, l’aigua surt d’un tub que cau a una pica de pedra rectangular, actualment podria ser que no surtis aigua…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi Gros del Parc de can Barra de Sant Quirze del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles 

Aquest Pi Gros esta situat en un lateral del carrer dels Avets front al carrer dels Roures, dona a la part superior del Parc de can Barra i a prop d’aquesta finca a Sant Quirze del Vallès.

Es un Pi de gran port i brancatge.

El brancatge s’obre circularment i forma una capçada ampla i densa.

Disposa de fulles gruixudes i rígides, capaç de resistir sequeres estivalspronunciades i gelades fortes.

Es un arbre d’interès Local de Sant Quirze del Vallès.

 

Informació : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Ruta Botànica de Sant Quirze del Vallès

Com cada divendres us presento dos articles !

La Ruta Botànica és una ruta temàtica formada per quatre itineraris dedicats a diferents tipus de formacions vegetals i flora del nostre municipi.

Cada itinerari està senyalitzat d’un color diferent, té una longitud aproximada d’un quilòmetre i es pot recórrer en uns vint minuts amb l’objectiu de fomentar el  coneixement dels arbres, arbusts i plantes a més de fotografies de les masies, testimoni del patrimoni històric, rural i agrícola al nostre municipi.

Itinerari 1: El bosc de ribera

El bosc de ribera és un bosc caducifoli que creix a banda i banda dels cursos fluvials, rius i torrents on l’aigua és el principal factor limitador del creixement de la vegetació  adaptada a inundacions periòdiques a la Mediterrània.Itinerari 2: L’alzinar

és un bosc perennifoli, verd tot l’any, amb un estrat arbori d’alzines, i un estrat arbustiu ric en lianes.

Amb pi blanc a les vessants assolellades, degut als incendis forestals i amb roure martinenc a les obagues.

Itinerari 3: Les plantes aromàtiques i medicinals

A conseqüència de l’abandó de conreus i dels focs forestals, l’alzinar esdevé brolla de romaní, formació vegetal rica en plantes aromàtiques, molt emprades a la cuina mediterrània i amb importants propietats medicinals.

Itinerari 4: Els bolets i fruits del bosc

El bosc és una font important de recursos, com  la fusta, però també de fruits d’arbres, arbustos i plantes i també de bolets (part reproductora dels fongs), alguns són comestibles excel·lents, d’altres tòxics mortals.

 

Text : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Fotografies : Ramon Solé