Juliol, el mes que dedicarem a l’aigua !

Com cada divendres avui teniu dos articles

Juliol, és un mes calorós, sec, pluges nul-les, camins de pols…i molt mes,

per axó us proposo que intensifiquem a partir d’avui els temes sobre l’aigua,

com a fonts naturals o de xarxa, pantans locals, rescloses, rius, aiguamolls, i tots els temes que relacionem amb la frescor i poder passar els dies el millor possible…

Per tant, canviarem alguns espais setmanals tradicionals en el Blog, per poder gaudir, sobretot d’imatges mes refrescants.!

Seguirem oferim temes d’actualitat, però el propòsit es que estigueu o no ja de Vacances, quan mireu el blog us sentiu més relaxats i no penseu amb la calor que fa al carrer, a la ciutat, al poble, al camp, al dia a dia…

Podreu escollir idees i llocs per anar –hi, si no es aquest mes de juliol, us queda l’agost, i setembre, que segur la calor continuarà sent present.

Us deixo amb mes imatges refrescants :

i una imatge vent refrescant !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé, Dora Salvador i Oriol-Solé

Que es un Dolmen ?

Avui us presento dos articles

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.

El mot “dolmen” prové de l’expressió taol maen, que significa “taula de pedra” en bretó.

Rep els noms, vivents sobretot en toponímia de cova de l’alarb, caixa/cabana de moro o caixa o cova de/Caixa de Rotllan, o llosa de jaça.

Un dolmen era un monument funerari, ja que les restes arqueològiques trobades en el seu interior confirmant a questa teoria.

La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt, generalment acompanyades d’altres pedres en la rodalia, de grans dimensions.

Tipus de Dòlmens :

  • Hi ha sols amb una càmera.
  • Dòlmens de corredor, amb càmera i passadís d’entrada
  • I els mes grans tenen galeria, el corredor i l’amara son casi de la mateixa amplada i inclús en alguns casos es poden distingir varies càmeres successives.

Les característiques, en el més senzill -dues pedres verticals i una d’horitzontal- s’anomena cista, o sigui, “caixa”; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s’han utilitzat diverses pedres verticals.

Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech), de vegades amb pedres ajagudes en cercle (peristàtil). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats.

A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

També es por trobar :

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment, era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n’ha modificat l’estructura.

Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d’en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Un hemidolmen o megàlit de pedra picada es un sepulcre megalític que consisteix en un fossar excavat al sòl, tapat per un túmul i cobert per una llosa allargada. A vegades les lloses tenen inscultures o decoració incisa. Cada extrem de la llosa era subjectat per una pedra vertical. Datat en el calcolític, els hemidolmens abunden en la comarca del Solsonès.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Torre – Moli de Vent de can Deu de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell adquirí el mas de can Deu i les terres, hi va crear el Museu d’Eines del Camp, oferint a la ciutat el bosc de can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura.La Torre – Moli de Vent , esta situada a pocs metres front de la masia de can Deu del municipi de Sabadell.Tot el conjunt, inclòs la Torre – Molí de Vent esta molt ven conservat. Concretament aquest Molí, podríem dir que es el de millor aspecte en conservació del municipi de Sabadell.Encara el Molí dona l’aigua a una bassa rodona que esta al seu costat, protegida amb una balla de tela metal-lica, per evitar ensurts. Les aspes es troben en perfectes condicions.Es una verdadera joia d’un temps passat en el record agrícola de la masia de can Deu; molts nen/es  d’escoles de les rodalies hi venent a visitar, així com famílies els caps de setmana.

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)