El Parc de Freixeneda esta al final del carrer de Freixeneda on segueix com carretera de l’Alfou amb carrer de la Tordera de Sant Antoni de Vilamajor.
És un petit Parc, disposa de bancs, papereres i una font molt curiosa, amb una aixeta on surt aigua de xarxa pública que surt d’una roca no massa gran.
Text i Fotografies : Ramon Solé i vista d’alçada : Google
La place des Quinconces (en español, ‘plaza de los Quincunces’) situada en Burdeos, Francia, es una de las plazas más grandes de Europa, con una superficie de aproximadamente 126 000 m².
Fue trazada en 1820 en la ubicación del Château Trompette, con el objetivo de evitar una rebelión contra la ciudad. Adoptó su forma actual (un rectángulo alargado redondeado con un semicírculo en uno de los lados estrechos) en 1816. Los árboles fueron plantados en 1818 dispuestos en quincunces —la figura del número 5 del dado—, de aquí el nombre de la plaza.
Las dos columnas rostrales de 21 metros de altura frente al Garona fueron erigidas por Henri-Louis Duhamel du Monceau en 1829. Una de ellas simboliza el comercio, mientras que la otra simboliza la navegación. En 1858 se añadieron las estatuas de mármol blanco de Montaigne y Montesquieu (del escultor Dominique Fortuné Maggesi).
El monumento principal fue erigido entre 1894 y 1902 en memoria de los girondinos que cayeron víctimas de El Terror durante la Revolución francesa. Se compone de un gran pedestal enmarcado entre dos cuencos, decorado con caballos y tropas de bronce, y coronado con una gran columna con una estatua en su cima que representa el espíritu de la libertad.
hacia la plaza Tourny: la ciudad de Burdeos sentada en la proa de un barco con una cornucopia. A la derecha de la base el río Dordoña y a la izquierda el Garona.
Al pie del tanque con caballos: la Ignorancia, la Mentira y el Vicio. La cuadriga de caballos-peces es una representación de la Felicidad. La columna fue erigida por Achille Dumilatre y Rich. El pedestal es de Corgolin. En 1943 los caballos que fueron retirados durante la ocupación alemana de Francia fueron reerigidos con su bronce restaurado.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri del Masnou que us cal creuar
i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.
Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.
Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.
L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.
A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,
i al costat seu, un petit safareig clàssic.
A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.
Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos arbres destacats de Castelló.
Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu Rasola)
Els Jardins de Lluís Companys estan situats en el carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Lluís Companys de Granollers, i a prop del riu Congost,
a tocar del Pavelló Municipal d’Esports i la Pista d’Atletisme de Granollers.
Cal destacar que en no massa espai hi ha una diversitat d’arbres important i una bassa, que destaca per la seva naturalització.
A principis de l’any 2019, Granollers va iniciar la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys va ser una activitat familiar amb una plantada de jardineres que, després, es van instal·lar a l’interior de la bassa.
També, es va fer un taller de caixes niu i s’alliberaren petits animals com cargols, puces d’aigua i libèl·lules.
Us passo un article de el9nou.cat, sobre la naturalització de la bassa dels jardins de Lluís Companys :
A Granollers, després d’aquesta activitat, s’hi hauran instal·lat en els últims mesos 75 caixes niu, 62 per a ocells i 13 per a ratpenats, en diferents espais verds de la ciutat.
Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Catalunya, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada en Rambla Just Oliveras en el numero 18, de l’Hospitalet de Llobregat, es iguala a la de Canaletes, però amb l’escut de la ciutat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El punt de partida es des del centre de Sant Antoni de Vilamajor, on podeu seguir la “ruta de l’aigua i les rieres” que trobareu marcada en marques blanques i grogues com si fos un sender de petit recorregut.
Tot surtin pel carrer de Freixeneda, a les últimes cases que passa a ser el Camí d’Alfou ( us portaria a aquesta Urbanització), al poc cal trencar pel camí ampla de terra de la dreta, i que indica Can Quintana, una vegada passat l’edifici cal arribar a la granja Roure,
ara seguiu un petit sender que baixa primer al torrent del Sot de Mal infern
i mes tard creuareu per una passera la Riera de Brugueres.
Aquests llocs són humits gracies el bosc de ribera amb arbres típics com el verns, pollancres, àlbers, lledoners,
I passareu per llocs que predomina el pi i l’alzina.
Es de fet un recorregut planer entre camps i vegetació.
Podreu també, anar per altres camins a prop de masies,
tot seguin indicacions dels cartells que hi han
i us podent portar a Llinars del Vallès o a Cardedeu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ficha Técnica
Autor : Miguel Ángel Guerra
ISBN: 9788487319488
Editorial: Diputación de Cuenca
Fecha de la edición: 2000
Número de la edición: 1ª
Nº Pág.: 239
Idiomas: Castellano
Precio : 14,28 €
Resumen del libro
Las fuentes siempre han sido buenas compañeras de los hombres. Han saciado su sed, han dado de beber a su ganado, y han refrescado sus resecas tierras haciéndolas fértiles y productivas.
La frenética carrera por la modernidad y el progreso han puesto en jaque al mundo rural y todo lo que con él se relaciona, incluidas las fuentes.
La diputación Provincial ha apostado por recuperar y conservar los vestigios de nuestra cultura tradicional, y para ello el primer reto que nos plantea es saber con que contamos.
Este libro dedicado al Río Cuervo, es el resultado de un trabajo de inventario y catalogación de las fuentes y manantiales de la provincia. Es el primero de una serie que tiene por objeto cubrir la totalidad de la geografía provincial.
Recull del Llibre : Ramon Solé
San Vicente de la Barquera és un municipi de Cantàbria. Situada a la comarca de la Costa Occidental, limita amb el mar Cantàbric i els municipis de Valdáliga, Herrerías i Val de San Vicente. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d’Oyambre i gaudeix d’una especial protecció regulada per la Comunitat Autònoma de Cantàbria a conseqüència del seu valor paisatgístic i ecològic.
Us passo la seva historia:
Es tracta d’un municipi costaner el principal atractiu natural és el parc natural de Oyambre, espai protegit des de 1988.
En els seus 57 quilòmetres quadrats d’extensió caben penya-segats, platges com les de Oyambre o Merón, ries com les de la Rabia i San Vicente de la Barquera, marenys i petits boscos caducifolis mixtos. Les ries i marenys tenen una gran riquesa ornitològica.
Els dos rius del municipi són l’Escudo i el Gandarilla. El riu Escudo neix en la serra de l’Escudo de Cabuérniga i després de travessar Valdáliga entra a San Vicente de la Barquera formant el mareny de Rubín.
El riu Gandarilla neix al sud del municipi de San Vicente i forma el mareny de Pombo. S’uneixen creant la ria de San Vicente, situant-se la capital municipal entre totes dues ries.
Les platges són la petita cala de la Font, al costat de Santillán. Després estan les platges de la capital municipal, àmplies i freqüentades a l’estiu: la de la Maza i el Tostadero.
En la part aquest del municipi, fins al Cap de Oyambre, està la platja de Merón, de més de tres quilòmetres, dividida en: El Puntal, El Rosal, Merón, Bederna i Penyes Negres. I més enllà es troba la platja de Oyambre.
San Vicente de la Barquera, us recomanem la seva visita de tot el seu conjunt !.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.
L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.
Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :
Aquesta font amb els anys havia pràcticament desparagut.
Recull de dades: Fonts de Collserola
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
fonts naturals, aigua, muntanya i més 