La font d’avui esta en el nucli urbà d’Albanyà, concretament en un lateral del carrer “camí de Maçanet”.
Està dins d’una arcada feta d’obra, amb aixeta polsador, surt aigua de xarxa pública i cau a una pica rectangular. Fa pocs anys estava tapada l’arcada amb terra, tal com veiem en la fotografia.
De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Barcelona, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a diverses poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada darrera de l’església de Sentmenat.
Es una replica casi igual a la de Barcelona, amb 4 aixetes polsadors moderns.
Cal anar directament a l’església de Santa Maria de Santiga, allí on està la plaça de Santiga hi ha aquesta la Font que pren el nom de safareig, donat que esta al costat del vell safareig.
La font es una gran pedra verticalment amb una aixeta de polsador i una pica rectangular, hi ha gravat el nom de la font.
Per anar-hi podem sortir de Ripoll pel raval de Sant Pere on hi ha el camí Ral, passareu pel costat d’uns jardins, al poc arribareu al paratge de la Font del Sant, on la Font de la Tosca es situa front seu.
L’aigua surt per un tub de ferro situada en paret d’obra amb una pica rectangular.
A cada costat de la Font hi han uns allargats bancs per seure, més un tercer col·locat en angle a la dreta.
La font resta en un espai disposa de barbacoes, taules i seients de fusta i barbacoa tot compartit amb la Font del Sant, descrita ahir.
Com moltes Rambles arreu dels municipis de Catalunya, hi ha una font que destaca, en el cas de la ciutat de Tarragona esta en la Rambla Nova.
Es metal-lica, amb dos aixetes, que donen l’aigua de xarxa pública a unes piques arrodonides i en relleu al seu conjunt amb diferents imatges esculpides.
La Font de Sant Eudald està al costat de la casa número 40 del raval de Sant Pere de Ripoll, Situada a dins d’un arc de mig punt d’obra i amb dos petits seients en cada costat.
Disposa d’una vella aixeta de palanca on sempre pel seu costat es coberta de molsa. Com que la font queda més baixa respecte el nivell del carrer disposa de tres graons . Al seu damunt hi ha una placa de pedra amb el nom de la font gravat.
També se la coneix com a Font de Sant Hou i per la Font de Serrallonga , noms de les cases properes.
El càmping Solans està a peu de la carretera de Camprodon a Molló, C-38 situat en el Km13, entre aquest i a prop de la masia de can Morí on hi ha la Font.
En l’actualitat com hi ha molta vegetació, es fa difícil arribar-hi.
L’aigua surt d’un tub situat en la paret i cau al terra directament donat que no hi ha cap pica.
Sobre de la font es situada la caseta de captació i distribució.
Front de la Font de can Morí, hi ha una esplanada amb una vella taula i banc rodó de pedra.
Es un lloc molt humit i tranquil per fer estada o un àpat, si no fora per la vegetació tant abundant existent.
Aquesta Font esta situada en una plaça front el numeri 3 del carrer dels Dolors d’Olot.
De fet es com un monument dedicat a la conducció que a mitjans del segle XVI, portava l’aigua potable des de la Mina de les Fonts de Sant Roc a la població d’Olot.
Encara es pot llegir una inscripció la data 1619.
La galeria tenia l’alçada d’una persona i servia pel seu manteniment.
Per fer sortir aigua, actualment cal pressionar un polsador.
La Font de Can Massanet està a peu d’una centenària alzina de grans dimensions, de l’espècie Quercus ilex del municipi de Vilafant, prop del mas Can Puig Massanet, sobre el marge d’un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d’una zona d’horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.
La font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Massanet, aquestes aigües eren molt abundants, havien servit per abastir part de la població de Figueres entre 1917 i 1971.
Actualment, però, l’aigua de la font no és apta per a l’ús de boca.
L’indret gaudeix d’una gran popularitat entre els veïns del municipi, que hi solien acudir a berenar els dies festius tot fent fontades.
El compositor Manuel Bertran i Pujol va dedicar-li la sardana “La font de Can Massanet”, estrenada a Vilafant el 16 de setembre de 1952 per la festa major de Sant Cebrià.