La Font de la Botalària està en el municipi de Borriol en la Comarca de La Plana Alta en Castelló de La Plana.
Font localitzada a uns 8 km. al nord de la ciutat de Castelló, a uns 250 m. sobre el nivell de la mar.
Us passo un video de fa 3 anys d’aquesta font :
Text i Fotografies : Jordi Mig
Des de la carretera BV-1123, cal seguir pel trencall en direcció al Casot en el poble de Marganell, fins el petit cementeri on hi ha l’església de Sant Esteve.
En un costat exterior està el pou,
en una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs de pedra, sota un petit alzinar.
Aquest pou deu ser molt antic i està ven conservat.
Com podeu observar amb les imatges, es un pou arrodonit cobert per dalt,
i en la finestra d’accés és barrat per una reixa de tres barrots per evitar accidents.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l’ermita de Sant Ramon al cim a Sant Boi de Llobregat.
Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi.
Llac de la deessa es un petit estany amb plantes aquàtiques, en forma d’ull on viu la deessa de l’aigua, una bonica escultura de bronze, obra de Josep Aldomar.
En aquest sector s’hi troben els pollancres més alts del Parc junt amb lledoners i troanes arbòries, que voregen els dos parterres amb palmeres, i alguns exemplars aïllats de taronger agre, cedre i xiprer.
El llac de la Muntanyeta disposa de plantes aquàtiques i un illot central, de 4.944 m3 i 1,2 m de profunditat, i sistema de recirculació de l’aigua.
El llac disposa de calaixos perimetrals de plantes aquàtiques. És destacable el joc de la caiguda de l’aigua del salt, que alimenta el llac, sobre una llera de còdols.
La part nord-oest del turó comprèn zones de prats i arbusts i una abundant vegetació arbòria amb predomini de pins i garrofers.
Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.
Text , Ajuntament de Sant Boi i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero
Santa Maria de Viladordis és una església que centra una petita barriada de cases disseminades que forma part del municipi de Manresa.
En la seva esquerra i en una petita zona enjardinada, hi ha la seva font, d’aigua de xarxa.
Sobre d’un mur de pedra hi ha una mola on esta la aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica de poca alçada del terra.
Texts i Fotografies : Ramon Solé
La Font del Pla inclinat de la Ramona esta situada a pocs metres de la mina del Pinter,
i al costat del pla inclinat, al davant de la casa del Taller a Ogassa.
L’aigua surt de tres brocs, actualment sols en raja per un, els quals estan ubicats en un gruixut i allargat tub metàl·lic.
Disposa d’un enreixat metàl•lic que serveix per aguantar-hi les botelles o garrafes mentre s’omplen d’aigua. L’aigua sobrant cau a terra en una pica gran i rectangular feta d’obra.
Es un lloc molt acollidor per fer un àpat o per fer un passeig des de Ogassa.
Text ; Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
A prop d’arribar a Marganell, hi ha la carretera BV – 1122, que en pocs minuts la tindreu de deixar per una pista de terra que us portarà a l’Església de Sant Jaume de Castellbell.
Poc abans d’arribar-hi i a la vostra dreta hi ha una destacada Alzina.
No massa alta de tronc però gruixut,
disposa d’un gran brancatge que la fa gran i molt destacable en una zona plena de pins.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.
El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.
Text i Fotografies: Ramon Sole
Fue declarado Parque Natural en el año 2000, es el espacio protegido de mayor extensión de Castilla-La Mancha, y el tercer parque natural de España. Está situado entre el sureste de la Provincia de Guadalajara y el nordeste de la de Cuenca, siendo el lugar más adecuado para sumergirse en la más absoluta tranquilidad y serena espectacularidad.
Un territorio de naturaleza salvaje de aguas limpias y cristalinas, con un incalificable atractivo que abarca una superficie total de 105.721 hectáreas, donde están incluidos 36 municipios de Guadalajara y 2 de Cuenca. Sin lugar a dudas se trata de una de las grandes reservas de la biodiversidad de Castilla-La Mancha, cuya visita resulta ineludible para todos los amantes de la naturaleza y el medio ambiente.
En la actualidad forma parte igualmente del Geoparque de la Comarca de Molina – Alto Tajo, siendo uno de sus grandes referentes geológicos y pasajísticos. (Ver más información del Geoparque de la Comarca de Molina – Alto Tajo).
Este extenso espacio natural está vertebrado por el río Tajo y junto con sus afluentes de cabecera han labrado sobre los páramos de caliza uno de los sistemas de hoces y cañones fluviales más importantes de España, lo que le sitúa como una de las zonas más bellas de la Península Ibérica.
En el Alto Tajo se puede encontrar una gran diversidad de paisajes: cursos fluviales, bosques de ladera, hoces y roquedos, parameras, espacios abiertos y en todos ellos presentan gran diversidad de especies de flora y fauna con gran valor ecológico.
El Alto Tajo se caracteriza por la gran diversidad florística que atesora un 20% del total de especies presentes en la flora ibérica. Más de las tres cuartas partes de su territorio están cubiertas por masas naturales de pinares de diversas especies, así como quejigares, encinares y rebollares que se pueden encontrar mezclados o como masas puras. En los lugares más húmedos y frescos se encuentran enclaves florísticos de excepcional valor, con bosquetes que mezclan avellanos, tejos, tilos, acebos y abedules.
La gran variedad de hábitats presentes y su alto grado de naturalidad con una baja alteración por la acción humana, han permitido que numerosas especies de fauna habiten en este espacio: águila real, halcón peregrino, alimoche, águila- azor perdicera, chova piquirroja entre otras especies de aves; mamíferos como el topillo de Cabrera, gato montés, garduña y gineta. Hay que destacar igualmente que en los cauces de los ríos y arroyos de la zona, vive la esquiva y singular nutria, lo que es una buena muestra de la extraordinaria calidad de sus aguas.
Para más información podéis consultar :
https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Alto_Tajo
Recull de dades i Text : Diputación de Guadalajara.
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.
Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.
Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.
També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.
Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.
Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.
Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.
Fotografies : Ramon Solé
La font de la Bocamina està en Suera, comarca de La Plana Baixa de Castelló de la Plana.
Una font situada en el parc natural de la Serra d’Espadà, el cabal d’aquesta font, prové d’una galeria propera, excavada la segona meitat del segle XIX.
Video: https://youtu.be/DnaDBtTGawQ
Aquesta font apareix al llibre de Jordi Mig : FONTS DE LA PLANA BAIXA. https://libros.cc/Fonts-de-la-Plana-Baixa.htm
Text i Fotografia : Jordi Mig
fonts naturals, aigua, muntanya i més 