La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Pou del Comú El Bruc

El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.

Us passo dades sobre la seva historia:

  • És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
  • Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
  • A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.

Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Tartana de Matadepera

Des de Matadepera caldrà que agafeu el carrer del Camí de La Font de la Tartana,

sense deixar-lo passareu pel costat del mas de Can Solà del Racó, avui Masia La Tartana, que es un destacat Restaurant del municipi,

deixareu el carrer asfaltat per seguir un bon camí de terra fins a pocs metres on la Font de la Tartana esta a l’esquerra algo elevat del camí.

És una bonica i ven conservada font, dins d’una construcció d’obra de pedra seca.

De fet es una gran cisterna que l’aigua surt per una aixeta de polsador, cau a una pica quadrada,

en cada costat disposa d’un seien de pedra.

Sobre de la font, hi ha una portella metàl·lica d’accés a l’interior de la construcció de la font.

Es pot fer un àpat a les taules i bancs de l’esplanada que te enfront,

situades sota d’unes velles alzines.

En aquest punt no hi ha cases ni xalets, esteu a peu d’una amplia zona boscosa de pins, que invita a fer un bon recorregut.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Pins de Palaudaries de Lliça d’Amunt

Per anar a l’Església de Palaudaries, us cal accedir o be per Palau- solita i Plegamans o be, per lliça de vall o lliça de munt, això si, teniu d’anar a l’accés a la Urbanització de Palaudaries, i trencar per una pista de terra a la vostra dreta que es el camí a l’església de Palaudaries, durant un kilòmetre i mig, esta indicat per cartells el recorregut,

Quan s’arriba als antics camps de la finca, al costat del camí, estan els tres pins, be, millor dit els dos que actualment hi quedant, veureu un tronc sec d’un d’ells mort fa temps al costat del altres,

Que se aixecant malgustosos i sans.

Són Pins pinyoners, un al costat d’altre, amb tronc gruixut i amb ramatges ben coberts de fulles.

Estan en una vall molt ombrívola i tranquil·la, a pesar que a prop seu esta molt urbanitzat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Salvador de Bellver de Sant Boi de Lluçanès

Sant Salvador de Bellver  està en els Pujols de Sant Boi de Lluçanès, a prop hi ha la Font dedicada a l’església.

L’estructura de la Font es molt curiosa, paret semi circular, a sobre disposa de tres petites columnes;

fa temps que no raja aigua, que queia a una reixa arran del terra.

Al seu costat, dos seients de pedra i una paperera.

En una pedra plana hi ha gravat el nom de la Font i l’any 1997.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Celia i Ramon Badia

Avui coneixerem : La Font d’en Nando de Montesquiu

La Font d’en Nando la trobareu fàcilment en la zona d’esbarjo que porta el seu nom, situada entre la carretera i el riu Ter en Montesquiu.

L’estructura de la font és feta d’obra bastida amb còdols o pedres de riu; l’aigua surt per una aixeta de polsador que cau a una pica ovalada que l’envolta.

L’àrea de lleure disposa de barbacoes, taules i bancs de pedra on podreu fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de la Pegunta de Vistabella del Maestrat (Castelló de la Plana)

La Font de la Pegunta esta situada en el municipi de Vistabella del Maestrat, L’Alcalatén (Castelló de la Plana).

Aquesta font, emplaçada a una altitud de 1340 metres, en el massís del Penyagolosa, és una de les més altes de les comarques de Castelló. Així mateix, es troba dins el terme municipal de Vistabella del Maestrat, que és el poble valencià situat a més altitud (1246 m).

La font es troba en el barranc de la Pegunta, enmig d’un bosc de pins rojos (Pinus silvestris). El nom de “Pegunta” té l’origen en l’abundància de visc, del que s’extrau una substància apegalosa, utilitzada, entre altres usos, per a caçar, en la modalitat del parany.

La font, es troba a la vora del sender utilitzat habitualment pels excursionistes, per a pujar des de l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, al cim de Penyagolosa, que amb 1813 m. és el segon cim més alt del País Valencià.

Video:

Text i Fotografia : Jordi Mig

La Torre d’aigua de can Jorba (abans can Llissach) de Santpedor

Aquest text es fonamenta a l’article de 2017 de Mireia Vila Cortina i Jordi Falip Sabartés sobre las famílies Llissach i Jorba, les obres que es van fer en la finca de la que van ser, i són actualment, propietaris i, especialment, les intervencions del que va ser arquitecte, artista, investigador i regidor Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) en la època de la última descendent dels LLissach: Serafina Jover de Llissach (1850-1928) en relació a la torre d’aigua.

1 D’entrada ens situem al nucli de la població medieval de Santpedor (Sant Pere d’Or, degut al riu d’Or que travessa el terme). Sembla que les cases medievals i la portada romànica de l’església de Sant Pere va inspirar l’arquitecte en la obra d’autoria conjunta: “L’arquitectura romànica a Catalunya”.

Fotografia: Viquipèdia

L’actual torre d’aigua va substituir un antic molí que funcionava amb la força del vent i un sistema de pistons a l’època de la mare de Serafina, Concepció de Llissach. L’actual torre, un element emblemàtic de Santpedor, combina elements medievals amb el modernisme però sense deixar de banda una enginyeria funcional que utilitzava la energia elèctrica quan encara aquesta, com l’aigua corrent, no era a l’abast de la població; tot just començava a instal·lar-se a les fàbriques tèxtils de la zona.

El dipòsit d’aigua a dalt de la torre (on es veu l’escala de cargol), podía emmagatzemar 8.000 litres d’aigua. L’interès de Serafina per millorar el jardí va fer que contractés a un jardiner expert, Manel Armengol, originari de l’Hospitalet de Llobregat que va instal·lar, amb la seva família, a la part de dalt de la casa.

Serafina va fer posar una bassa, millorant així el reg del seu jardí, va estar preocupada per l’aigua que trobava tèrbola, mentre la gent de Santpedor emmalaltia de tifus i moria. Puig i Cadafalch va ser diputat entre 1907 i 1909, s’ha trobat un full amb la capçalera de “Congreso de los diputados”, amb esborranys de projectes per a millores d’aquesta casa.

1 Falip Sabartés, J. i Vila Cortina, M. (2017) “L’empremta de Puig i Cadafalch a Can Jorba (Santpedor). Intervencions de l’arquitecte i altres artistes del seu entorn a l’antiga casa Llissach”.

Serafina, vídua, mor sense descendència en 1928 deixant la casa per a que es traslladés una escola religiosa per a nenes, de la mateixa manera que la seva mare va cedir l’ús d’una part de la propietat per a una escola de nens. El projecte no es va poder fer per una fallida del banc hipotecari en 1933.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_7406-copia_01.jpg

La fundació del llegat dels Llissach va vendre la casa als Jorba de Manresa (dels magatzems Jorba de Barcelona) que van tenir cura del que van trobar i, per aquest motiu, podem gaudir d’uns elements de la història que en molts altres indrets s’han abandonat i perdut.

Conèixer les històries de l’art, de la tecnologia, dels interessos dels propietaris, de les feines de diferents sectors… ens ajuda a veure, darrera d’aquestes obres, objectes d’interès per a totes i tots, les penúries i els anhels d’una gent anònima que ens ha deixat el seu esforç. Els propietaris van ser uns benefactors, però també uns privilegiats, homes i dones del seu temps, van tenir uns objectius i els van desenvolupar de la millor manera que van poder.

Text : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 11-12-2021

Fotografies : Ramon Solé

Dedicat : Als treballadors i a les treballadores anònimes.

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat

La Font de Sant Pere està adossada a la paret d’una casa en el carrer de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat.

Es una estructura casa monumental, en la part mes baixa hi ha un nínxol on esta la font, l’aigua es de xarxa pública, i cau a una pica.

Coronat amb una petita teulada i rajoles blanques i verdes.

A la dreta es trobant unes rajoles a color amb la imatge del Sant.

A sobre de la Font hi ha un cartell que ens indica :

“Els històrics amics i veïns del carrer Sant Pere recorden els temps passats al voltant d’aquesta Font. 1940 – 1970. Sant Boi de Llobregat, maig de 1997“.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Aquí destaquem : La Font de Sant Joan de l’Avellanet de Bagà

Per anar a la Font de Sant Joan de l’Avellanet  de Bagà, des del poble cal sortir per la carretera que surt en direcció cap a Gisclareny.

Passareu per l’entrada del càmping, seguiu uns 2 quilòmetres fins la bifurcació a Gisclareny, vostre agafeu  la pista de l’esquerra coneguda com Via del Nicolau, a 250 metres més endavant arribareu al costat de la font que ens queda a mà dreta.

En un mur de pedra adossat al marge hi ha d’un vell tub de ferro on l’aigua cau i omple un llarg abeurador d’obra rematada amb ciment.

A l’esquerra hi ha una zona d’esbarjo i una cinquantena de metres més amunt queda l’Ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet.

Ecomuseu

Text i Fotografies: Ramon Solé