L’Ametller de Can Robert està situat a prop de Can Robert en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac , municipi de Matadepera.
L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.
L’arbre, de l’espècie Prunus dulcis, és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies.
El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc.
D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.
Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m).
Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica.
La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) .
El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
En el carrer de Sant Pau hi ha l’església de Sant Pau d’Ordal, front mateix es troba l’antiga masia de Can Mata de la Plaça (cognom documentat des de 1497)
i té el seu origen al segle XIV, tot i que l’actual edifici es correspon més aviat als segles XVI-XVII. de Sant Pau d’Ordal al terme municipal de Subirats.
masia de Can Mata de la Plaça
En el edifici del costat podem veure una molt antiga pica de pedra adossada a la paret de la casa. Desconeixem la seva procedència, però és ven curiosa.
Va ser una font ?…. Una pica d’un pou ?…
Si algú ho sap, agrairia que m’ho fes arribar la informació per poder completar aquest article.
La masia de Can Xixol o casa gran del Bori està en el costat dret de la carretera de Sant Boi a Sant Climent, en el numero 28 de Sant Boi de Llobregat.
En el mur exterior hi ha adossada una curiosa i antiga Font .
Cal pujar dos esglaons fins la font.
Actualment no hi raja aigua, ho feia per la boca d’una carassa, l’aigua queia a una pica rectangular.
A dalt del pedestal de l’estructura hi ha la data de 1859, probablement és l’any de la seva construcció.
Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,
justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).
Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.
Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.
És un espai molt bonic, entre arbres, predominant pins joves així com alzines i altres arbres diversos.
Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.
Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.
No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,
llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.
Per visitar El Pont de les Arnaules o Pont Foradat cal anar per la carretera BV -1225 venint des de Manresa i abans de passar per sota de l’autopista C-16,
en una corba veureu un cartell que indica una camí per on arribar al Pont Foradat.
Seguireu per una pista molt a prop i paral·lelament a la citada autopista, teniu d’anar amb cura amb desnivells i rocam de la pista podent danyar el vostre vehicle, arribareu al punt que el pont que passa per sobre l’autopista esta barrat per una cadena i que caldrà seguir a peu.
Una vegada a l’altre costat cal seguir el camí principal que va paral·lel a l autopista, fins fer un gir a l’esquerra direcció a Pont de Vilomara,
als pocs metres hi ha un camí a la dreta que va baixant, cal seguir-lo fins que arribareu al Pont Foradat.
Es un pont natural de roca de més de 40 milions d’anys.
Es tracta d’una llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant per on discorre un petit i esporàdic torrent,
formant un pont natural de roca que uneix els dos costats.
El pont mesura 27 metres de longitud total, dels quals 13,2 metres corresponen al tram buit per ambdós costats.
L’amplada oscil•la entre els 2,7 metres de la secció més ampla als només 85 centímetres de la més estreta.
Queda suspès a 10,7 metres, damunt del torrent.
Podeu accedir-hi també des del mateix Pont de Vilomara, tot creuant els seu impressionat pont medieval, i seguir les indicacions dels cartells que trobareu.
La tornada es fa pel mateix camí fins on heu deixat el vehicle.
Es un recorregut fàcil d’uns ¾ d’hora entre anar i tornar.
Camí d’accés i pont foradat o de les Arnaules, AGC, 2022
El Pont de les Arnaules o Pont Foradat és una formació geològica de més de 40 milions d’anys. Es tracta d’una roca calcària que ha quedat damunt d’un torrent, formant un pont natural. Mesura 27 metres de longitud, la meitat dels quals corresponen al tram buit de la roca. La profunditat és de 10,7 metres.
Pont foradat o de les Arnaules des de l’altra banda. AGC, 2022
Situat damunt del Pont de Vilomara, pertany, però a Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules. Els manresans el coneixen com el Pont de Les Arnaules, mentre que al Pont de Vilomara, és el Pont Foradat.
Pont de Vilomara des del pont de les Arnaules. AGC, 2022
N’hi ha dos accessos per accedir a aquest pont. Com que m’he despistat i els he fet tots dos, us explicaré els itineraris.
Pont sobre l’autopista, abans del que haurem de deixar el cotxe. AGC, 2022.
El més fàcil és el que es fa creuant l’autopista de Terrassa-Manresa. El primer tram de pista, que es pot fer amb cotxe, surt en front del camí que duu a Santa Maria de Viladordis, un lloc molt bonic per a visitar si no el coneixeu. Aquesta pista porta al pont que creua l’autopista on ja hem d’anar caminant.
Viladordis, un bonic lloc a visitar. AGC, 2021
Un cop hem creuat hem de seguir sempre a la dreta, paral·lels a l’autopista. De fet el seu soroll ens acompanyarà fins que trobem el desviament que ens durà al nostre pont de roca.
Primer encreuament que ens indica a la dreta.
Vistes de Montserrat des del camí de baixada. AGC, 2022
Passarem al costat d’una cabana de pedra, ens indica que ja estem a prop, cal que ens fixem perquè no n’hi ha cap cartell al punt just en que hem de tornar a girar a la dreta per trobar el pont, només una roca amb les ratlles grogues i blanques que indiquen el petit recorregut que podem fer des de un lloc o des de l’altre.
Cabana de pedra que queda a la banda esquerra del camí. AGC, 2022
Com que ens hem despistat i hem seguit ens hem trobat amb el camí (més estret i amb moltes pedres i major desnivell, però sense molta dificultat) que baixa cap al Pont de Vilomara, el que faríem pujant si vinguessin d’allí, una vegada creuat el pont gòtic.
Vistes de la vall entre els dos itineraris. AGC, 2022nici del camí de baixada cap a Pont de Vilomara (o fi de la pujada pel corriol de pedres des del pont gòtic de Pont de Vilomara) AGC, 2022
Abans, però hem pujat una mica més i hem contemplat les boniques vistes des de Pont de Vilomara, amb la silueta de Montserrat al fons, per una banda, i de Sallent, amb la seva muntanya de sal, per l’altra.
Vistes del pont gòtic des de dalt del turó
Cal dir, en la nostra defensa que el piló indicatiu té la informació esborrada.
Hem baixat per aquest corriol pedregós que després hem hagut de pujar i ens hem trobat que aquest tros formava part de l’antic camí ral, un camí que devia ser de ferradura donada la estretor.
Cartell indicatiu de que anem per l’antic camí ral. AGC, 2020
Veient que estaven a Pont de Vilomara, just on començaríem el camí si haguessin escollit aquesta opció no ens ha quedat altra possibilitat que tornar enrere.
Pilò a Pont de Vilomara que senyala l’inici del camí de pedres per on ens hem d’enfilar. AGC, 2022.
Ara calia pujar
I continuar el camí ample fixant-nos bé en tot el que ens envolta.
Tornem a observar les terrasses de les muntanyes, els conreus, el poble…
Venint des d’aquí és més fàcil veure el camí d’accés al pont, el que no esperàvem és que estigués tant amunt.
Desviació que hauríem d’haver agafat per trobar el pont.
Tornant ja cap al cotxe ens trobem amb aquest bonic paisatge.
Muntanya de sal de Sallent. AGC, 2022
Per acabar direm que el pont foradat o de les Arnaules no és un bé protegit oficialment i que en fer l’autopista va anar de poc que no se’l carreguessin.
El pont de les Arnaules, un bé a protegir. AGC, 2022
Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 12-05-2022
Als i a les que estimen la natura i protegeixen l’entorn
La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,
des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.
La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.
Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,
la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.
L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.
La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,
que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.
La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.
La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.
Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.
Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.
Eucaliptus
Altres arbres destacats, podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.
Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.
Per anar al Pou de glaç de Palol cal sortir del veïnat de Palol de Farga i seguir el camí que va fins a tocar la torrentera de la Farga, a prop està el pou situat dins del bosc.
Història :
Els pous de glaç foren emprats per emmagatzemar el gel durant tot l’any.
Els blocs de gel eren serrats de les geleres, generalment situades prop d’un riu o d’una bassa, i des d’aquí transportats fins a un pou de glaç proper. Per mitjà d’una corda o politja eren baixats fins al fons del dipòsit, on eren acuradament col•locats. Entre les capes de blocs es posaven bolls de blat, branques, o bé terra per evitar-ne la fusió. Un cop era omplert el dipòsit, es segellava hermèticament per tal de mantenir una temperatura baixa en el seu interior.
A la comarca la majoria de pous de glaç els podem datar dels segle XVII-XIX.
En conservem diferents exemples a Serinyà, Crespià, Vilamarí, Cornellà del Terri i Palol de Revardit.
Pou de glaç amb dipòsit de planta circular excavat en el subsòl. El seu perímetre exterior és de 30 m. Probablement tenia la coberta semiesfèrica, ara desapareguda.
Agents rurals / Generalitat de Catalunya
En el mur perimetral circular no s’aprecia cap mena d’obertura d’accés. La maçoneria de la part interna és amb pedruscall irregular lligat amb morter.
La seva fondària actual és notable, de prop de 6-7 m. Un farcit de terra i pedra cobreix el fons i no és possible determinar-ne la fondària exacta.
Una frondosa vegetació cobreix bona part de l’estructura.
El Pou de glaç de Palol Farga és una obra de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 