Els recs de Banyoles son petits canals artificials que condueixen l’aigua de l’estany i que han tingut diversos usos al llarg de la història.
La xarxa de recs està formada per sis canals que surten de la vora de l’estany i segueixen en direcció sud fins al riu Terri.
Els canals estan construïts amb pedra i argamassa i excavats al subsòl de travertí, els seus noms actualment son els següents:
Rec de Ca n’Hort, d’en Teixidor, de la Figuera d’en Xo, Major, dels Xucladors i Guèmol.
D’aquests, només els cinc primers entren dins la ciutat de Banyoles, on es bifurquen en diversos brancals i conformen una xarxa de trenta-tres quilòmetres de longitud total.
Us passo la seva historia :
Els recs van ser construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve a partir del segle IX amb un doble objectiu, assecar els aiguamolls de la zona per utilitzar els terrenys com a camps de conreu i alhora utilitzar els recs per regar.
El procés de construcció va començar amb l’aixecament d’un dic a la vora de l’estany per aturar l’aigua, després van excavar el subsòl aprofitant els desnivells del terreny.
Les mateixes lloses de travertí que extreien dels subsòl van servir per fer les parets dels recs.
Els primers recs que es van construir van ser el de Teixidor i Ca n’Hort.
A mitjans del segle XIII es van afegir els rec de la Figuera d’en Xo i el Major.
Els més moderns son els de Xucladors i el de Guèmol.
El nom dels recs ha anat canviant al llarg de la història, per exemple els de Teixidor i el de Ca n’Hort es deien “De palaus” i “Dos recs”.
Els recs, i de fet totes les aigües de l’estany van ser propietat del monestir de Sant Esteve des de la seva construcció fins al 1685 en que es signà la Concòrdia de les Aigües de l’Estany. En aquest document el monestir va cedir la propietat de les aigües i dels recs a l’Ajuntament de Banyoles.
En les segles posteriors a la seva construcció van tenir ús domèstic, agrícola, artesà i industrial i es van construir molins, tints, adoberies, i diverses fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua.
Passejant pel rec Major encara es poden veure rentadors, passeres i rastres de bagants
i cadiretes, les comportes que servien per regar.
Una construcció que crida l’atenció per la seva estructura és el límit, un antic regulador del cabal de l’aigua del Rec Major.
Es tracta d’una construcció amb cos piramidal i amb la base foradada de forma rectangular.
Les parets inferiors i superiors del forat defineixen els nivells mínim i màxim del cabal de l’aigua.
Recull de dades: Museus de Banyoles. Cros. S, Masgrau. M, Guia de Banyoles ciutat d’aigua. Ajuntament de Banyoles Banyoles. 2006. D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005.
La Font de Can Vinyals esta situada entre la riera i un espai d’esbarjo a la urbanització Can Vinyals, és d’aigua de la xarxa pública.
La font es d’aixeta de pressió, l’estructura es d’obra amb un mur de pedra en forma semi-circular amb dues gran boles de pedra en cada costat, amb una pica.
En un costat té gravat un escut amb les quatre barres catalanes.
El Jardí de la Ratafia està situat a les escales del carrer Lluís Món i a tocar de la plaça Farners, al centre de Santa Coloma de Farners.
Va ser creat per recordar el món de la ratafia i va ser inaugurat el 22 de juny de 2013.
Així, en aquest espai s’hi poden trobar plantades bona part de les herbes i plantes que s’utilitzen per a preparar aquesta beguda tradicional i de gran tradició al municipi.
Aquest indret també forma part de la ruta l’Univers de la Ratafia, que fa un recorregut pels espais que formen part de la història de la Festa de la Ratafia del municipi.
Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Per anar a la Font del Sant, us cal per l’antiga carretera de Ribes, on trobareu una destacada zona enjardinada amb molta vegetació i una bassa rodona, cal anar a l’altra costat on esta situada la font.
Es tota d’obra amb un arc de mig punt on l’aigua surt constant per la boca d’un lleó de metall
i per dues aixetes de polsador.
L’aigua cau a una pica semicircular.
Sobre la font hi ha un escrit gravat en relleu a la pedra amb el nom de la font.
En cada costat hi ha uns bancs per fer estada.
A l’explanada de la font disposa de barbacoes, taules, diversos seients,
a sota de grans arbres que fan un espai agradable a l’estiu per la seva frescor .
Els Degotalls estan sota la balma situada a tocar de la casa Can Campanyà.
Per anar-hi cal que des de la casa de Can Campanyà, cal baixar al torrent i prendre el camí de la font,
des de l’Àrea de Pícnic agafareu direcció a un petit bosc, abans d’arribar trobareu un cartell que us indica que els Degotalls estan a la vostra esquerra, on us dirigireu,
al poc arribareu a un bosc molt brut de vegetació
i molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial, entrareu per un sender,
i a la paret de la muntanya veureu els Degotalls que cau aigua constant.
Es tracta d’una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d’aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques,
on l’aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació.
Deuria ser un lloc molt bonic en el seu temps en rere.
Recull de dades : Mapa de Patrimoni Cultural DIB.
Adaptació del Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero i Ramon Solé
