Sant Antoni de Vilamajor, terra de Pous

Avui us presento dos articles


Sant Antoni de Vilamajor
, des de sempre ha sigut una terra de Pous, antigament era la forma prioritària de poder subministrar-se aigua les masies del municipi,com es un terreny pràcticament planer era fàcil aprofundir al terra per trobar aigua i construir un pou.En els terrenys de cultiu, també per regar el camp o les hortes s’utilitzava i encara s’utilitzen els pous.Tenim dos exemples prou clars en el municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  i que son ven coneguts,un es el pou que esta en la masia annexa a l’ermita de Sant Lleir, i que no es pot accedir-hi.el segon pou, és situat en la mateixa cruïlla del carrer de l’ermita de sant Lleir amb carrer de l’era, el carrer d’Arriba i el camí de Sant Lleir,al costat d’un destacat Plataner i que ja us vaig presentar en Arbres.I axí podríem fer una gran llista de pous que estant dins de finques privades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé

Arbres – El conjunt d’arbres de l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles 

No és ara com ara, aquesta Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs molt freqüentada per la gent i podríem dir esta algo descuidada.

Situada al costat del torrent i a sota de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs.

Cal destacar el conjunt d’arbres on esta ubicada, sobre tot dos Pins i una Pollancres, per les seves dimensions.

Un del Pins es amb una copa ven arrodonida i esvelt.

El segon, a prop de la Pollancre, es de tron recta i es bifurca en dos branques principals en forma de V.

Hi ha varies Pollancres però una destaca per la seva corpulència sobre les altres.

Un lloc tranquil per poder fer un àpat en les taules i bancs de fusta que disposa l’Àrea de Lleure Torre Mossèn Homs

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els Recs de les aigües del paratge de la Moixina tot passant pel mas Engracia d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina

i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.

També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.

Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.

Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia

L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.

Amb medidor de cabal

Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,

on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.

Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,

amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.

Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut  passa un rec.

Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts

abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.

Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/01/17/olot-ha-fet-itinerari-circular/957103.html

Dels nous projectes de recuperació d’aquest entorn natural, us passo aquest enllaç que en parla :

http://www.evgirona.cat/index.php/noticiari/ad/accio-moixina,295

Tota aquesta zona, forma part de les rutes turístiques de la ciutat  d’Olot i està protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Si no sou d’Olot, us invito a fer un tom per conèixer aquest paratge.

Us passo l’enllaç sobre imatges d’ocells d’aquest paratge :

La Moixina y +

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Que es una Dansa de Natura ?

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

La Informació : Dos veïns de Vallvidrera redescobreixen un pantà agrícola en Can Cuias a Vallvidrera en Collserola

Avui us presento dos articles

La noticia és va publicar i presentar per BTV en l’any 2014, al redescobrir-se un petit pantà, que és havia fet servir per us agrícola en la Finca de Can Cuias de Vallvidrera.

Panta Vallvidrera

De fet , a Collserola en trobem dos d’antics Pantans, el de Vallvidrera, que va servir per donar aigua a Sarrià i el de Can Borrell per us agrícola.

Pantà de can Borrell

Aquest seria un tercer pantà, totalment tapat per vegetació i terra.Us passo primer el redactat de prensa i despres el video-reportatge de BTV. :

“Actualitzat el 22.10.2014 a les 13:43 Cristina Geraldes / Montse Llorens

Fa temps, a més del pantà que avui dia encara existeix i que es va construir per abastir d’aigua Sarrià, n’hi havia un altre d’uns 50 metres de llargària que servia per regar els camps de la zona. Dos veïns de Vallvidrera han aconseguit localitzar-lo i deixar-lo parcialment al descobert.

Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.”

Ara, podeu veure i escoltar  el video-reportatge de BTV a :

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/22/dos-veins-de-vallvidrera-redescobreixen-un-panta-agricola-a-collserola/

En la Serra de Collserola  curiosament, i dintre del bosc, hi han guardades moltes histories… !

 Noticia extreta de Barcelona TV

Recopilació de la informació : Ramon Solé

URIAN Guies de Muntanya, començarà a realitzar activitats en el medi natural als llocs de Catalunya amb Fase 1 !!!

Avui us presento dos articles

Davant de la situació excepcional que estem vivint aquests últims mesos, les activitats d’URIAN Guies es van veure obligades a aturar-se el passat 14 de Març, en l’inici de l’estat d’alarma.

Aquests darrers mesos hem estat treballant per actualitzar i crear noves activitats, i alhora, adaptar-les als protocols de salut per prevenir la Covid-19, en les activitats a la natura (guiatges de muntanya, barranquisme, ornitologia…).

En el moment que s’entra a la Fase 1 del desconfinament, URIAN Guies pot començar a realitzar activitats en el medi natural, seguint uns estrictes protocols de seguretat per protegir la salut dels clients i dels guies. Per aquest motiu, hem creat uns protocols específics a les nostres activitats, seguint els oficials de l’estat, per poder-nos protegir durant la pràctica dels esports d’aventura i alhora, tornar a gaudir-los al màxim després d’aquests mesos d’aturada.

A continuació expliquem els protocols de les activitats d’URIAN: Barranquisme, Senderisme i Ornitologia, Enoturisme d’aventura i Casal d’Estiu d’hípica.

Us passo totes les dades sobre les actuacions davant la Covid -19, que porta a terme URIAN Guies de Muntanya :

https://www.urianguies.com/actuacions-davant-la-covid-19

Per a mes informació o inscripcions :

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

 

Recull de dades : Ramon Solé

Text de l’article i Imatges : Oriol-Ramon Solé

Copyright © Todos los derechos reservados.

Que es un Sender de Petit Recorregut (PR) ?

Avui us passo dos articles
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut,

és a dir, un sender senyalitzat, d’entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes.

Els PR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

A tot el món els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc.

Dues ratlles horitzontals de 15cm x 5cm, la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continuïtat del camí.

Dues ratlles formant una “X” indiquen que la direcció és equivocada.

Quatre franges paral·leles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.

Com està senyalitzat i on ?

Prioritàriament en cartells

i/o  petits pals de fusta.

També, i que no seria recomanable, però per manca de medis, es troben en qualsevol superfície que es pugui pintar, com un arbre, paret,

roca o pedra gran, una vorera de carrer…

em trobat que s’ha pintat en una farola i /o torre elèctrica…

En algun cas, coincideix el mateix camí amb un GR (senders de Gran Recorregut) o senders locals o d’un altre tipus,

Però en un moment concret cada camí pot dividir-se en direcció diferents per anar a llocs diferents.

Podem trobar en algun poble o ciutat, que esta ven senyalitzat elo els PR que hi ha en el seu municipi,

per medi d’un cartell o plafó.

Podeu accedir  al llistat de PR de Catalunya elaborat per la FEEC. – (FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA) en l’enllaç que us adjunto :

http://senders.feec.cat/senders-pr

Com veieu son molts els recorreguts de senders PR arreu de Catalunya.

Us passo en aquest enllaç, El Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada, elaborat per la Generalitat de Catalunya :

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

També podeu consultar els llibres sobre Senders de Petit Recorregut, que us donaran una exacta orientació pels llocs que passa, com camins, masies, fonts, ermites, etc, del recorregut seleccionat.

Com sempre, les recomanacions són les mateixes al fer un itinerari, calçat còmoda, portar àpats i beguda, un o dos bastons, motxilla adequada, gorra, maquina fotogràfica si us agrada fer fotos, i res de fer foc.

I a seguir …el PR !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé