Arxiu de l'autor: Rasola

Avui destaquem : La Font de les Costellades de Planoles

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles


Des de Ribes de Freser per la carretera N-260, trobareu una desviació a l’esquerra que us portarà a Planoles; una vegada al poble, us teniu que dirigir al carrer Andreu Yrla un bon lloc per deixar el vostre vehicle.Agafeu a l’esquerra  el carrer de la Font de la Serra, esta senyalitzada la Font per medi d’un cartell. En acabat el carrer teniu de baixar el camí amb escales que us portarà directament a la Font de la Serra, que us vaig presentar el passat  diumenge 21 de Juliol de 2019.En el cas d’avui, heu de baixar pel camí ample fins a la primera corba a la dreta on teniu l’accés un prat, on hi ha la Font de les Costellades i una àrea de pícnic.Us passo el bloc de som de pícnic, on podreu veure mes àmpliament aquesta Font i detall del pícnic :

http://somdepicnic.blogspot.com/2016/06/area-de-picnic-font-de-la-serra.html

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Per vacances, podeu anar a un poble que es tot un balneari, Ax-les-Termes a France

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge, us publico dos articles

Acs en occità o en francès Ax-les-Thermes, és un municipi del Departament de l’Arieja, a Occitània. Se situa als Pirineus, a la regió històrica coneguda com el País de Foix,  a pocs kilòmetres de la frontera amb Andorra.Les Muntanyes quan es època de pluja, els seu torrents i rieres van molt plenes d’aigua. Aquest bonic poblet de muntanya és conegut per les seves aigües termals.Ax-les-Thermes, disposa de l’antiga i coneguda la Bassa dels Lladres, és una piscina d’aigua calenta que surt a 77 °C, situada al centre de la població a cel obert i qui vulgui pot fer un bany.També, teniu dues Fonts mes d’aigua calenta, una d’elles dins d’una arcada d’obra.Cal dir que en bona part de tota la franja dels pirineus francesos, molts pobles disposen de fonts d’aigües termals, amb Balnearis i deus d’aigües públiques.Tot aquest conjunt, en fa recordar, al nostre poble de Catalunya de Caldes de Montbui, jo diria que Caldes ens ofereix un conjunt molt mes complert.I l’altre font, surt l’aigua de la boca d’un cap de lleó, i es de mes baixa graduació.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi Pinyer de la Font de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar el Pi Pinyer de la Font de can Draper, us cal sortir des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de Can Draper, un cop veieu la masia, veureu un cartell a la nostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,

baixareu fins el torrent, a pocs metres hi ha l’explanada de la font de can Draper, passada aquesta, i al marge del costat dret esta el Pi Pinyer de la Font de can Draper.

La font va ser objectar d’un article, aparegut el 29 de Març de 2019.Aquest Pi Pinyer, es molt alt, uns 40 metres i vent recta, donat que a l’estar situat dins del torrent, ha tingut que créixer per buscar la claror del sol.Està rodejat d’altres pins mes petits i alzines.A l’haver-se desembrossat de vegetació del torrent, encara es veu molt mes majestuós, està declarat com arbre d’interès local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

Publicat el per
Respon

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Que sabem de la Palmera ?

Publicat el per
Respon

Quan pensem amb una palmera, ens fem a la idea que es un arbre del desert, en els països europeus s’ha anat implantant en parcs, jardins i zones d’estiueig, per ser un dels arbres forts, que necessita poca aigua i resisteix la calor i sol.A l’antiguitat, La  palmera  és presenta com a símbol d’acollida  i  hospitalitat, així mateix com a triomf o victòria, alegria…també simbolitza el naixement del sol.

La palmera era un atribut dels màrtirs, per tant, també es presenta com a símbol d’immortalitat.

Us passo aquest enllaç on podreu conèixer, el nombre de diferents especies i generes de Palmeres en tot el mon :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arec%C3%A0cies

Des de temps remots i en l’actualitat el seu fruit al ser comestible, te una gran importància en la comercialització dels dàtils a tot el mon.

Es pot comprar les Palmeres en vivers, en diferents temanys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Moli de Vent de Can Dordal de Santa Perpetua de la Mogoda

Publicat el per
Respon

Can Dordal està situat en l’Avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer – 9, entre la benzinera de la Rambla , el centre de Salut i la riera de Caldes, en Santa Perpetua de la Mogoda.Es una antiga masia, però ara amb reformes realitzades en el seu moment, es una gran casa senyorial.Era important pels terrenys que tenia i els seus conreus, que encara avui es cultiva una part dins de la pròpia finca.Cal destacar la torre quadrada del antic Molí de Vent, que se ha volgut conservar casi com era antigament situada en un costat de la finca privada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cau de gats

Publicat el per
Respon

Tant en municipis grans com els mes petits, podem veure nombrosos gats lliures, per carrers, parcs o jardins, en cases o industries abandonades, terrenys oberts…Son el gats que no tenen un lloc o família on viure d’acollida i ser cuidats.La seva preocupació es l‘alimentació diària…En molts llocs, alguna gent de la zona o barri on viuen, tenen cura d’ells, posant menjar, aportant llocs on dormir, on guarir-se si plou i si tenen cries,molta es la imaginació de la gent posant tot tipus de materials per fer un lloc on viure els gats, com petits armaris, bidons, caixons, caixes, sofàs, i així podríem fer una llarga llista…En general son llocs o espais poc freqüentats per la gent, i així els gats viuen mes tranquils.Formen colònies de gats que defenen el territori en cas d’aparèixer un altre gat.Alguns ajuntaments, fan campanyes per l’adopció de gats ( i gossos), però són difícils que acceptin estar tancats en una casa o pis, donat que esta habituats a ser lliures i no s’enferien de la gent,per fer axó cal que sigui una cria jove per acostumar-se.Una altre acció del ajuntament es declinar al veterinaris locals, invertint un pressupost en procedir a esterilitzar-los, al cap d’uns dies, deixar-los en llibertat de nou i així, no hi generaran mes cries.

Captura d’un gat per l’esterilització

Recordeu : és important l’adopció, no abandonar-los i esterilitzar-los, això veurem menys gats vivint en llibertat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Protecció a arbres urbans en parcs o jardins i carrers

Publicat el per
Respon

Objectiu dels municipis es resguardar i protegir alguns arbres urbans, algunes vegades estan exposats a les agressions com brutícies, líquids nocius, gravats a l’escorça noms o dibuixos, cops dels vehicles, … podríem enumerar una llarga llista.Avui us presento com s’ha portat a terme la protecció dels arbres en quatre municipis :

  • Cardedeu

Veiem que s’ha reguardat aquest arbust amb una protecció metàl·lica.

  • Sant Cugat del Vallès

Aquest destacable Xiprer, amb una base i armadura metàl·lica decorativa, situat front el Monestir.

  • Granollers

En un dels estrets carrers del centre d’aquesta vila, i per protegir els joves arbres, dels cop que podrien rebre per part de vehicles, un protector metàl·lics, pintats de verd.

  • Ripollet

En un jardí del  centre d’aquesta població, han protegit els arbres, amb un ballat de fusta i a colors, que agafa casi tot el tronc.Pot ser que no caldria fer tots aquests sistemes, si la gent es comportes cívicament.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Magí de Barberà del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, avui us presento dos articles

Ahir dissabte us comentava el conjunt d’arbres destacats de la Font de can Magí.Avui us presento, La Font de can Magí, que està situada en l’angle esquerd  i en la part superior del polígon industrial coneguda pel Moli d’en Planes i a sota de l’avinguda del Castell de Barberà de Barberà del Vallès.Es una zona de bosc entre industries i el riu Ripoll en terrenys del Castell de Barberà,avanç d’arribar a la primera nau, un camí puja des de la vora esquerra del riu Ripoll, i que us portarà directament a la font.També, des de l’avinguda del Castell de Barberà, podeu accedir-hi, on si aneu motoritzat, us caldrà deixar el vostre vehicle en la zona d’aparcament.En la restauració feta per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, van habilitar l’antiga bassa – safareig, per posar en el desguàs un tub de ferro, on surt l’aigua, mes o menys abundant segons les pluges.Per tant, no cal dir que l’aigua que surt no és potable.Trobareu alguna passera de fusta amb baranes, per salvar algun desnivell.Es un lloc molt freqüentat per excursionistes, senderistes i ciclistes.Que permet fer un descans i/o fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé