Arxiu de l'autor: Rasola

Les Curiositats de l’entorn – 30 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Montgat, hem trobat formigues gegant, tranquils sols estan pintades.
  • Mireu com van fer per que nos es caigués aquest pal de telèfons, està lligat a una branca d’un plàtan, a Sant Martí de Centelles.
  • A Granollers per donar un aire de natura, van posar testos gegants a tot color, en un pont que passa el riu Congost per sota, axó si,  amb plantes diverses.
  • Quina bústia mes antiga, per les cartes d’una casa antiga, de la part antiga del poble de Santa Maria de Palautordera.
  • Unes escales de fusta per accedir còmodament… però no hi ha on seguir, el camí es va enfonsar… es a Barberà del Vallès.
  • Fins i tot ho teniu fotut els fumadors que aneu o esteu a Cànoves, en la zona esportiva i parc infantil, és lliure de fum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Sofre de Llívia

Publicat el per
Respon

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera.  A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .El camí fa un revol al voltant  de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor  d’ous podrits i sabor característic.L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Parc Fluvial del riu Ripoll, el Bosc de la Verneda de Barberà del Vallès

Publicat el per
Respon

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

El riu Ripoll compta al llarg del seu curs pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, o pel exemple a Barberà del Vallès, d’espais als seus marges destinats al pas de vianants i ciclistes i amb llocs d’estada.Alguns trams dels marges de la llera estan urbanitzats i/o acullen activitats industrials.El projecte d’ampliació de la zona de passeig i del que ja gaudeix la ciutadania, s’ha basat principalment en adequar les amplades dels camins a la seva funcionalitat, obtenint unes millors condicions de seguretat vial, per els vianants i ciclistes.Hi ha un lloc, conegut com el Bosc de la Verneda, que està situat al final del carrer Monturiol, on teniu que passar per una amplia zona industrial de Barberà del Vallès.Una vegada que passeu el Tanatori Municipal, el carrer fa una baixada, i us cal en la primera corba deixar-lo per seguir per un camí ample de terra que surt per l’esquerra,i que us entra al Bosc de la Verneda.Aquest petit bosc, esta format bàsicament per alzines i pins, amb matolls de diferents especies vegetals.El camí va perdent nivell, fins arribar a la cota baixa, front els horts municipals.Si aneu amb vehicle millor deixeu-lo en la zona que està paral·lela al riu Ripoll.Unes cadenes, no permeten accedir amb vehicles a motor, per dins del Bosc de la Verneda.En aquets espai natural, disposa de varies taules i bancs de fusta, per fer un àpat, papereres i contenidors,fins i tot per deixar les bicicletes, tot aquest material es fet de fusta per ser mes respectuós amb el medi ambient.El Bosc de la Verneda, és un espai natural, que esta molt cuidat i la major part del dia disposa d’ombra dels arbres o llocs per gaudir del sol.Cal dir que no es pot fer foc en el bosc de la Verneda, en cap època de l’any i no disposa de barbacoes.Si aneu a aquests Bosc, tindre cura en deixar-lo net i ser respectuós amb la natura,Des d’aquest punt podeu fer varis recorreguts que ja us he descrit en altres articles del municipi de Barberà del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus Blanc del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Per poder contemplar aquest destacable Eucaliptus Blanc, teniu d’entrar per l’antiga portalada principal al recinte del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona.Cal seguir el vell camí de la finca que porta a l’edifici, des de lluny veurem com surt i destaca sobre altres arbres,en la segona corba i al tocar la paret d’una casa, esta aquest Eucaliptus.Aquest Eucaliptus Blanc, disposa d’ un tronc gruixut i gros, amb nombroses branques sempre plenes de fulles, que s’alcen cap a munt.Està classificat i considerat com Arbres d’interès local, per l’ajuntament de Barcelona.Aquest tros de camí, n’hi havien d’altres, encara podem veure un segon, no tant gros el seu tronc, però si molt esvelt.al seus peus, i a la llera del camí, un de tallat i totalment sec.I si mireu a la vostra dreta, també esta un totalment de sec però encara arrelat al terra.Podeu aprofitar de fer un tom per aquest  Parc, que es de gran importància d’extensió i te recons molts bonics i interessant per tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Vàrem parlar en el seu moment del important bosc de Pins de Torre Marimon; avui ho farem dels Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans.Com podem veure en la postal antiga, ja des de fa dècades, és una zona amb Pins grans.Pràcticament tots els Pins son Pinyers, estan disseminats per el costat de les dues ribes de la riera de caldes,alguns d’ells agrupats amb una petita colònia de 7 o 15 pins,d’altres de solitaris, però tots son grans, esvelts i es destacant sobre altres arbres.També, alguns d’ells, estan dins dels terrenys que fa anys, al construir els xalets en les afores de  Palau – solità i Plegamans, van quedar en les seves propietats.El mateix passa amb els Plàtans, trobem a la llarg de la riba de la riera de Caldes,  al pas per Palau – solità i Plegamans,nombrosos i molt destacables amb corpulència i alçada.En algun cas, s’ha aprofitat aquest antics arbres per preservar-los formant petit jardins municipals.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un Hort diferent : L’Hort a l’estiu

Publicat el per
Respon

A l’Hort a l’estiu, en aquesta època, també dona moltes varietats de verdures, conreada la terra adequadament, sols  cal tenir cura de que teniu moltes hores de sol, altes temperatures i poca pluja, factors a tenir clars de com actuar.Cal condicionar el reg, és millor fer-ho a primera hora del dia, quan la terra i les plantes s’han refredat del dia anterior.A poder ser col•loqueu un sistema de reg gota a gota amb programador, estalviareu aigua i no cal estar present a primera hora del matí.En primer lloc, cal recollir les verdures que haguéssiu sembrat durant la primavera i preparar la terra per l’estiu.Els mesos de juliol i agost, és pot sembrar i plantar bledes, escaroles, mongetes;  és el moment de plantar bròquils, cols i pastanagues i de sembrar espinacs, naps, i, ja a final del mes d’agost, raves.Pot ser aquests mesos  tingueu una bona collita.Al setembre, seria temps per recollir melons, cols i enciams, a banda de les altres varietats típiques de l’estiu, com mongetes, pastanagues, pebrots i pèsols.Pel que fa a les fruites, teniu una gran varietat, com peres, préssecs, síndries, prunes, fruita seca, com les avellanes, i sobretot de figues i el primer raïm.Compte amb el reg, en cas que no faci tanta calor i tingueu algunes pluges, haureu de reduir quantitats d’aigua per evitar que es formin tolls molt perjudicials per a moltes varietats de verdures.Apa, que tingueu una bona collita !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Poblenou de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Parc del Poblenou, està situat al final de la Vila Olímpica, en l’ Avinguda Litoral, 59-71de Barcelona, entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.Està situat al final del barri, és una gran pineda, i cap al mar un espai ple de dunes, que eviten els efectes del vent de llevant.És un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja.Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra.En aquesta zona hi destaca un llac i una gran esplanada que permet practicar-hi esport.Tot plegat està situat al principi d’una franja pavimentada llarga que ressegueix el parc de punta a punta.Hi domina el pi pinyer , també en la zona del passeig exterior, els àlbers, amb tanques vegetals fetes, moltes d’elles, amb bambú, de troana. Al parc també hi ha eucaliptus, i altres espècies aromàtiques.Com tots els parcs, disposa de fonts d’aigua, molts seients i zona de Bar i jocs infantils.Prop del llac hi ha pins blancs i algun garrofer  i a prop de les dunes hi ha palmeres datileres.Molta es la gent que passeja, corra, va amb bicicleta, pren el sol, fa ioga… in parc planer i apte per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Figaró i Montmany, un poble que comparteix la seva Natura

Publicat el per
Respon

Figaró i Montmany, està situat al Vallès Oriental només Aiguafreda i Tagamanent són més al nord. Al sud-est limita també amb Cànoves i Samalús, al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l’Ametlla del Vallès, a ponent, amb Bigues i Riells i al nord-oest, amb Sant Quirze Safaja.Formen part del municipi les valls de Sant Cristòfol de Monteugues on s’hi troba edificada l’ermita romànica d’aquest nom, i la vall de la riera de Vallcàrcara (Vallcarquera), on podem trobar l’antiga ermita ròmanica de Sant Pere de Vallcàrcara.Al poble encara podem trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria (del segle XII), el modernista edifici de l’hotel Congost (segle XX), el castell del Rubinat (XIX) o l’esglèsia de Sant Rafael (segle XIX), entre molts altres.Hi ha tres itineraris clars, els de la riera, els arbres i les fonts i que ja us vaig fer diferents articles sobre ells.Figaró i Montmany, podreu gaudir de la natura i els llocs descrits,fent rutes i itineraris, molts d’ells aptes per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Figaró i Montmany i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.Era un molí de vent  per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner,  que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.El molí de vent  tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar  el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada  es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :

https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/terrassa-conserva-un-vell-moli-de-vent-que-permetia-extreure-aigua

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Font de la Plaça de la Creu a Terrassa

Publicat el per
Respon

En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça,  coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé