Arxiu de l'autor: Rasola

Llibre destacat : Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona

Publicat el per
Respon

Dades generals :

Autor : Riutort, Josep Maria.

Barcelona : Librería Millá,

Any :1946.

88 p. (Monografías históricas de Barcelona; 16).

Imatge de la coberta: https://pics.librarything.com/picsizes/ea/25/ea251f171e18f9f59675a776b67444341587343.jpg

 COMENTARI sobre aquest antic llibre :

Barcelona és una ciutat privilegiada per la geografia. Gaudeix d’un clima mediterrani atemperat, amb unes variacions estacionals quasi sempre suportables, és a prop del mar i de la muntanya, i l’abundància d’aigua potable que hi ha al seu voltant fan de la capital de Catalunya un lloc immillorable per viure-hi. De fet, des de l’antigor, el pla de Barcelona ha estat habitada per pobles diversos.

L’aigua, element imprescindible per a la supervivència, és un altre al·licient que fa de Barcelona un lloc estupend, ja que hi és abundant, gràcies a múltiples fonts naturals situades tant a l’extensa serra de Collserola, com a la muntanya de Montjuïc. I també en els diversos rius i rieres que solquen o solcaven el territori barceloní.

Els afeccionats a la geo hidrofília podem documentar-nos sobre les fonts de Barcelona i el seu voltant gràcies a una vintena de monografies publicades des de principi de segle XX fins a l’actualitat.

https://cat.librarything.com/catalog/apons&tag=Barcelon%25C3%25A8s

Avui ressenyarem un d’aquests llibres, que va ser publicat per la malaguanyada Llibreria Millà el 1946.

Es tracta d’una guia d’intenció exhaustiva de les fonts que es troben a Barcelona, tant dins del casc urbà com als camps i serres que envolten la ciutat. En total inclou informació de més de 130 fonts, tant desaparegudes (33) com actuals: de dins de la ciutat (47) i també de Montjuïch(11) i de Collserola (43). Però, abans d’entrar en la descripció de les fonts, el llibre dedica dos capítols preliminars (32 p.) a tractar sobre la història de l’abastament de l’aigua a la ciutat i sobre l’ús que es feia de l’aigua en temps passats, tant per rentar roba com per prendre banys o altres.

L’explicació sobre cada font no és molt extensa (al voltant de set línies de text) i amb una descripció que destaca els aspectes més rellevants o característics de cada cas, sense ser gaire sistemàtica. No s’aporten detalls gaire concrets per trobar-les sobre el terreny: no hi ha cartografia ni esquemes per localitzar cada font. Algunes fotografies i reproduccions de gravats o quadres (en blanc i negre) il·lustren el text. No conté bibliografia ni cap índex analític que permeti trobar ràpidament una font determinada.

En conclusió, hem de ser conscients que estem parlant d’un llibre que té més de 70 anys de vida i que ens evoca una realitat ja passada, però molt simpàtic i amè de llegir. A més, una bona colla de les fonts esmentades encara existeixen en l’actualitat.

 

 

Comentari : Amadeu Pons i Serra

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Col·laborador del Blog

Font urbana del carrer del Cardaire de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font urbana del  carrer del Cardaire, esta situada on fa una mica de placeta en aquest mateix carrer.És d’aigua de xarxa pública municipal.L’aigua surt d’un tub situat en una arcada, per les dues bandes, tot prenen un polsador, i cau a una pica molt gran, l’estructura es moderna i en un costat hi ha un banc de fusta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Llívia

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, us presento dos articles avui.

El passat diumenge us vaig destacar la Font del Sofre de Llívia, avui serà la Font del Ferro també de Llívia.Per anar-hi us cal seguir com si fóreu a la Font de Sofre segons la descripció de la setmana passada, a partir d’aquí, seguiu el camí durant uns15 minuts fins un rètol al costat del camí, us cal prendrà a l’esquerra un camí marcat entre un bosc de pinsi als poc metres estareu al costat del que queda d’un pont amb el nom del Carrasut , que és de finals del s. XIX.Cal continuar uns metres pel mateix camí que fa una certa pujada i arribeu a La Font del Ferro, situada  a peu del camí a mà esquerra.La Font del Ferro és sempre de poca aigua i deixa el típic rastre a terra de color ataronjat fosc, que va a parar al Torrent del Tudó.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix Ramon Badia

Parc en les rodalies del riu Mogent al pas per la Roca del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, us presento dos articles avui

Aquest Parc és situat en les rodalies del riu Mogent amb la carretera C-1415c, la urbanització de can Borrell i la zona industrial que tocant als carrers Roquerols i Mogent a La Roca del Vallès.De fet es una zona verda pràcticament natural que es a les dues lleres del riu Mogent al pas com diem, per la Roca del Vallès.Amb arbres propis de ribera del riu,i altres situats mes allunyats com a pins, alzines, chops, desmais…Hi ha un parc infantil al carrer Matagalls, dins del desenvolupament del pla parcial de Can Borrell.També és disposa de petanca pels mes grans, a prop del centre comercial Caprabo.Hi ha un pont o passera amb el nom de can Colet,  per anar còmodament d’un canto a l’altre del riu,és sols per a la gent a peu i per bicicletes.Es pot anar des del Parc pel camí que voreja el riu Mogent, també podeu contemplar arbres molt destacats per la seva alçadai corpulència, a demes de conreus de temporada.És un camí que us pot aproximar a Vilanova del Vallès i altres pobles amb una diversitat d’itineraris per la zona.Si el dia es solejat i el riu Mogent va ple d’aigua, tindreu molts motius per fotografiar en qualsevol època del any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Pi de Can Plandolit de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

Aquest magnífic Pi, està situat en la propietat de la masia de can Plandolit en el municipi de l’Ametlla del Vallès, és molt fàcil d’endevinar quin es…,és el mes esvelt de tota la zona,i esta entre al costat de la riera i el camp de llaurar.Es un Pi alt i vell, en alguna part de la seva copa, te  mancança de les seves branques, caigudes probablement, per causa d’una tempesta de vent o pluja…Des del pontet que creua la riera i el camí que porta a la masia, surt un camí paral·lel a la citada riera,cal seguir-lo fins que veiem a la dreta aquest majestuós Pi.Es com un vigilant de l’extensió de la finca, que vigila el permanentment aquesta propietat.Per arribar a aquest paratge, es pot fer per diferents camins de terra que hi ha des del municipi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els quatre pins de la Zona Esportiva Municipal Maria Reverter a Barberà del Vallès

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte un presento dos articles sobre : Arbres

En aquest espai setmanal del dissabte, us faig articles d’arbres destacats en els municipis de Catalunya , que estant en el bosc, en la via publica, en carrers, jardins o parcs.Avui us presento a Els quatre pins de la Zona Esportiva Municipal Maria Reverter a Barberà del Vallès, que estant dins de les instal·lacions esportives exteriors,  i que realment destacant perquè, son els 4 Pins amb un tronc gruixut, i amb una salut magnifica.La Zona Esportiva Municipal Maria Reverter , te l’entrada pel carrer de Maria Reverter, 80 i d’instal·lació fa cantonada amb la Ronda de Santa Maria, 203 de Barberà del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases

Publicat el per
Respon

Avui dia 15 d’Agost, que millor d’anar a un paratge fresc tot l’any….?Si esteu  o aneu aquest estiu pel municipi de Setcases, podeu conèixer una font que poca gent o sols els pescadors d’aquest municipi coneix, La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases.Per anar-hi, és molt fàcil, una vegada a Setcases, cal seguir la carretera direcció a Vallter 2000 per la carretera de Camí d’Ull de Ter, C-771.Abans d’arribar al trencall que us portaria Espìnavell, us teniu que fitxar que a ma esquerra hi ha una passera que creua el riu Ter, en el altre costat i a traves d’unes escales us pujarà al Refugi de Pescador i al seu costat hi ha la Font.Tant el Refugi com la seva Font, que esta darrera seu i a un costat units per un gran banc, son fets de rocs extrets de la llera del riu Ter.Aquesta font esta el seu broc situat dins d’una cavitat, i en cada costat un llarg banc de pedra.En cas que trobeu pescadors per aquesta zona del riu, cal tenir cura de ser el mes silenciós possible.La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases, és un espai tranquil que es fa sentir la natura quer l’envolta.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Nou camí peatonal i de bicicleta de can Draper a can Diví de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Ametlla del Vallès, disposa d’un camí asfaltat que porta a varies urbanitzacions,  i a can Daví.El nou camí peatonal i de bicicleta, s’inicia des del carrer Sector Can Draper fins front l’antiga masia, on canvia pel nom de Camí Ral.Podrem veure si ens fitxem, en la fondalada de la riera, on hi ha la Font de can Draper i el seu gran i allargat Pi.El camí va paral-lel a camí real, on deixarem a la dreta l’entrada a la deixalleria Municipal, punt on hi ha que anar amb cura per que es entrada i sortida de vehicles.Tenim bones vistes del paisatge, amb camps de can Draper i la urbanització al fons.És un camí de seguretat no te massa mes que protegir a la gent que l’utilitza, i és de pocs mes de dos kilòmetres el seu recorregut i enllaça amb altres rutes o camins forestals i/o rurals del municipi.Una alternativa és anar per el fons del torrent de can Daví, que en l’actualitat esta net de vegetació i matolls.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el per
Respon

Des de Castellar del Vallès o Sabadell,  podeu accedir al camí que porta a l’ermita de Tagores, allí passareu per davant l’entrada a la ermita i masia, i fareu un tom rodejant la finca i passant per una cisterna d’extinció d’incendis forestals.El camí es bo i ample, us recomanem que aneu a peu.En uns 400 metres el camí arriba a una amplia explanada, allí teniu de seguir per un camí que trobareu a la vostra dreta que es estret i de mal passar.  ( no agafeu el camí de l’esquerra que baixa al riu Tort i no porta en lloc mes)Cal vigilar de no caure, degut que esta en molt mal estat,a uns 30 metres i a l’esquerra veureu un pal que us indica que esteu a la Font de la Torre de Canonge i altres itineraris.Mig tapada per la vegetació trobareu la bassa i el tub on sortia aigua i omplia la citada bassa.Molts anys en rere, era molt abundant, era ple de petits horts per les rodalies  i a les lleres del riu, com que el riu a penes baixa aigua o bona part de l’any es nul·la, aquests horts han sigut abandonats.Podeu seguir el camí, amb dificultat per la vegetació que hi ha en aquest tros, arribareu en pocs metres a la llera del riu Tort i si podeu seguir us portaria fins la seva desembocadura al riu Ripoll i a Sabadell.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé