Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
Can Cabanyes està situada en la Rambla de Sant Joan, núm. 59-77, de Badalona.
Actualment, Can Cabanyes és propietat de l’Ajuntament, i s’utilitza com a Centre Cívic i és també, seu del Districte 2.
En la seva porta principal d’aquesta finca, s’alça un magnífic i alt Lledoner, és com el guardià de l’antiga propietat
Text i Fotografies : Ramon Solé
Un Hort vertical es pot instal·lar-se quan es te poc lloc d’espai, sigui penjar ho a una paret o amb sacs col·locats amb palets.
Es una forma senzilla, ecològica i rapida per poder tenir un Hort a casa, en una escola , en un centre de gent gran…
Fa uns anys Mollet del Vallès, va portar aquest programa a desenvolupar-ho, en els terrenys d’una antiga masia, can Borrell, en al costat de l’edifici, forma part del parc de Can Borrell.
A tingut un total èxit tal com podem veure amb les fotografies que us ajunto i amb explicacions que es troba en el mateix Hort Vertical :
Us passo informació pas a pas de com es va portar a terme aquest projecta :
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.
La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.
La Font de Sant Roc era una antiga font amb doble bassa,
Arxiu Rasola – any 1994
feta de maçoneria de pedra de forma rectangular que queda dividida per un petit muret en dos parts formant dues basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.
Arxiu Rasola – any 1994
Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…
Arxiu Rasola – any 1994
Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :
La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé
Fotografies antigues : Arxiu Rasola
Front mateix de l’entrada principal a l’església de Sant Julià de Lliça d’Amunt,
hi trobareu un antic jardí, molt freqüentat per la gent Lliça.
A pesar que és un reduït espai, te una diversitat d’arbres.
Cal baixar unes escales, i és pot entrar a traves d’una antiga portalada.
Hi ha diversos seients de pedra,
i una no massa gran glorieta metàl·lica.
És un lloc molt tranquil per passar-hi una estona i lloc idíl·lic per fer fotografies una vegada casats els nuvis…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’antiga Font de can Garrell, està situada en la cruïlla del carrer Creus i del carrer de can Bosc de Sant Feliu de Codines.
Esta en el mur d’una finca, al costat de la portalada d’accés. L’estructura de la Font, feta tota ella de totxanes.
L’aixeta es de polsador i actualment l’aigua es de xarxa. La pica és semi circular i és d’obra nova.
Un passo una fotografia de finals dels anys 80 del segle passat, de la Font de can Gatell.
Fotografia Arxiu Rasola, finals anys 80 del segle XX
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia antiga : Arxiu Rasola
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :
Si aproximem la imatge veiem que es un carrer pintat a Canovelles.
vigileu si us trobeu per Granollers.
Tranquils sols es una decoració, a Mollet del Vallès.
és al Parc Puig de les Forques de Granollers.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
Per anar a La Font Faja, també coneguda per La Font de la Mare de Déu de Font Faja, us caldrà que aneu al quilomètric 2 de la carretera GI-524 que porta d’Olot a Santa Pau, allí és on surt la carretera GIV-5241 que cal seguir, a uns de 2,5 quilòmetres trobareu el desviament a l’esquerra que porta a l’església de Santa Maria de Batet.
Us cal seguir quilòmetre i mig més, deixareu a la dreta el Santuari de la Trinitat i a uns metres mes enllà la Font de la Trinitat (Que ja us vaig presentar el diumenge passat).
A l’altra banda de la carretera hi ha un pal informatiu assenyalant-vos el camí a prendre per anar a La Font Faja, també està assenyalat amb franges de color groc, i que us portarà directament a la Font.
És una Font de cisterna, antigament estava la sortida de l’aigua dins de la cavitat de l’estructura, encara conserva a cada costat els seients de pedra.
Ara fa funcions com si fora una capella, amb la imatge de ciment en relleu de la Mare de Déu de Font Faja, que va ser obra d’en Joan Roqué Cargol.
També, podeu llegir els goigs de la Mare de Déu de Font Faja, escrit en un paper enfundat amb plàstic.
Actualment l’abundant aigua que sempre disposa aquesta Font, surt a uns metres de la vella construcció,
cau a una pica, hi ha gravada la data de restauració de 1990, on diu que és centenària,
d’aquí l’aigua va a parar a un abeurador per animals.
Us passo un enllaç del blog de mn. Josep Maria que podeu consultar mes dades sobre aquesta Font i de la Mare de Déu de Font Faja:
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font-faja.html
Es un lloc tranquil, silenciós, bonic per la seva vegetació quer l’envolta, val molt la pena fer un àpat en la Font Faja.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador / Col·laboradora del Blog
Avui com cada diumenge us presento dos articles
El Parc Puig de les Forques, esta situat entre el carrer de Joan Lluís Vives, el carrer de l’Olivar, carrer de de Carles Riba i la carretera C-251, coneguda com carretera a Cardedeu.
La porta d’entrada al Parc esta front de l’edifici dels Mossos d’Esquadra de Granollers.
El Parc Puig de les Forques està situat a la Serra de Llevant, en el límit entre el barri de la Font Verda i el polígon industrial, botigues diverses i d’oci del Ramassar
Per aquest nom del Ramassar, també és coneix el parc de forma popular per la gent del Barri.
Situat en una petita elevació que permet veure a 360º unes magnifiques vistes de la ciutat de Granollers, les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la mes propera, La Serralada de Marina.
Aquest Parc te una extensió d’uns 30.000 m2.
Les seves principals característiques són l’esplanada central de paviment tou, l’amfiteatre de prat amb grans vistes.
L’accés es apte per tothom, a pesar que hi hagi escales per pujar directament a la part mes alta,
disposa l’alternativa per tot el parc d’un ampli camí sense obstacles.
Hi ha zona amb jocs infantils, fonts d’aigua de xarxa, i diversitat de bancs.
La vegetació es molt variada i cal dir que els arbres són joves i plantats fa pocs anys.
En un dels extrems hi ha el Cementeri i l’edifici de l’Escola oficial d’idiomes del Vallès Oriental.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
El Pi pinyoner del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès, esta molt amagat per la vegetació existent en aquest bosquet.
Per localitzar-lo, us cal seguir el camí que surt de l’Ametlla del Vallès, direcció a can Draper i segui direcció a la urbanització de can Daví.
Cal entrar al bosc de l’esquerra d’aquesta carretera abans d’arribar a la cruïlla, que porta al Pou de Glaç de can Draper (esquerra) i can Daví i altres direccions( dreta).
Casí per intuïció deixeu el camí d’aquest bosc brut de vegetació i per medi d’un corriol molt tapat arribareu a aquest majestuós arbres d’interès local.
La resta d’arbres son petit d’alçada en vers al Pi, però axó també ens fa difícil poder fer les fotografies del Pi complert, llàstima.
El Pi pinyoner del Sot d’en Torres, te una alçada d’un 25 metres,
i uns 95 de diàmetre del tronc.
També teniu la possibilitat que des del Pou de glaç, aneu per darrera i busqueu la manera d’arribar-hi, tot superant el Sot d’en Torres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.
Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.
D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.
De fet, la comarca de La Selva, era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.
Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.
Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.
Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.
Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.
Quantes histories ens podria explicar?…
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 