La Font de la Parroquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús de Barcelona

Aquesta Església Parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, esta situada la seva entrada principal, en la Via Augusta, 68-72 de Barcelona.En el costat lateral hi ha el carrer de Sant Marc, en el numero 42, hi trobareu una de les entrades als annex de la parròquia, on fa com un pati, allí en un costat esta la font amb un bonic mosaic.En la paret d’en front de l’entrada, també hi ha un mosaic molt mes gran, amb la Verge i l’infant, rodejat de plantes.Veiem una vegada mes que la font i l’aigua son presents en llocs religiosos, com en el cas d’avui en ple centre de Barcelona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre recomanat : GUIA RUTA DEL TER (+ 5 MAPES 1:75.000) – SEGUINT EL CURS DEL RIU

Fitxa Técnica :

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any d’edició: 2009

Matèria : GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-8090-338-7

EAN: 9788480903387

Pagines: 226

Enquadernació: GUIA + MAPES

Col·lecció: TRAVESSES / TRAVESIAS

Idioma:  CATALA

Preu : 24,99 €

Comentari sobre la Guia :

La Ruta del Ter és un itinerari senderista i cicloturístic senyalitzat, que ressegueix el curs del riu Ter, de 208 km de longitud, des del seu naixement als Pirineus fins a la seva desembocadura a la Mediterrània. La ruta que travessa cinc comarques de Catalunya (Ripollès, Osona, Gironès, Selva i Baix Empordà), us convida a recórrer el riu amb tots els sentits i a descobrir un territori d’una gran bellesa paisatgística i amb un ric patrimoni històric, cultural i natural.

La guia inclou:

-Ruta senderista: Fitxes tècniques, perfils i descripció de les etapes.

-Ruta cicloturística: Fitxes tècniques, perfils, descripció de les etapes i llibre de ruta.

-Rutes temàtiques: Ruta del patrimoni -cultural fluvial, patrimoni natural, inundacions històriques i literària.

-Descripció dels pobles per on passa la ruta

-Mapes: 5 mapes a escala 1:75.000

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Castellet en Castellet del Municipi de Tremp

La Font de Castellet, esta entre Sapeira i Espluga de Serra, i abans del trencall que porta a Castellet, situada la Font al costat mateix del camí.Aquests petits pobles i altres, estan actualment integrats dins del municipi de Tremp.La Font de Castellet, esta en un paratge envoltat de muntanyes molt boniques, com el Puig o Pui de Lleràs, la Serra de Castellet, Roca Mosquera, i diversos colls que invitant a fer excursions.La Font, va ser construïda amb pedres tallades molt iguals, i l’aigua surt d’un tub que cau a una pica alçada del terra i és rectangular.A pocs metres a l’altre costat del camí hi ha un abeurador de tres compartiments.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres : El Plàtan de Can Colomer de Canovelles

Aquest destacable plàtan, esta al costat de la masia de Canovelles.De fet, son dos plàtans que hi ha i de lluny sembla un conjunt d’un sol.Per arribar-hi podeu anar a la part antiga de la població de Canovelles i allí baixar fins la Font de can Duran, hi seguir fins arribar a la urbanització; a les hores us caldrà trencar per una pista de terra, que va paral·lela als primers xalets, us cal continuar, fins arribar a l’antiga masia de can Colomer.Els plàtans estan en un lateral de la casa a tocar per on passa l’antic camí de terra, ven segur la masia es molt mes antiga que els notables plàtans.Com que la masia des de fa uns anys esta tancada, no hi ha qui els cuidi, per això fa anys que no es tallant les branques, que han crescut cap a dalt formant una copa allargada.Aquests dos plàtans presentant un òptim estat de salut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El petit espai de microclima en can Monich de Granollers

Microclima es pot referir-se a una superfície d’una gran extensió o de pocs metres quadrats, com el cas que avui us presento.Esta situat al costat de les casetes de can Monich i front la residencia d’avis de can Monich de Granollers, mes concretament entre el carrer  Primer Marquès de les Franqueses, 147, el carrer de la Ferreria i els jardí del carrer Carbonell.Es un lloc on la riera de Carbonell, obté aigua cristal·lina i abundant d’un punt front can Monich (Residencia),que a la llarg del seu curs, aportarà la seva aigua, al nou Parc del Lledoner, i la sobrant al riu congost.En aquest petit espai de microclima de can Monich, podem descobrir, ocells, ànecs, nombrosos insectes, papallones quan es el temps, tindríem d’incloure que pot sorgir puntualment alguna rateta…entre altres.menys que la resta de la barriada.En aquest tram de la riera, la vegetació es diversa i tupida, tenint en conta el poc espai que ocupa.Al seu costat dret del sentit de la riera, hi ha un petit parc amb arbres joves, bancs i una font, lloc poc freqüentat, sobre tot a l’estiu,que dona molt de sol i poca ombra els arbres, que contrasta amb la frondositat de la riera de Carbonell en aquest lloc.Des del blog, espero que es conservi aquest petit microclima, situat en el barri del Lledoner de la ciutat de Granollers.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

Poema : ROMANCE DEL PRISIONERO ( la calor)

Que por mayo era, por mayo,

cuando hace la calor,

cuando los trigos encañan

y están los campos en flor,

cuando canta la calandria

y responde el ruiseñor,

cuando los enamorados

van a servir al amor;

sino yo, triste, cuitado,

que vivo en esta prisión;que ni sé cuándo es de día

ni cuándo las noches son,

sino por una avecilla

que me cantaba el albor.

Matómela un ballestero;

de le Dios mal galardón.

 

Autor : Anónimo

 

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé

Les Fonts urbanes de Premia de Dalt

Us passo les fonts urbanes mes destacables de Premia de Dalt :

 

  • Font de la Plaça de la Vila
  • Font del carrer de la Cisa
  • Font del Mercat
  • Font dels Avis
  • Font de del Santuari de La Cisa ( Fora del cas urbà)

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé

Els secrets de l’Alzina

L’alzina és un dels arbres més venerats per les religions antigues, juntament amb el roure.L’alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l’antiguitat :consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava.Segons diverses tradicions, la clava d’Hèrcules era de fusta d‘alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist, i Abraham rep les revelacions de Jehovà a prop d’una alzina.Des de sempre a l’alzina se li ha atribuït un poder de protecció i de proporcionar energia als que estan a prop seu, d’aquí alguns rituals en llocs on hi ha alzinars o amb objectes fets d’alzina.L’alzina és l’arbre que simbolitza la fortalesa, donat que la seva fusta és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria per fer eines agrícoles, rodes de carro, etc.També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons (bastoners) precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.

 

Recull de dades de diversos texts i Wiquipèdia

Adaptació al Text de l’article i Fotografies : Ramon Solé