Arxiu de l'autor: Rasola

La Resclosa de la Colònia Sedó o del Molí de can Broquetes

Publicat el per
Respon

La Colònia Sedó, la va posar en marxa l’any 1850 Miquel Puig, aprofitant el salt d’aigua de la resclosa d’un antic molí fariner conegut com Can Broquetes, en els anys va quedar insuficient quan es va ampliar la fàbrica tèxtil.Actualment encara es poden reconèixer : les naus dedicades a la filatura, les teulades amb volta catalana, les oficines, el canal i la resclosa del salt d’aigua.

Dues de les imatges característiques del conjunt són la xemeneia helicoïdal de maó de l’antiga màquina de vapor i l’aqüeducte semicircular que portava l’aigua del riu Llobregat des de la Resclosa del Cairat, fins a La Turbina Planas, de l’any 1899, era la més gran de l’època a l’Estat, que fa poc vàrem dedicar un article.La colònia Sedó era un verdader poble, en l’època de màxim esplendor van arribar a viure unes 1.500 persones,  tenia serveis que una gran quantitat de pobles de Catalunya no tenien, com ara un escorxador, servei mèdic, economat, capella…A la colònia es feien teixits de cotó, sobretot llençols i velluts, això vol dir un consum d’aigua permanent i abundant.L’aigua de la resclosa entrava per una canal fins la colònia i desprès sortia per una altra canal que tornava l’aigua al riu Llobregat.Des del segle passat per les rodalies de la colònia i el riu, s’ha creat una zona de nombrosos horts, regats per l’aigua del riu, configurant un aspecte curiós veient els edificis d’una colònia i al seu costat el verd de cada horta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Publicat el per
Respon

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de la Font de la Figuera de Llinars del Vallès

Publicat el per
Respon

Des del centre de Llinars ens dirigirem a la zona industrial que esta situada a peu de l’autopista i els bosc, direcció a Cardedeu; ens caldrà arribar a l’última nau del polígon, ens situarem al costat del bosc, on trobarem La Font de la Figuera.Aquesta Font, esta sota mateix d’un Roure que destaca per la seva corpulència i altura, a pesar que esta inclinat.Hi ha gent que és refereix a la Font, diuen que es la Font del Roure.Per les seves rodalies hi ha tres Pins pinyoners que destacant entre el bosc, tant per l’altura com per els troncs tots rectes, que semblen que facin guàrdia tot vigilant aquest lloc.Val molt la pena que aquest bosc entre Cardedeu i Llinars del Vallès, és conservi en el seu estat natural i per els exemplar diversos que hi ha d’Arbres destacables.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Antic Molí de Vent de la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet

Publicat el per
Respon

Mireu una fotografia de principis del segle passat, no podeu reconèixer que és la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, veien com era a les hores, un poble no gaire gran amb masies.Una d’ella seria la masia i Torre Balldovina,ara en els nostres dies al centre de la Ciutat, situada en la nova Plaça de Pau Casals, i convertida en museo.De fet, era una Torre de defensa medieval de planta circular documentada des de l’any 1020.Edifici agrícola,  casa d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, l’antiga Torre Balldovina avui en dia, és la seu principal del museu, al qual dóna nom. I és declarada “ Bé cultural d’interès nacional “Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Torre_Balldovina

Dins de l’horta o ara dels jardins que envolten la finca, és va construir una notable Torre per un Molí de Vent que donava aigua a la casa per els seus menesters.Aquest Molí de vent era cilíndric, disposava d’una porta per entrar ( actualment és tapiada), i una escala interior que pujava fins a un nivell que encara poden veure que dona tota la volta a la torre amb un barana de protecció, amb sols dues finestres en tota l’estructura ( ara una d’elles tapiada)Allí una porta accedia de nou al seu interior i al maquinisme i a les aspes del Molí que ja no hi son.Ara situats a la Plaça de Pau Casals, se’ns fa difícil que en aquest punt fora una zona de camps, hortes, amb abundant aigua per les rodalies i era a les afores de Santa Coloma de Gramenet.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí d’en Ribé de Santa Coloma de Gramenet

Publicat el per
Respon

Situem-nos a la Plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet al costat de la Torre Balldovina, ens trobarem que hi ha les restes d’un antic Molí fariner, conegut com “Molí d’en Ribé”, és de finals del segle XIII o principis del XIV, que deuria aprofitar les aigües d’algun torrent que desembocava al Besòs, canalitzades i recollides en una bassa.Ens fa difícil avui en dia, comprendre que per aquesta zona cèntrica de la ciutat de Santa Coloma, passes un torrent i que portes molta aigua.Des de la bassa, l’aigua baixava per uns canals fins als quatre carcabans del molí, oberts amb voltes escarseres, sota les quals hi havia les rodes de pales, que transmetien la força a les moles.El nom prové de la família Ribé , propietària durant els segles XVII i XVIII de la Torre Balldovina, a la qual pertanyia el molí.Es va mantenir en funcionament fins a començament del segle XX. Una vegada que es va engrandir Santa Coloma, construint-se carrers i a la vegada cases, va deixar d’existir el torrent, i tapar les estructures del Molí. A la vegada es va remodelar la Torre Balldovina, en varies èpoques fins com veiem actualment.L’any 1983 va ser excavat i localitzades les restes del Molí d’en Ribé,  pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i el 1989 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Per protegir aquest patrimoni, s’ha posat una coberta que cobreix tota l’excavació.En l’actualitat podem veure des de fora del recinte l’estructura i fer-nos una idea de com de gran havia sigut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7941

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda : Ull de Ter

Publicat el per
Respon

Un any fou tan eixut, que pel Pirineu gairebé no es trobava gota d’aigua per a beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor per oferir-li una olleta que en tenia i que havia anat a cercar moltes hores lluny.En acomiadar-se, el vellet, lliurà encara al pastor una bota d’aquella aigua i li digué que era inextingible i que, per més que en begués, sempre rajaria. S’escaigué, però que passant pel cim d’una muntanya, al pastor li caigué la bota, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de  pedregam; en arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però en el pedregar sortí un gran doll, que és el que hom conta donà origen al riu Ter.El vellet era Jesús, que agraït als pastors perquè van ésser els primers a visitar-lo quan va néixer i  a consolar la seva mare en aquell trànsit, els ajuda sempre que es troben en treballs.

Afegeix la veu de la tradició que el Ter, després de lliscar manyagament per la plana, féu cap a la platja, vers l’Empordà, on trobà una fondalada immensament gran, que va arribar a omplir a força d’abocar-hi el seu corrent, fins a formar una gran mar, que per està voltat de terra rebé el nom de Mediterrània.

Costumari Català – Joan Amades

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

 

 

Visitem quatre Fonts de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

Aprofitant la meva estada a Castellbell i el Vilar i acompanyat per en Carles Cornado i l’Esteve Frontera, vàrem visitar la Font de can Cotis de Rellinars i la Font de Serraïma de Castellbell i el Vilar , les quals ja us vaig descriure fa unes setmanes.En aquella jornada vaig poder conèixer quatre fonts mes. Aquestes altres fonts és troben dins de l’antiga heretat del mas Viladoms de Dalt a Castellbell i el Vilar.Per anar a aquesta heretat o paratge, varem passar per sota de l’autopista per un camí de terra tot venint del poble, i poc després vàrem deixar els vehicles, i així continuarem a peu.A la poca estona, vem deixar el camí per un altra a l’esquerra per anar a La Font del Macià, que està tancada amb pany d’una porta metàl·lica, és també anomenada per alguns com La Font del Baldomero, nom d’un dels últims parcers que hi van treballar. Situada en un costat d’una paret que dona a unes feixes conreades.Tornats al camí principal i amb una lleugera pujada, ens vàrem desviar a la dreta, per un caminoi fet fa poc temps per anar directament a la Font del Prat.Aquesta Font ha estat recuperada recentment  per l’Esteve Frontera i uns amics.Fent de bon guia, l’Esteve, ens va fe fer un rodeig per la carena, per després baixar  per  un senderó mig tapat per la vegetació, vàrem anar a veure La Font del Rei

és la mes senzilla de les quatre, un foradot en un costat on quan plou molt surt aigua.Vàrem continuar un camí cap a munt, perdedor donat que és poc frequentat i en mig de feixes no conreades, fins l’última font del dia i coneguda per La Font del Mataporcs.Des d’aquí, agraeixo al Carles Cornado i a l’Esteve Frontera, per haver sigut uns bons acompanyants per conèixer en una jornada matinal totes aquestes Fonts i el gorg del Dimoni.

Guies : Carles Cornado i Esteve Frontera

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig : Les diferents parts mes habituals d’un safareig o rentador públic o privat

Publicat el per
Respon

La part fundamental i/o bàsica, és la procedència de l’aigua, pot ser d’un riu o riera que conduïda per una canal arribi al rentador ; el mes freqüent , és que sigui d’una Font , Mina o Pou, que per canalització ens farà arribar l’aigua al rentador o safareig.El punt de sortida a l’exterior pot ser un broc gran de pedra.L’aigua pot anar directament al safareig o, a una, dos o mes piques i d’aquestes al safareig.Un safareig pot ser rodó o rectangular, i disposar  d’un o varis compartiments, segons el nombre de gent que anava a rentar-hi.En algun cas, també disposava d’un compartiment mes petit dins o separat del safareig gran, per rentar-hi la roba dels malalts.Una part essencial, es trobar unes lloses inclinades cap l’interior del safareig, per poder posar la roba per estovar-la amb el picador i el sabó i l’aigua bruta, no caigués a sobre de les bugaderes.En alguns casos per evitar el sabó i l’aigua bruta anés a parar a dins del safareig, disposava d’un canaló, que conduïa a fora del safareig i a un desguàs, i des d’aquest al riu o la riera.Per buidar del tot o parcialment un safareig, es feia a ma i a traves d’una palanca i s’estirava cap a munt, feia funcions de tap en el desguàs de dintre del safareig, podia tindre un o mes, segons el seu temany.En algun cas,  veurem que disposa adossat a la paret del safareig d’un esglaó per posar-se les bugaderes a un nivell i arribar així a l’altura necessària i treballar millor.En altres, és tenien de posar de genolls  per poder rentar la roba.

Per últim, en molts safareig, tenen una teulada, en el cas de pluja, poguessin rentar-hi la roba les bugaderes sense mullar-se.En pobles mes grans els safareig estava dintre d’un recinte amb parets, podent tindre mes d’un safareig dins del poble o població repartits en les barriades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Baumeta de Sant Quirze de Safaja

Publicat el per
Respon

La Tenda

La Font de la Baumeta, és molt antiga,  una vegada a Sant Quirze de Safaja cal situar-vos en “la Tenda” (queviures) que està en la carretera BV-1341en aquest punt prenem el carrer del Salt Gener, a pocs metres hi ha la riera, preneu el camí de l’esquerra que trobareu entre la riera i la casa per darrera, al poc tindreu de passar a l’altra costat per una passera, on beureu una Balma no massa gran i a dins la Font de la Baumeta.A principis del segle passat era una Font molt apreciada i concorreguda per la gent de la zona.La Font de la Baumeta, sempre ha sigut senzilla i d’un cabal no gaire abundant per ho constant.Per aquelles èpoques, el salt d’aigua era notable, avui en dia, a penes passa aigua per la riera i és quan plou molt.

A principis del segle passat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina Grossa de can Masó a Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el per
Respon

Sortint de Sant Antoni de Vilamajor,  tenim d’agafar “ El camí Ral” és de fàcil recorregut donat que es tot planer direcció a Llinars del Vallès.Seguirem  el recorregut  fins arribar a can Masó Nou.En aquest punt, ens trobarem amb l’Alzina Grossa de Can Masó, en el talús esquerre venint des de Sant Antoni de Vilamajor.És l’arbre més gros de tot el municip , està catalogat com a arbre monumental, les seves mides son :

  • L’alçada 14m, volta de canó 4,25m, diàmetre 1.36m, volta de soca 9,40m, capçada 23-25m.A prop d’ell i alineat en cada costat del camí, l’acompanyen altres notables arbres, com a, roures, pins i alzines, que fan un lloc molt agradable de caminar i mes si estem en època calorosa, donat l’ombra que donen.Val molt la pena de fer una caminada tranquil·la per el camí Ral, que és un espai natural repartit entre camps i amb vegetació variada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé