Els dos Pins que avui ens referim i destaquem, estan situats a l’entrada del Parc de la Font del Racó, pel carrer de Lluís Muntadas de Barcelona.
Són pins pinyers, alts i esvelts, amb un tronc amb certes curvatures.
En conjunt els dos destacant per de munt de la restes d’arbres d’aquesta zona del parc. Són com a sentinelles que donen una gran presencia !
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.
Us passo dades Històriques :
L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.
La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.
El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.
És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.
Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.
A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.
El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.
El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.
La Font de la Vaca és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Vidrà és un municipi amb moltes fonts, moltes d’elles a prop de les antigues masies.
Un exemple, tenim en la masia de Sant Bartomeu, molt allunyada del centre d’aquest petit poble.
Un camí apte per vehicles, no massa ample, us porta directament, tot anant paral·lels en moltes ocasions per la riera de Vila Vella, i passant pel costat de l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases, i si seguiu tot recta us porta el camí fins la Masia.
A prop i sota del camí que porta a la molt coneguda Font de Tornadissa i Puigsacalm, hi ha la Font de Sant Bartomeu, amb una estructura de pedra, i al seu interior l’aigua dona a una pica allargada que servia també, com abeurador del bestia.
Fa molts anys que no hi he tornat a aquesta font, si algun seguidor del blog, em pot confirmar el seu estat actual o enviar foto, us ho agrairé !
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Aquesta Font, no massa gent la sap on està, jo he sentit varis noms a referir-se a la font, com la de can Cabanyes, la del Roure….entre altres.
Per anar-hi us cal que agafeu la carretera de Banyeres, trobareu una cruïlla de camins us cal desviar-vos a la dreta, front del xalet de la parcel·la 1P hi ha un majestuós Roure que ja us vaig descriure a la secció dels dissabtes d’Arbres, el 11/05/2019,
cal seguir uns metres com si fóreu a la Central Elèctrica allí existent, i abans del Torrent de can Riera a l’esquerra del camí, hi ha la Font.
Situada en una paret feta de rocs, hi ha la sortida d’aigua a traves d’un tub, tal com podem veure amb una fotografia de principis dels anys 90 del segle passat.
Uns esglaons pujaven a una explanada sobre la font , on hi havia una taula rodona, bancs de pedra i per fer una barbacoa, amb alguns arbres joves.
Amb els anys tot s’ha deteriorat com podem visualitzar amb imatge de fa tres anys en rere,
la font plena d’aigua, donat que no desaigua, 
la taula i fogons trencats i amb una certa vegetació que envaïes el lloc.
L’any passat aprofitant la sequera, es va fer una intervenció per netejar la font
i fer un bon desguàs, posant un tub, per últim, netejar l’explanada superior de vegetació.
Ara el mes important es conservar aquest espai, utilitzar-lo de nou com a punt d’estada.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Si l’hivern ha sigut poc en dies de gelades i neu, podreu fe una bona collita.
Es el moment de collir : Porro, pastanaga, escarola, bleda, calçots, cols llombardes, all tendre bròquils, coliflors, àpits, enciams, cebes, faves i pèsols. .
És una bona moment de sembrar: rúcula, espina, bleda, pastanaga, escarola, enciam, pastanaga, remolatxa de taula, porro i rave.
Del planter feu la preparació: tomàquets, pebrots i albergínies.
Podeu plantar: enciam, bleda, patates.
També, comença de ser època d’espàrrecs, tant de cultivats com de silvestres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua.
Enguany, el Dia Mundial de l’Aigua tracta del que significa l’aigua per a les persones, del seu veritable valor i de com podem protegir millor aquest recurs vital.
Així, a partir d’ara i fins a finals de desembre, es posa en marxa una campanya digital a les xarxes socials que pretén generar converses, recollir opinions i comentaris de persones de tot el món sobre l’aigua i el que significa per a elles.
Podeu consultar:
L’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que s’han adherit a la campanya per a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2021.
Us passo uns enllaços de interès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Mundial_de_l%27Aigua
Recull de dades : L’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona.
Adaptació al text i fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola.
Per anar a la Font d’en Casellas, us cal que des del centre de Santa Coloma de Farners, us dirigiu pel passeig Sant Salvador travessar el pont que salva la riera i entrar al parc de Sant Salvador,
cal seguir el passeig arbrat que arrenca per la dreta, passareu pel costat de la Resclosa, seguiu i a poca distancia trobareu unes escales de pedra que us baixen a la Font Picant, que ja us vaig descriure fa temps.
Seguiu un camí al costa d’aquesta Font fins a una bifurcació;
tot agafant el camí de la dreta que fa baixada a poc abans d’arribar a la riera, s’acaba la baixa i és a mà esquerra on esta situada la Font d’en Casellas.
La font es troba a un nivell baix d’una paret d’obra,
curiosament l’aigua s’emmagatzema en una petita cisterna,
i surt per un gruixut tub que cau al terra formant un petit vasal.
Podria donar-se el cas que la pica estigui enterrada sota d’una capa important de terra i fulles.
Podem tornar pel mateix camí.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Aquesta segona part la dedicarem a veure com a un arbre, una vegada mort o, millor dit, tallat, encara li pot aflorar la vida indirectament.
Us passo tres imatges on podem veure que sobre on es va tallar l’arbre i durant l’hivern, molts reben l’estada de bolets, és ben curiós :
Alguns, són tapats per l’heura.
Altres, com és el cas d’aquesta alzina, rebrota tot pel seu costat.
I a un arbre que només li queda el tronc, li ha sortit un bolet de soca a mig nivell.
Veritablement, són efectes vius que queden en les restes d’un arbre que va costar anys, molts anys, en créixer…
I molt arbres formaran un Bosc…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Anar a caminar o a fer un passeig per un parc o per un bosc en un dia de fort vent o tempesta,
és una temeritat fer-ho, millor que s’eviti perquè podria causar un ensurt.
Durant la primavera i l’estiu, moltes branques velles es van secant o podrint, així com troncs, molts d’ells s’aguanten gràcies a altres branques o arbres,
però, un canvi important del temps, amb fort vent o tempesta, fa que puguin desprendre’s i caure al terra.
També l’erosió del sòl, produïda per les intenses pluges o per una sequedat prolongada del terreny, pot provocar la caiguda d’arbres, siguin de petites o de grans dimensions.
Podem veure arbres que amb el pas del temps es van inclinant, el que pot comportar un perill al llarg temps.
Si esteu en un parc o bosc i comença una forta ventada continua, cal que us poseu en una zona de pocs o cap arbre evitant que us pugui caure alguna branca o arbre a sobre i patir un accident.
Normalment els Ajuntaments tenen cura del control de la salut del arbres en els parcs i jardins municipals,
procedint a la prevenció tallant branques i/o arbres que puguin suposar un perill;
Quan es talla un arbre se’n planta un en el seu lloc.
També, arribat el moment, en un parc es pot tancar l’accés i posar cartells a les entrades del perill que comporta l’entrada al recinte.
En el bosc és més difícil, es pot aprofitar quan es fa un tala controlada d’arbres i neteja de bosc, una part important són els propietaris forestals, Agents forestals, de les Diputacions, les ADEF., etc. però axó no és prou amb una important massa forestal com la que disposa Catalunya.
“Terrassa xifra en més de 100.000 els arbres caiguts pel vendaval del 9 desembre de 2014”, aquest va ser un titular de elperiodico, us passo detall :
La UGT dona consells en cas de ventades, i també en cas de treballar en la muntanya, us passo l’enllaç :
http://www.ugt.cat/consell-preventiu-treball-i-riscos-de-ventades/
Recordeu: si necessiteu ajut durant l’emergència, truqueu al 112.
Text i Fotografies : Ramon Solé
A la plaça de la Verge de Montserrat hi ha una font que es creu que pot ser de mitjans del segle passat.
L’aigua surt d’una aixeta polsador situada en la boca d’una cara de lleó,
l’aigua cau a una pica elevada del terra i te una part arrodonida.
Està pintada a dos colors.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 