La Cueva del Nacimiento està situada en el petit poble de Vega del Codorno de Cuenca.
A la Cueva del Nacimiento , s‘entra per un forat entre roques com si fora una porta, allí es pot caminar si porteu una lot, uns 200 metres tot recta, a partir d’aquest punt hi ha que ser bon espeleòleg i portar material adient.
Us passo un interessant article de dins de la Cueva del Nacimiento:
Per visitar aquest rentador, cal sortir del poble de Serinyà pel carrer Joan Carreras en direcció est.
Aviat creuem el rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra el vell rentador de Can Carreras.
És un rentador gran i de planta rectangular, possiblement abans era més llarg perquè ara hi passa un carrer just a sobre. La llosa de rentar està feta de pedra de Girona. S’hi poden veure nummulits (Pedres fóssils).
Encara avui en dia s’utilitza per fer-hi la bugada.
Els arbres, com a tot ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, té el mateix procés, néixer, créixer, reproduir-se, pot tenir infermetats, mutilacions… i al final la seva mort.
El ser humà el pot destinar a un arbre per a fer mobles, caliu, paper, etc, … i tallar-lo, per tant seria una mort anticipada a la seva possibilitat de vida real.
També pot arribar-li la mort per altres causes indirectes de la pròpia natura, com una tempesta prolongada de vents, fortes nevades, desarrelar-se al terreny, paràsits…entre altres causes.
Un arbre per si sol és capaç d’aguantar un important escardament /s d’una o varies branques i seguir vivint, però, estarà en el perill de que algun paràsit entri per la ferida,
i a poc a poc el vagi deteriorant per dins, fins que, passat uns anys, li causi la mort.
En altres cassos, igual mor o es talla el tronc principal, però si queda arrelat pot créixer una branca secundária des de la base formant un nou arbre.
Certs arbres, sobre tot els de fulla caduca, com plataners, pollancres …, una vegada tallats, si no es treu la part de l’arrel, tonen a rebrotar,
començant en la primavera següent a fer alguns troncs i d’allí més tard sortiran les fulles,
amb pas del temps pot formar un brancatge gran de troncs, que com hem dit abans, pot arribar a formar un nou arbre.
Hi ha arbres que una vegada morts es mantenen en peu, i l’heura s’apodera d’ell envoltant-lo fortament i grácies a les seves fulles li donaran un altra aspecte de verdor,
en aquest cas l’arbre ja no patirà aquesta planta tant agressiva i invasora en els nostres boscos.
Us passo dos arbres ben curiosos, no són fotografies meves, les he tret de internet, però crec que ens poden donar una imatge de la força dels arbres en la supervivència en la natura:
Quan aneu a un bosc, mireu de fer com faig jo, sempre deixar-me guiar pels arbres i d’aquesta forma podreu gaudir de les veritables meravelles que ells, els arbres, ens ofereixen,
De fet, el més important pels humans és que ens proporcionen l’oxígen pur i gratuït, els arbres són Vida !!!
Està situada en el torrent Monner del Parc de Vallparadís, en el mur de la tanca i a sota les esglésies de Sant Pere, però antigament estava en la cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i tenia el nom de la Font del Single.
L’Arquitecte Puig i Cadafalch va ser qui va dissenyar la nova font, en l’any 1921.
En l’actualitat no hi raja aigua donat que no te les suficients garanties sanitàries.
L’aqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del segle ii dC, a l’època dels flavis, al final del regnat de Trajà o començament del d’Adrià. Transporta l’aigua del río Frío a la ciutat de Segòvia.
L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom d’El Caserón, on s’emmagatzemava l’aigua.
Posteriorment, un canal transporta l’aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dues monumentals fileres d’arcs superposats.
Consta d’una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, s’han de sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta d’una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l’aqüeducte.
A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l’aigua fins a la ciutat. L’elaboració de l’aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques tan ciclòpies com en aquest cas.
Aquest magnífic monument s’ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandesa de l’estructura, que imposa respecte al fet que, encara al segle xx continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l’obra original.
En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l’Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.
Així i tot, aquesta obra ciclòpia continua cridant l’atenció de milers de turistes bocabadats de la seva brillantor i monumentalitat.
Per visitar La Font de la Canova cal sortir de Serinyà pel carrer Joan Carreras , passarem pel rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra els rentadors de Can Carreras i arribem a un encreuament de carrers; dels tres possibles seguim pel del mig, el carrer de Figueres i els carrer de Borriol, que dona nom al Barri de cases, seguim a prop d’una hípica que ens dona al bosc,
cal buscar un sender a l’esquerra on ens baixarà fins la mateixa Font de la Canova.
La Font es feta d’obra casi d’estructura quadrada.
Es del tipus de cisterna, raja en poques ocasions durant l’any, surt per un broc de ferro corbat,
Si netegem una mica el terra sota el broc, trobarem restes de la pica.
A dalt hi ha gravat l’any de la construcció de la font, posa 1911.
Es destacada la gran vegetació d’aquest bosc, que fa difícil de trobar.
Aquesta Font està situada en la Plaça de la Constitució de l’Hospitalet de Llobregat.
Font de ferro de fundició industrial de 1,5 metres d’alçada, amb dues aixetes de llautó de la marca ZAS.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
Al peu de la font hi ha repujada, una marca el·líptica, que correspon a la fossa al que hi ha sis lletres majúscules esborrades.
Té formes simples i simètriques, i a la part superior imita cornises clàssiques.
Gaspar Coll i Rosell – 1985 / Generalitat de Catalunya
Dos caps de peixos fan la funció de brolladors amb aixeta polsador.
La Font de la plaça de la Constitució és una obra de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 