Per aprofitar la força de l’aigua, es va construir el Molí de Rivert, que servia tant per fer oli, farina i energia elèctrica per subministrar a tot el poble. Actualment encara es conserva part de la maquinària original.
Salt d’aigua :
Recull de Dades : Viquipèdia i Ajuntament de Rivert
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Fidel Rodríguez
A la Canal si accedeix per el camí del rec o camí del horts, d’un quilòmetre de llargada que proporciona aigua a unes 4 hectàrees que acullen uns 200 horts.
Altres dades del Rec :
L’antiga fàbrica paperera de can Surós va ser fundada l’any 1959. exteriorment presenta un aspecte ruïnós però disposa d’una estructura en bon estat, té dos nivells i consta de dues naus de planta rectangular, amb encadellats de fusta, grans finestrals i parets de pedra.
A fora, en un lateral, s’hi conserva el rec que havia servit per canalitzar l’aigua del Fluvià cap a unes turbines de generació d’electricitat.
Recull de dades : Ajuntament de Besalú i altres
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
De la Font de La Toca de Manlleu, sabem poc, sols que estava al costat del riu, a peu de paret de la muntanya.
I a prop del vell Molí de la Tosca.
Podem veure com era, gracies a unes postals antigues, disposava un bon doll d’aigua.
Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Cal agafar la carretera GIP-5227 de Sant Quirze de Besora direcció a Vidrà.
A l’arribar al Coll de Vidrà, al costat d’una bassa, veureu un cartell que indica a la dreta que hi ha la masia del Coll,
al costat esquerd de la bassa, puja muntanya amunt una pista, millor mirar d’anar a peu per fer aquest recorregut,
el camí va pujant, mentrestant podreu gaudir de belles panoràmiques de la zona i les verdes muntanyes, on destaca el Santuari de Bellmunt a dalt de la Serra de Bellmunt.
Es un recorregut que cal prendreu en calma, seguin sempre el camí principal i amb algun cartell orientatiu que anireu trobant.
És important que a l’arribar al Coll d’Hi Era de Massa a l’altitud de 1.098 m. trobareu una cruïlla de camins, teniu de seguir el indicat amb el PR C-45 al poc entrareu al bosc anomenada “Bosc de les Fages.”
El camí va planejant direcció al torrent , fins que creieu que no veureu la font…, trobareu un cartell que us farà desviar-vos i en cinc minuts baixareu per un sender fins el torrent de la Font Viva, allí al costat esquerra del torrent està la Font Viva.
Es una estructura d’obra quadrada feta amb pedres, que segurament és una font de dipòsit, té un tub gruixut , a sobre el seu nom gravat a la pedra, i al costat dos tubs de sobreeixidors.
L’aigua cau directament al torrent i durant tot l’any raja un bon cabal.
És una font no massa coneguda ni freqüentada, a pesar d’això, es una “ Font molt Viva”.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramón Solé
L’Àrea de Pic nic de la Font del Prat situada en el nucli urbà de Piera, concretament al costat de la zona esportiva,
s’arriba pel Passeig del Prat, tot passant per sota de la carretera BV- 2242.
Aquesta font ja era un lloc molt visitat per la gent del poble ara fa més de cent anys enrere, per anar a buscar l’aigua o a passar una estona d’estada o fer una fontada amb la família o amics,
axió ha perdurat fins els nostres dies. Cal destacar els plataners centenaris que s’han conservat i donen una ombra excel·lent a l’estiu,
en el seu dia es va posar taules i bancs de fusta per fer l’estada millor.
El conjunt dels Plataners de la Font del Rossinyol que està a poca distància,
són un grup d’arbres molt important en aquesta contrada.
Text i Fotografies : Ramon Solé i arxiu Rasola
El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.
El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.
Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,
cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.
L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.
Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.
L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;
va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.
Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.
Recull de dades : encos
Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Durant el principi del segle XX el Balneari de Vichy Catalan, era molt re nombrat per les seves aigües minero medicinals i com ha Hotel de gran elegància i benestar, freqüentat per la gent de la burgesia de les grans ciutats de Catalunya.
Avui us presento un recull d‘imatges de com era els diferents espais de dins i fora del Balneari :
Edifici
Menjador i Sala-Bar
Gran Saló
Font
Despatx
Laboratori
Capella
Vestíbul
Jardins
Text : Ramon Solé
Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu a mà dreta la masia El Solà del Sot.
Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.
Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,
en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.
Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,
lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google
El Parc del Torrent dels Alous esta dins del triangle compres entre Passeig de les Torres, carrer d’Antoni Sedó i la Autopista de la Mediterrània,
i a prop de l’estació Renfe
i l’estació de FFCC, que són punts pròxims d’accés al parc.
En la part superior i a prop de les cases, en el Passeig de les Torres hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits,
així com taules i bancs de fusta per fer un àpat.
Una altra, al costat que dona al carrer d’Antoni Sedó amb més jocs per infants i espai enjardinat.
Podreu resseguint el torrent per la riba dreta o esquerra, alternant el pas i creuant pels ponts sobre el curs
i gaudint de la vegetació de ribera, on podreu observar l’Albereda del Torrent dels Alous i escoltar el cant dels ocells.
També, hi ha una zona de conreus,
algun antic pou
i podeu visitar les rodalies de l’estany del Torrent dels Alous que ja us vaig fer un article.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges Google
Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.
La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.
De la paret de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,
en front seu disposa d’una taula i banc rodo.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix
