Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,
cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,
hi ha un cartell que us indica el camí.
Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.
L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.
A sobre del mur de la font, hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.
L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,
un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura
Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,
darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.
Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca
Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.
Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.
Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.
Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.
L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.
Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.
El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.
La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º, és ferrosa amb sofre.
Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.
Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.
El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.
Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.
Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres
La processionària del pi o arna del pi, aquest insecte és propi de la zona mediterrània europea i africana,
tot i que també es troba en algunes parts d’Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgària.
Un dels principals factors que limita la seva distribució són les baixes temperatures, fent que només pugui sobreviure en zones on l’hivern no és rigorós amb temperatures mínimes superiors a uns -15 °C).
A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant,
i la distribució d’aquesta espècie s’està expandint vers el nord i cap a altituds superiors.
La Diputació de Barcelona, alerta dels Riscos/problemes per a la salut en relació a la processionària del pi :
En un mes Novembre podem fer molta feina, com sembrar i plantar a l’hort, així podrem tindre collita durant els propers mesos d’hivern – principis de primavera, si ha aguantat les gelades, o possible neu, en general totes les inclemències del temps que pot patir el camp.
Per tant, la verdura recomanable per sembrar i/o plantar seria : alls, api, bledes, cols, coliflor, escaroles, enciams, espinacs, faves, pastanaga, pèsols, porros, xicoira, xirivies.
I si hem plantat fa uns mesos, es pot recollir : albergínies, cols, escaroles, enciams, fesols, pebrots, porros, ravenets, remolatxa.
Altres feines a fer durant el mes de Novembre, seria adobar la terra per als nous cultius i disminuir els regs segons es presenti el mes, que a vegades és molt plujos, axó comporta molta humitat a l’hort.
Hi ha molta gent que no es vol arriscar o patir, i durant aquest propers mesos no hi planta res i l’hort queda fins a principis de febrer sense fer-hi res.
Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.
L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).
El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.
Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.
Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.
La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat
és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.
Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.
Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.
Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.
Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.
També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran, axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.
Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )
Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos. Solen viure entre 20 i 30 anys.
Els Municipis de Vidreres, Llagostera i així com, Caldes de Malavella, en moltes masies dels seus municipis disposen del seu propi petit pantà per les necessitats de rec dels camps de les seves propietats.
Centrant –nos en Caldes de Malavella, cal tenir en compta que en la major part del municipi es planera i les muntanyes molt baixes que comportant pocs recs o torrents que hi baixi l’aigua quan plou,
o be, en pocs dies d’haver-ho fet ja no hi ha una continuïtat i queden secs en llargs períodes.
Això, va fer que molts propietaris per recollir l’aigua de la pluja fessin aquest petits pantans en les seves propietat aprofitant un o varis torrents, i una d’aquests es el pantà de la masia de can Caldes.
Tot dependrà de la pluja que es pugui emmagatzemar en les èpoques d’important puges i així poder regar a la primavera i sobre tot a l’estiu els camps.
Per anar-hi cal deixar la carretera C-35, i agafar per la Urbanització de can Carbonell o des de l’estació de servei, una pista ample que portaria a la carretera GI-674,
cal seguir una tanca fins la tercera cruïlla a la dreta i seguir-la i al poc deixar-la per un camí mes estret a la dreta i tancat per una cadena, que us portarà entre el bosc al pantà de can Caldes.
Recordeu que esteu en finca privada, per tant cal respectar el medi natural i el bens.
Text i Fotografies : Ramon Solé
(Totes les fotografies corresponent al pantà de can Caldes)
Tenim uns bons dies per anar a recollir bolets !!!
Un bolet és l’aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.
No comestible
La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d’un casquet esfèric que s’anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d’aquests organismes.
Bolets comestibles que podeu trobar a reu dels boscos a Catalunya:
Abró de bedoll , Abró vermell, Alzinoi, Amanita rubescent (amb precaucions), Apagallums de cama blanca, Bola-de-neu, Bolet de noguer, Cama de perdiu,Cama-sec,Camperol dels carrers, Cassoleta taronja, Cogoma groga, Cortinari gros, Cualbra retgera, Farinera, Fetge de vaca, Fetjó, Flammulina, Fredolic, Fredolic gros, Greixa d’avet, Lleterola roja, Lleterol de bedoll (amb precaucions), Llora blanca, Maneta arrissada, Mataparent de cama roja, Moixernó, Molleric clapat, Molleric granellut, Pampa, Pampeta, Pebrassa vellutada, Pentinella rosada, Pinatell, Pinetell de calceta, Rossinyol, Siureny, Tòfona negra, Verderol anisat,Xampinyó.
Avui us passo la descripció de dos bolets comestibles molt bons :
El rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya.
Sovint s’anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament, que no te el rovell carecteriístic del propi rovelló i és mes ataronjat tot ell.
Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se’n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló.
No s’han de confondre amb la Lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.
El camagroc (Cantharellus lutescens, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí lutescens: que es torna groc), rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, picornell de pi o ginesterola de pi, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és ben comestible. Creixen formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.
De barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat.
La cara inferior, que és d’un bell color taronja suau, primer llisa i després venada, sense làmines definides, s’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.
La carn, que és elàstica, s’asseca fàcilment i desprèn aleshores un perfum intens, de brou de carn. Un cop assecat també es pot moldre. També es pot conservar havent agafat el bull i congelat.
Si dubteu, no l’agafeu !!!
Que passeu una bona jornada trobant bolets bons !!!
Des de la Font Ferro, un caminoi va a un altre mes ample a tocar de camps, continueu endavant fins que trobareu el Pla del Molí (pal indicatiu), cal girar a la dreta, i al cap d’uns metres trobem un pal on indica el Molí Nou,
Cal seguir unes marques grogues, i al cap de poc i a dins d’un bosc molt net de vegetació, arribeu a la Font del Bernadal.
La Font esta a cert nivell mes baix del terra del bosc, surten dos gruixuts tubs, amb poca aigua, que cau a una pica arran del seu terra.
Un mur baix i semi circular fa a la vegada de seient.
Des d’aquest punt, podeu tornar a Santa Pau reculant fins al pal de Pla del Molí i seguiu les indicacions que us portaran en uns 40 minuts a Santa Pau.
Per anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 