Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Arbres – El conjunt de Plataners Parc Vallparadís de Terrassa – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El conjunt de Plataners Parc Vallparadís de Terrassa, és la segona part, donat que ja us vaig presentar uns magnífics exemplars,

amb un article el dia 08/02/2020, us passo l’enllaç :

https://fontsaigua.wordpress.com/tag/parc/

Em tornat al Parc de Vallparadis, per veure’n molts més, D’arbres hi ha una varietat molt destacada en aquest parc, fins hi tot se ha editat una guia molt complerta indicant-ho I accessible per internet.

Aquests estan situats en filera a l’antic torrent, gràcies a ser arbres caducifolis donen bon sol amb l’hivern i frescor, amb les seves fulles, a l’estiu.

En alguns d’ells fan niu i vida molts diversos ocells, durant tot l’any a el parc, on se senten segurs, fent niu en les branques dels Plataners.

Son alts amb un allargat brancatge que ens sembla que vulguin sobresortir del nivell del Parc.

Podem dir que pràcticament tots estan en bones i sanes condicions i ben cuidats.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font del Tintorer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La Font del Tintorer es una de les poques fonts que queden al torrent de Vallparadís dins del Parc del mateix nom a Terrassa, l’estructura la trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra.

Forma part del Parc i enjardinada per les rodalies, però antigament l’aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner, era una típica font natural, en mig de Terrassa.

Molta gent a l’estar tant propera al centre de la ciutat, anava a buscar-hi aigua amb garrafes i botelles, fent un tom i seient-se a l’ombra dels arbres.

Us passo un enllaç de Mon-Terrassa, on trobareu una fotografia de fa molts anys en rere de la zona d’horts de la Font del Tintorer de Vallparadis :

https://elmon.cat/monterrassa/imatges-antigues/horts-parc-terrassa

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Publicat el per
Respon

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Properes activitats, Urian Guies de Muntanya

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Us adjunto les dues activitats properes de Urian Guies de Muntanya :

Imatges : Urian Guies de Muntanya

Amb el suport de : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Canal industrial del Ter de Manlleu

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • A Manlleu la industrialització va estar molt relacionada amb el riu Ter, però sobretot amb el canal industrial que té antecedents en la séquia que des de 1769 feia funcionar el molí de dalt o d’en Miarons, actual molí de Can Vinyes.
  • A partir de 1829 s’aprofità per fer anar la fàbrica tèxtil adossada al molí.
  • Però, el canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, quan Francesc Puget, Antoni Baixeres i Salvador Juncadel les van comprar els terrenys prop del molí per aixecar-hi tres fàbriques i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter.
  • L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.
  • El canal es va anar eixamplant i allargant per cobrir les necessitats de les indústries que s’anaven instal•lant al costat del Ter per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
  • El canal, els set salts d’aigua i els diversos compartidors i comportes que servien per alimentar les diferents fàbriques i molins, van patir greus desperfectes durant l’aiguat del 1940, així com els ponts que hi havia sobre el canal i els restants.

El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.

És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.

Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.

La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,

dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.

Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…

Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,

que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,

on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.

La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,

on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.

Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-industrial-de-manlleu

El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Naixement del Torrent Negre de Llanars

Publicat el per
Respon

Com a continuació de l’article d’ahir de les Surgències de les Dous de Llanars,

a poca distancia hi ha el naixement del Torrent Negre.

Es una surgència visible donada la manca de vegetació existent en el punt d’aparició a l’exterior.

Te mes o menys cabal de sortida en aquest punt d’aigua,

tot depenent de les pluges enregistrades,

i que podria inclús a l’estiu donar una sortida minsa o nul·la.

L’aigua segueix el seu curs torrent avall i fa aiguabarreig amb el torrent de les Dous.

 

Text : Ramon Solé- Fotografies : Dora Salvador

Les Surgències de Les Dous de Llanars

Publicat el per
Respon

Com a continuació dels articles anteriors dedicats per aquesta zona, deixareu el Pla Rodó

i arribareu al paratge de Les Dous de Llanars situades a prop del camí.

Cal dir que aquestes Surgències d’aigua surten a l’exterior en diferents punt,

axó es quan a plogut molt intensament en aquestes muntanyes,

quan vàrem estar, sol hi havia una sortida, concretament on es forma el torrent, en el seu cap o naixement,

i aquest  una vegada format el torrent baixa fins fer l’aiguabarreig amb el torrent Negre.

Per tant es un lloc amb molta aigua, axó si, si plou amb ganes…

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Pudorosa de Santa Coloma de Farners

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

La Font Pudorosa és situada en un extrem del Parc de Sant Salvador a Santa Coloma de Farnes, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont ens passa per sobre de la riera, ja en l’altre costat entrem al parc.

Cal visualitzar una barana de color verd, i a sota a nivell mes baix esta situada la font, en un dels seus costats hi ha uns esglaons que permeten baixar.

Aquesta font rep tres noms per part de la gent, Font Pudorosa o Pudosa o del Ferro.

La paret feta d’obra de pedra vista, esta adossada com a mur de les terres del passeig, l’aigua surt poca o gens per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica enreixada de ferro a nivell del terra, en cada costat  hi ha un seient no massa gran, esta delimitat per un mur baix que també es pot fer servir per assentar-se, la riera passa a pocs metres mes a sota.

De sempre s’ha considerat una aigua medicinal per a problemes de la pell.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dolors Salvador

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador