Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Arbres – Els Pins del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de darrera d’aquesta finca, s’estenia un gran bosc segles en rere, però a l’anar creixem Llinars del Vallès,amb edificacions i carrers, es va reduir a una pineda que abraçava la casai formava part del jardí particular d’aquesta propietat dels Corbera.Amb l’actuació de l’Ajuntament, es va treure la malesa i sotabosc, quedant una zona neta de vegetació i amb els vells Pins  amb gespa.La característica principal d’aquests Pins, es l’altura que la major part d’ells tenen.Es Pi Blanc i la gran majoria estan en bon estat de conservació.Per l’alçada que tenen, ens fa difícil de poder fotografiar-los  tot sencers.Us recomano aneu al Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, per conèixer tots els arbres allí existents,no obstant, des de la setmana passada us estic presentat les diferents especies que hi ha en el Parc.L’article segon d’avui és : Els Plataners del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Perill de fer senderisme a prop de les vies del tren…

Publicat el per
Respon

Cartell Renfe

Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.

Cartell de Les Franqueses del Vallès

En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.

Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.

Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà  des de Vic a Ribes de Freser.Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim  vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

 

El riu Congost al pas per Granollers

Publicat el per
Respon

He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :

La seva historia :

Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :

Medi ambient :

El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Publicat el per
Respon

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El rierol

Publicat el per
Respon

On deu anar aquesta aigua tan clara,

silenciosa, muntanyes avall?

Potser hi ha algú que l’estima l l’espera

amb llavi ardent sota un sol esclatant.Amb coloraines les flors l’acompanyen,

herbes boscanes hi vessen olor,

l’ocell s’hi abeura i l’acaricia

amb l’ala presa de lleu tremolor.

Per dar-li ombra els pins s’entrelliguen;

per no agitar-la s’amanseix el vent…

Aigua encantada, prodigi de fades,

pura neu fosa lliscant mansament !

 

Autora : Joana Raspall i Juanola

Si voleu saber mes de l’Autora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Flor de Neu de Dòrria

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font de la Flor de Neu, està situada a peu de la carretera N-260, collada de Toses, concretament  en el quilòmetre 143,9. La font queda uns 75 metres més amunt del trencall de la dreta, que us portaria al petit poble de Dòrria que depèn de Tossa.

Està adossada a la mateixa paret de la muntanya, és feta d’obra disposa d’un gruixut tub de ferro, on brolla un bon doll d’aigua que cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa per sota la carretera .

Fa poc temps  tenia un bonic mosaic en relleu amb un mapa amb la ubicació de la font, els principals pobles propers i un perfil de les muntanyes i una Flor de Neu que li dóna el nom, però com passa… moltes vegades ja no hi es aquest bonic cartell…!

Fotografia d’ Encos.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies de la Font : Dora Salvador

Fotografia de com era el cartell extreta d’Encos.

Les dues fonts de La Farga de Bebié

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Ermita de Sant Moi

La Farga de Bebié, és una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d’Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona; per mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Farga_de_Bebi%C3%A9

Disposa d’un petita estació del Tren de Barcelona a Puigcerdà, a prop seu  hi ha dues antigues fonts d’us públic :

La Farga de Bebié, és un punt de partida de nombroses excursions, com anar a l’ermita de Sant Moí, els Bufadors, Castell de Montesquiu, ruta de les preses i canals, Santa Maria de Besora…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui, les Fonts del Municipi de Graus d’Osca

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Graus d’Osca (Huesca).Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l’Aragó, a la província d’Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

 Font Predicadera – Basilica de Virgen de la PeñaManantial – Basilica de Virgen de la PeñaBassa – Basilica de Virgen de la PeñaPou – Basilica de Virgen de la PeñaFonts de RegrustanFont Vella i SafareigFont nova – Poliesportiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

Avui, les Fonts del Municipi de Berge de Terol

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Santuari Virgen de la Peña de Berge – Teruel

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Berge de Terol.Berge (castellà) o Berche (aragonès) és un municipi de Terol (Teruel), de la comarca del Baix Aragó (Aragó). Per a mes informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Berge

Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

Font del pobleFont i abeurador de 1817Per a mes dades sobre aquesta antiga font, podeu consultar a :

http://www.fqll.es/catalogo_detalle.php?id=194

Fuente de Plata- brolladorAbeuradorFont carretera entrada PobleFont – Cisterna camí Santuari Virgen de la PeñaFont Nova – Santuari Virgen de la Peña

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

Avui destaquem : La Font del Boixat de Setcases

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts

La Font del Boixat o Buixat de Setcases, la podeu visitar fàcilment. En Setcases cal crear el riu Ter pel pont d’en Xecó, tot passant pel costat de Mas Boixat  i uns metres mes enllà, està la Font de Mas Boixat que ja us vaig descriure.Esteu en el camí del GR-11, que us portaria a moltes excursions d’aquesta contrada. Cal seguir-lo  i a poca distancia trobareu a l’esquerra La Font del Boixat, a tocar de paret.Tot el seu rodal està format per pedres i en el seu centre hi ha com una porta metàl·lica, on el mig està el tub,

Font del Boixat de Setcases

arran del terra una petita pica; és un lloc on podeu fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé