Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts
La Font Nova està a la sortida de Setcases pel nord, pel camí d’Ull de Ter, poc abans d’arribar a la carretera de Vallter, a mà esquerra.
La font es molt senzilla, esta adossada dins el mur de pedra que aguanta les terres del marge, forma una obertura casi quadrada.
Al seu interior hi ha un broc gruixut de ferro, l’aigua i cau a la pica no massa gran.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts
A la Font de Sant Patllari, és molt fàcil d’anar-hi, cal sortit de Camprodon per la carretera que va a Font Rubí, coneguda pel carrer dels Llandrius, al poc a la vostra dreta, surt un camí que per un pont creua el riu el Ritortell,
cal seguir el camí i al poc veureu l’explanada i la Font, hi ha cartells orientatius.
Cal pujar un parell d’esglaons i entrareu a la plaça que forma aquesta Font, que esta en un costat,
tota es d’obra i surt l’aigua per tres brocs, el del mig sempre en surt amb molta força, que cau a una pica arran del terra.
En cada costat seu, hi ha un seient molt allargat de pedra en forma de semi circumferència;
és un lloc molt ombrejat, donat que hi ha molts arbres.
Segons la llegenda: un monjo benedictí s’endugué de la catedral d’Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant Patllari, ocultes en una bóta que carregava un ase. Prop de Camprodon, l’ase decidí aturar-se i, amb les potes, colpejà tres cops el terra, d’on brollaren tres dolls d’aigua.
Al costat de la Font, i en una pedra de forma de llosa dreta hi llegim la Poesia immortal d’en Joan Maragall, Les Muntanyes, i que diu així :
A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,
i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m’hi ensems
una saviesa dolça.
Joan Maragall, Les muntanyes, Camprodon 1901
Durant la Festa Major de Sant Patllari, el 21 de juny, els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter.
Us recomano que feu el camí a peu, està ven indicat i apte per a tothom.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)
Aquesta setmana, especial Fonts
En Setcases, cal crear el riu Ter pel pont d’en Xecó, tot passant pel costat de Mas Boixat i uns metres mes enllà, està la Font de Mas Boixat i a peu del camí del GR-11, que us portaria a moltes excursions d’aquesta contrada.
Aquesta Font està feta amb travesses de fusta disposades de forma transversal i un abeurador de ferro rectangular embellit amb fusta.
L’aigua de la Font del Mas Boixat, surt de l’extrem esquerre de la paret, a través d’un broc i cau directament a l’abeurador.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta setmana, està dedicada a les Fonts
Des de Camprodon cal agafar la carretera de Molló i França, a 3 km cal desviar se a direcció a Rocabruna i Beget, a l’arribar a la urbanització Font Rubí, veureu l’Aparthotel Els Ocells, al costat de l’entrada a ma esquerra hi ha una font, amb capella.
Aquesta Font és d’aigua xarxa amb polsador. La capella amb teulada de pissarra, disposa d’un sant que sempre te flors.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador (Col-laboradora del Blog)
Com cada diumenge, avui us presento dos articles
Avui els nostres col-laboradors, la Celia Peix i el Ramon Badia, han creuat la frontera i tot visitant molt pobles i racons d’Andorra, s’han dirigit per la carretera del Coll de Ordino, una vegada passat el mirador que us recomano veure si el dia es clar les vistes que ens ofereix, i al poc estareu en l’Àrea de pícnic, on podeu deixar en un aparcament situat en el kilometre 7 el vostre vehicle.
Allí está situada la Font de la Navina, amb moltes taules i seients i varies barbacoes, tot fet de pedra, es un lloc ideal per menjar un bon àpat.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia (Col·laboradors del Blog)
Avui com cada diumenge us presento dos articles
La Font de Can Mateu, esta situada a poc de deixar el poble de Vilallonga de Ter, pel camí que porta al Serradell, a pocs metres de Can Mateu, adossada on fa un mur de pedres i al mateix peu de camí.
Forma com una de capelleta, a dins hi ha la aixeta, sota disposa d’un antic abeurador, te poca aigua durant tot l’any.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia (Col·laboradors del Blog)
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres
El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.
En la seva part inferior a la dreta de l’antiga finca, 
trobem un vell Lledoner, realment es majestuós,
amb un tronc gros i molt allargat,així mateix les branques que tirant ven a munt.
Disposa d’una copa vent arrodonida i creiem que amb una bona salut.
Ha sigut un molt bon encert que fora adquirida i oberta al públic la part de que te mes varietat en arbres, situats propers a les rodalies de la Casa – Castell,
on ara es pot passejar i gaudir de la tranquil·litat i dels arbres que us aniré presentant en altres articles propers.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres
A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues velles Acàcies.
Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.
Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…
No son arbres autòctones del nostre País, però…, això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.
A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Us passo un recull de consells i d’accions per si veieu un Porc Senglar.
Cartell Serra Collserola – Sant Cugat del Vallès
Últimament s’ha portat a terme moltes campanyes de diferents tipus en relació al Porc Senglar,
Cartell Agents Rurals
Cartell prevencio – Diputació de Barcelona
des de les diferents administracions públiques Catalanes, com la Generalitat de Catalunya i les Diputacions,
i a nivell local, s’han afegit a fer difusió de les malalties que pot comportar i riscos,
com el cas de la Pesta Porcina Africana.
També, a l’àmbit de patir accidents, sigui a excursionistes i/o població en general, donat que cada vegada estan mes presents en les rodalies de les ciutats i pobles.
Així mateix, la prevenció d’un possible accident de tràfic al topar amb un Porc Senglar.
Cartell prevenció d ‘accident – Generalitat de Catalunya i Trànsit
Campanyes de casera fora de temporada, per evitar tenir un excisió nombre de Porcs Senglars en els Boscos dels Municipis que si hi detecta, amb la conformitat de la Generalitat.
Millor no passar per la sona senyalitzada, com a batuda, donat el perill que representaria.
Alguna d’aquestes campanyes s’ha editat cartells en diferents idiomes.
Us passo un article de la Federació Catalana de Caça :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cartells de les diferents campanyes de les Administracions catalanes.
Avui l’article surt mes tard
El Turó Park, està situada la seva entrada principal, en l’Avinguda de Pau Casals 19, en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de Barcelona. 
Altres entrades les troben en cada carrer que hi dona el parc.
Us passo la seva historia :
El Turó Park és un lloc recollit, elegant i acollidor.
Un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa.
Des que es va crear al començament del segle XX és un dels parcs més emblemàtics de Barcelona.
Disposa de zones verdes on es troben diferents espècies de flors, plantes, i una varietat amplia d’espècies d’arbres.
Entre elles destaquen l’alzina, arbre molt abundant en el lloc que crea petits boscos, 
diverses espècies de palmeres com la palmera de Canàries o la palmera datilera i els preciosos arbres de magnòlia, pins, entre altres.
Però sobretot un garrofer centenari de quan els terrenys eren terres agrícoles.
Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut botànic pel parc per tal de contemplar la gran gamma de vegetació que hi ha.
Hi han diverses escultures, són un element important al parc.
L’Estany constitueix un dels llocs centrals del parc.
A les seves aigües hi habiten animals, tals com peixos de diferents espècies, granotes i un bon nombre de tortugues, i els nenúfars omplen la seva superfície.
Hi ha una Zona infantil, aquesta disposa de gronxadors, taules de ping-pong i atraccions de fusta pels més petits, tot això envoltat de grans arbres.
Al costat del petit quiosc de begudes, 
es troba un petit escenari que ens recorda les representacions que antany es feien en el mateix lloc.
El Turó Park disposa d’ombra gairebé permanent durant tot el dia i, per tant, el més agradable per a passar-hi una estona, sota els arbres,
i assegut en algun dels molts seients que hi han repartits per tot el parc.
En aquest parc, no esta permès entrar amb el gos.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 